(Barcelona, 1908 – 1982)
Fotògraf i escriptor. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà de Rafael i de Joan . Col·laborador gràfic de la Gran Enciclopèdia Catalana.
És autor de les fotografies sobre llibres d’art, de diversos articles en revistes i dels llibres El Berguedà (1978, en col·laboració amb Jordi Vigué) i Les creus al vent (1983).
És important el seu arxiu fotogràfic, incrementat l’any 1977 amb el fons de l’arxiu de Gabriel Roig.
(Barcelona, segle XVII – 12 agost 1714)
Advocat. Fou catedràtic de la facultat de dret de la universitat de Barcelona.
En 1713-14 fou capità de la Coronela, Tingué una excel·lent actuació militar. Amb els seus homes participà al gran atac a la guàrdia de cavalleria del Llobregat, el 9 juny 1714. El 16 del mateix mes, durant un bescanvi de presoners, s’entrevistà amb l’almirall francès Ducasse.
El 12 d’agost següent prengué part a l’heroica defensa del baluard de Santa Clara, on la seva companyia es cobrí de glòria en un terrible combat a l’arma blanca. Bassons hi morí.
(Olot, Garrotxa, 12 octubre 1853 – Barcelona, 21 agost 1919)
Metge. Llicenciat en medicina i en ciències físico-químiques. Exercí a Olot, i el 1882 es traslladà a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense. Féu interessants estudis mèdics sobre la prostitució.
Col·laborà a les revistes mèdiques més importants del temps, fundà la “Revista Médica Barcelonesa” i dirigí “Infantia nostra” i “Contra la Tisis” (1903).
Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica mèdico-social de la tuberculosi: La tos, sus causas y tratamiento (1885), Climatoterapia española de la tisis pulmonar (1888), Diagnóstico de las enfermedades del pecho (1900), L’art de respirar (1901), La tuberculosis y las tres higienes (1909), Orientaciones antituberculosas (1911) i Higiene de la tuberculosis (1912).
(Barcelona, 17 juny 1924 – 25 abril 2018)
Advocat i polític. Actiu promotor de la cultura catalana.
S’ha destacat especialment per l’impuls que donà a la modernització del dret civil català quan es féu càrrec de la conselleria de Justícia de la Generalitat (1982 i 1988).
(Figueres, Alt Empordà, 13 desembre 1903 – Barcelona, 20 octubre 1973)
Llatinista. Deixeble de Joaquim Balcells. L’any 1926 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines a la Universitat de Sevilla; el 1932 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fou degà a la facultat de Filosofia i Lletres (1960-66) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Publicà, entre altres obres, una Sintaxis Histórica de la Lengua Latina (1945-48).
Col·laborà en diversos volums de la Fundació Bernat Metge i fou fundador i director de la Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos i promotor del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae.
(Girona, 1921 – Barcelona, 2 desembre 2017)
Arquitecte. Catedràtic a Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.
Amb Joaquim Gili obtingué el Premi FAD (1961).
Especialista en el càlcul del formigó armat, col·laborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona.
(Barcelona, 7 febrer 1892 – 20 setembre 1988)
Poeta i arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó, i germà de Bonaventura.
Gran part de la seva obra d’arquitecte ha estat feta al Masnou, on fou, d’ençà de la llicenciatura, arquitecte municipal.
Conreador de la poesia de caire modernista, fou premiat, entre altres certàmens, als Jocs Florals de l’any 1912. Va publicar Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976).
(Barcelona, 3 juny 1896 – 29 març 1987)
Arquitecte i escriptor. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó, i germà de Pere-Jordi.
Premiat als Jocs Florals (1912) i en altres certàmens; la col·lecció “Lectura Popular” publicà un aplec de les seves poesies, d’inspiració modernista, amb traduccions d’autors diversos: Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976).
Llicenciat en arquitectura l’any 1924, dirigí l’edificació de l’Exposició Internacional de Barcelona (1928). Va ser secretari de l’Escola d’Arquitectes de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Va escriure, entre d’altres, les monografies: Voltes primes de formigó armat (1936), La bóveda catalana (1947), Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966), Atlas de tècnica edificatoria (1985), així com sobre la marina del Masnou (Maresme), d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília.
Fundador de l’Institut Garcia Fossas d’Igualada. Fou el pare de Bonaventura i Joan Bassegoda i Nonell.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 6 octubre 1856 – Barcelona, 22 abril 1921)
Poeta i periodista. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu, i germà de Bonaventura i de Joaquim.
Fundà el setmanari “La Llar” (1874); col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i “Revista de Gerona”.
Els seus versos foren publicats en els reculls Breviari d’amor (1883), Idil·li (1884), Quatre versos (1892), reeditats els anys 1903 i 1905, i Pedres augustes, que l’any 1917 va reunir en un volum sota el títol Poesies completes.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 16 setembre 1854 – Barcelona, 13 agost 1938)
Arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu i germà de Bonaventura i de Ramon Enric.
Publicà diversos estudis, com La catedral de Gerona (1889).
Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres, presidí la de Ciències i Arts i fou director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 