(Barcelona, 18 maig 1876 – 18 març 1932)
Entomòleg. Des del lloc que ocupava al Museu de Ciències Naturals de Barcelona redactà nombroses memòries per a la Institució Catalana d’Història Natural.
Col·laborà a les publicacions de l’Institut de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans, en la Flora de Catalunya, per a la qual féu dues monografies, l’una sobre els coleòpters, gènere Carabus, i l’altra sobre els hemípters.
(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)
Cavaller. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada a Barcelona el 1713, on es decidí la resistència catalana contra Felip V de Borbó. Fou capità de la Coronela.
Morí durant la batalla final de l’Onze de Setembre, al gran contraatac que organitzà Rafael Casanova.
Els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Biarritz, França, 1926 – Barcelona, 15 novembre 2016)
Artista tèxtil. Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona (1951-53) i de París (1953-56). Treballà habitualment a Sant Cugat del Vallès.
Fou molt significativa la col·laboració mantinguda amb els arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i D. Mackay. Participà en els salons de Maig i a d’altres certàmens internacionals.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 1870 – Barcelona, 1936)
Director cinematogràfic. El 1908 dirigí Maria Rosa, film basat en l’obra d’Àngel Guimerà. El 1911 realitzà Lucha de corazones (rodada en un dia) i Amor que mata.
Dirigí també pel·lícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València (La lucha por la divisa, 1910; La barrera número trece, 1912). Per a la Condal Films dirigí La Pasionaria, amb Tórtola Valencia com a actriu.
Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llarg-metratges (La dama duende, 1919; El león, 1920).
(Barcelona, 20 octubre 1947 – )
Escriptor. Col·laborador en diaris i revistes.
Ha publicat narracions (Exòtiques, 1975), novel·les (Alta comèdia, 1973; L’emperador, 1997, etc), assaigs (Pedrolo perillós?, 1973; Les grans tradicions populars: ombres i titelles, 1977; etc) i literatura juvenil (La faula dels ocells grecs, 1997; etc).
(Barcelona, 9 novembre 1848 – 1920)
Escriptor. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Bandera Catalana”.
Escriví peces còmiques per a teatre: Un garçon de Can Justin (1877), Revista de Barcelona en 1883 (1884), etc. Excel·lí en la poesia humorística i paròdica.
Part de la seva producció fou recollida dins “Lectura Popular”.
(Igualada, Anoia, 1817 – Barcelona, 1872)
Metge. Fou catedràtic de les facultats de València (1848), Granada (1850) i Barcelona (1862).
Publicà un Tratado de terapéutica general (1862) i uns Prolegómenos clínicos de clínica médica, editats pòstumament (1874).
(Barcelona, 23 agost 1914 – 17 juliol 2014)
Dibuixant. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana.
Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” amb el pseudònim de Nyerra.
S’ha dedicat a la il·lustració i a la decoració.
(Manresa, Bages, 24 juliol 1822 – Gràcia, Barcelona, 4 febrer 1898)
Claretià. Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842.
Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria. Fou superior de la Casa Missió de Vic (1861) i secretari general (1888-95).
Publicà Catecismo de los mudos (1870) i una biografia d’Antoni Maria Claret (1882).
Dades dels Països Catalans 