Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Coll i Coll, Josep

(Barcelona, 8 febrer 1923 – 14 juliol 1984)

Dibuixant d’historietes il·lustrades.

Es donà a conèixer a la postguerra amb col·laboracions a diverses revistes, especialment, “TBO”. El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicació, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme.

Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí les pàgines de “Cairo”.

Coll i Britapaja, Josep

(Arecibo, Puerto Rico, 18 desembre 1840 – Barcelona, 9 gener 1904)

Escriptor i compositor. Doctorat en dret a Barcelona (1865), milità dins el federalisme i col·laborà assíduament en els periòdics.

Retirat de la política, formà part del grup de Frederic Soler; escriví, en castellà i en català, un gran nombre d’obres teatrals, la majoria de les quals de sàtira política, pertanyents al gènere lírico-còmic, per a les quals sovint compongué la música, que el convertiren en un dels autors més populars del seu temps.

Compongué, entre d’altres, les sarsueles o revistes musicals Robinson petit (1871), De Sant Pol al Polo Nord (1872), L’Angeleta i l’Angelet (1879), Els Banys Orientals (1880) i La Campana de Sarrià (1885).

Coll i Blanch, Alexandre

(Barcelona, 2 agost 1898 – 5 novembre 1975)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts amb Lluís Labarta i Vicent Climent.

Ha destacat com a aquarel·lista, dibuixant i gravador.

Colita

(Barcelona, 24 agost 1940 – 31 desembre 2023)

(Isabel Steva i Hernàndez)  Fotògrafa. Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons.

Especialista del retrat i del reportatge, ha publicat, entre d’altres, els llibres Luces y sombras del flamenco (1975, ampliat el 1989), Guia secreta de Barcelona (1974), Els cementiris de Barcelona (1982), Colita, Xavier Miserachs (1988) i Amigos (1991, amb Pilar Aymerich).

Per al cinema ha treballat a Los tarantos (1963), de Rovira i Beleta, i en diversos films de l’escola de Barcelona.

El 1998 l’ajuntament de Barcelona li va imposar la medalla al Mèrit Artístic, juntament amb O. Maspons i Leopold Pomés.

Codol i Ventura, Josep

(Barcelona, 1865 – 8 febrer 1935)

Pianista. Adquirí els seus primers coneixements musicals a l’escolania de la catedral de Barcelona.

Més tard, estudià al Conservatori del Liceu, on durant cinquanta anys hi fou professor de solfeig i de piano. Col·laborà als concerts de l’Associació Musical.

Es dedicà també a la composició. Deixà escrites moltes obres.

Codina i Vilà, Pere

(Barcelona, 1826 – 4 agost 1858)

Filòsof. Succeí Francesc Xavier Llorens i Barba com a professor de filosofia a l’Institut de Barcelona (1847); fou catedràtic de lògica i psicologia a la Universitat de Barcelona.

El 1853 traduí al castellà A system of logic… de John Stuart Mill. Influït, però, per Ramon Martí i d’Eixalà, evolucionà cap al psicologisme escocès, com ho reflecteixen les Lecciones de psicología y lógica que donà el curs 1856-57 i que els seus deixebles publicaren el 1857.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1852).

Codina i Olivé, Josep Anton

(Barcelona, 24 novembre 1932 – 13 març 2021)

Director teatral. Des del 1956 fou un dels organitzadors de l’Equip d’Arts d’Expressió, que el 1962 abandonà per ingressar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on actuà repetidament com a ajudant de direcció i director únic; dirigí l’espectacle Balades del clam i de la fam (1967).

El 1965-66 treballà a Itàlia, i a partir del 1967 realitzà nombrosos i notables muntatges dins el teatre independent i professional. El 1970 dirigí el I Festival Popular de Poesia Catalana, juntament amb Feliu Formosa.

Especialista en el teatre de cabaret, on ha presentat les obres Dones, flors i pitança (1968), Manicomi d’estiu o la felicitat de comprar i vendre (1968), Varietats I (1969) i Varietats II o la cultura de la Coca-Cola (1969).

Codina i Langlin, Ramon

(Barcelona, 3 maig 1842 – 20 desembre 1905)

Químic i farmacèutic. Germà de Victorià. Dedicat als estudis de química analítica, fou professor de medicina legal de l’Audiència de Barcelona i director del “Boletín de la Sociedad Farmacéutica Española”.

Pertanyia a diverses corporacions doctes. Fou investigador de mèrit. Inventà un procediment per determinar la puresa dels olis d’oliva.

Publicà gran nombre de treballs professionals.

Codina i Franch, Jaume

(Barcelona, 16 juliol 1805 – 2 novembre 1881)

Farmacèutic. President del Col·legi d’Apotecaris de Barcelona.

Fou alcalde, diputat provincial, diputat a les corts per Barcelona i senador per Lleida.

Amb els doctors Carles Ronquillo i Grau fundà el periòdic “La Botica” (1853-54), i ha publicat, a més d’articles de caire científic, la Guía del farmacéutico práctico.

Codina i Formosa, Joan Baptista

(Sabadell, Vallès Occidental, 16 abril 1860 – Barcelona, 11 febrer 1923)

Filòleg i eclesiàstic. Professor d’hebreu i de grec al seminari de Barcelona (1884-1905) i posteriorment prefecte d’estudis (1905-17). El 1889 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.

Obres principals: Gramàtica hebrea, Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona (1908), el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres Antología sobre la profecía de Jeremías, i publicà una versió catalana medieval dels Ensenyaments de bona parleria de Brunet Llatí.

El 1906 va presentar, al Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l’obra Importància de l’ortografia: necessitat d’equilibrar l’element fònic amb l’etimològic, el qual tingué força ressò.