Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Comas i Pujol, Antoni

5 Respostes

(Mataró, Maresme, 3 gener 1931 – Barcelona, 24 març 1981)

Investigador i crític literari. Primer catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona des de l’any 1965.

Són remarcables les seves edicions de textos de santa Teresa i Joan Boscà i l’estudi de l’obra de Ramon Vidal de Besalú.

Va publicar els llibres Les excel·lències de la llengua catalana (1967), Assaigs sobre literatura catalana (1968), el monumental i erudit estudi sobre el segle XVIII (1972) dins la sèrie Història de la literatura catalana, dirigida per Martí de Riquer, i Joan Alcover (Aproximació a l’home, al seu procés i la seva obra) (1978), Un segle de poesia catalana (1968, amb Bofill i Ferro), Antologia poètica: Guerau de Liost (1979) i Antologia de la literatura catalana (1981).

Comas i Pitxot, Ramon Nonat

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juny 1852 – 28 juliol 1918)

Erudit. Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins al 1883.

Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans.

Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i col·laborà en publicacions culturals com “La Ilustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”.

Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX (1901), Des del terrat de l’església del Pi (1913) i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona (1913).

Comas i Masferrer, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 4 juliol 1842 – 2 juny 1908)

Polític i industrial. Fou el dirigent del partit liberal a Catalunya, d’acord amb el financer Evarist Arnús.

Regidor de l’ajuntament de Barcelona, president de la Diputació i diputat a corts, fou senador a partir del 1899 (vitalici des del 1905).

Comas i Llaberia, Cèsar

1 Resposta

(Barcelona, 11 octubre 1874 – 21 abril 1956)

Metge. El 1896 féu la primera radiografia a Barcelona i el 1910 fou nomenat secretari general del Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia Mèdiques de Barcelona.

És autor, entre d’altres, de les obres, Los rayos X en cirugía (1899), La Röntgenoterapia y la Röntgenopatología (1906) i Revista general de Röntgenología (1903-10).

Coma i Sanpere, Xavier

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 12 novembre 1939 – Barcelona, 14 febrer 2017)

Crític i especialista en còmics. Després de llicenciar-se en dret es dedicà a la creació publicitària i més tard a la crítica periodística, col·laborant en diverses publicacions.

S’ha ocupat de temàtiques com el jazz, el cinema, la novel·la negra i sobretot el còmic, dotant-lo d’una historiografia abans inexistent a Espanya.

Ha publicat Los cómics un arte del siglo XX (1978), Del gato Félix al gato Fritz (1979), La novela negra (1980) i El espíritu de los cómics (1983). Ha dirigit les obres de caire enciclopèdic La historia de los cómics (1983) i Cómics clásicos y modernos (1988).

Colominas i Roca, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 1884 – 1959)

Arqueòleg i geòleg. Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, col·laborà en la secció històrico-arqueològica de l’IEC, base del futur Museu Arqueològic de Barcelona, del qual fou el veritable organitzador.

Les Balears foren el seu principal camp de recerca, si bé una gran part dels seus treballs han restat inèdits.

Entre els que foren publicats cal esmentar: L’edat del bronze a Mallorca (1915-20), Coves romanes d’enterrament a Mallorca (1920), Els bronzes de la cultura dels talaiots (1925), Prehistòria de Montserrat (1925), Les terres cuites cartagineses d’Eivissa (1937) i Excavaciones en necrópolis romanas de Ibiza y Formentera (1942).

Colomer i Rogés, Conrad

2 Respostes

(Barcelona, 1841 – 1898)

Actor i autor teatral i cantant. Dedicat al teatre líric, excel·lí en el gènere còmic.

Va escriure: el drama La llàntia meravellosa; les comèdies Mentides que no fan mal, Lo meu modo de pensar, La casa tranquil·la (1879), La torre dels misteris (1876), La guerra a casa, Un vagó (en col·laboració amb amb Narcís Campmany) i Vostès diran, les operetes Primer jo (1873), Les campanetes (1873) (ambdués en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano, musicades per Josep Ribera), Flor de te (1897), Lo pou de la veritat, Lo somni de la innocència (1895, amb música d’Urbà Fando), La guardiola, Qui tot ho vol tot ho perd, i adatà el vodevil Kikirikí (1887).

Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona.

Colomer i Pous, Eusebi

Deixa un comentari

(Girona, 14 abril 1923 – Barcelona, 27 novembre 1997)

Filòsof jesuïta. El 1957 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia amb la tesi Nikolaus von Kues and Raimund Llull (1961).

Fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic d’història de la filosofia a la Facultat de Teologia de Barcelona.

Ha publicat: Pierre Teilhard de Chardin, un evolucionisme cristià? (1961), Heidegger: pensament i poesia en l’absència de Déu (1964), El pensament de Teilhard de Chardin (1967) i Església en diàleg (1967).

Colomer i del Romero, Àngel

1 Resposta

(Barcelona, 8 novembre 1915 – 6 agost 2001)

Músic i compositor. Fundador de l’Orfeó Laudate (1924), de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya (1965) i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs (1983).

Ha donat a conèixer, a Catalunya, nombrosos oratoris i ha realitzat moltes harmonitzacions per a cor.

Fou el pare d’Edmon Colomer i Soler.

Colom i Sambola, Maria Josepa

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 3 agost 1924 – Barcelona, 16 octubre 2017)

Gravadora i pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Residí alguns anys a l’Índia i celebrà a Karachi la primera exposició individual.

Conreà una pintura expressionista i excel·lí en el gravat, activitat per la qual hom li concedí el premi Nacional de Gravat del 1961 i el premi de gravat Ciutat de Barcelona del 1972.