Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Conesa, Jaume

1 Resposta

(Montblanc, Conca de Barberà, 1320 – Barcelona, 1390)

(o Jaume Sacoma)  Funcionari reial. Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari (1351) i després protonotari (1365) de Pere III el Cerimoniós.

Fou un dels renovadors de la prosa catalana -es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360-. El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae (1287).

La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics.

Condeminas i Soler, Teresa

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 febrer 1905 – 24 gener 2003)

Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts.

La seva pintura es mostra més aviat pròxima a una línia acadèmica.

Concellon i Martínez, Antoni

Deixa un comentari

(Puebla de Híjar, Terol, Aragó, 1923 – Barcelona, 6 febrer 2018)

Veterinari. El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976.

Ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares.

Fundà la revista “Pausa” (1968-76) i fou el responsable de la pàgina agrícola setmanal d’“El Correo Catalán” (1955-78).

S’ha dedicat intensament a la millora de les races porcines autòctones. Ha estat guardonat amb diferents distincions científiques.

És autor de diverses obres sobre porcinocultura i ha publicat nombrosos treballs sobre control sanitari de carns.

Compte i Canelles, Jaume

3 Respostes

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1897 – Barcelona, 7 octubre 1934)

Polític i dirigent obrer. Treballà activament al CADCI, fou membre d’Estat Català i dirigent del grup d’acció Bandera Negra.

Al davant d’un grup de militants d’aquesta organització (entre els quals Miquel Badia), preparà un atemptat a les costes de Garraf contra Alfons XIII de Borbó (juny de 1925), que fou descobert. Durant l’estada a la presó (1925-30), evolucionà en un sentit marcadament esquerrà.

Bé que seguí col·laborant amb Francesc Macià, se’n distancià gradualment (1931-32), se separà d’Estat Català i fundà l’Estat Català – Partit Proletari, que aviat esdevingué el Partit Català Proletari (gener de 1934).

El 1934 ingressà a Aliança Obrera, moviment promogut a Catalunya pel Bloc Obrer i Camperol (1933), i el 6 d’octubre organitzà la resistència armada contra l’exèrcit del govern espanyol al local del CADCI, on fou mort juntament amb el seu correligionari González i Alba.

Commeleran i Carrera, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1902 – 18 febrer 1992)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i fou deixeble de Francesc Labarta. Membre del GAI (Grup d’Artistes Independents, 1932) i soci del Saló de Montjuïc.

Conreà el paisatge amb un estil auster i simple, que l’acostà a l’estil naïf i a la pintura mural religiosa.

Comín i Ros, Alfons Carles

8 Respostes

(Saragossa, Aragó, 9 agost 1933 – Barcelona, 23 juliol 1980)

Sociòleg i publicista. Militant catòlic i socialista, el 1970 ingressà a Bandera Roja i més endavant fou membre del comitè executiu del PSUC i del PCE. Alhora fou l’impulsor del moviment Cristians pel Socialisme (1973).

Fundador i director de la revista “Taula de canvi” (1976-80) i col·laborà en la direcció de diverses editorials catalanes.

Deixà una abundant obra, entre les quals destaquen: Per una estratègia sindical (1971), Fe en la Tierra (1975), Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia (1977) o Cuba, entre el silencio y la utopía (1979).

Comes, Pere Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1562 – 1621)

Historiador. Fou escrivent del Racional, càrrec que li va permetre de tenir accés a la documentació municipal, que utilitzà clandestinament per escriure el Llibre d’algunes coses assenyalades succeïdes a Barcelona i en altres parts, crònica històrica en què transcriu la famosa monografia anònima Història de Joan Fiveller.

El Llibre, publicat el 1878, comprèn cronològicament des del regnat d’Alfons el Magnànim fins al 1583, any en què el Consell Municipal s’assabentà de l’activitat de Comes i el processà.

Després del 1583 continuà la carrera eclesiàstica i fou canonge de la col·legiata de Santa Anna, on escriví diverses obres, entre les quals destaca Instituciones seu lucernae, manuscrit encara inèdit.

Comes, Josep -militar-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. destacat a la lluita contra els borbònics. Fou figura activa de la rebel·lió austriacista de Vic (juliol 1705).

Guanyà el grau de capità i més tard el de tinent coronel, al nou regiment de Guàrdies Catalanes, amb la qual féu la guerra de Successió. El 1713 s’incorporà al nou regiment de cavalleria de Sant Jordi.

Participà en la defensa del setge de Barcelona, on actuà de segon cap de la sortida catalana contra les bateries de Jesús-Caputxins, el 5 d’agost de 1714.

L’Onze de Setembre morí, prop de Villarroel, al contraatac del Pla d’En Llull, durant la batalla final.

Comenge i Ferrer, Lluís

2 Respostes

(Madrid, 17 febrer 1854 – Barcelona, 12 gener 1916)

Metge i historiador de la medicina. Estudià i es llicencià a València (1876). S’establí a Madrid.

Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sots-director (1888). Higienista, fou president (1887) de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene (1891).

És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social. D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili (1893), La medicina en Cataluña (1896), primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari de Manresa (segle XIV) (1899), La medicina en el reinado de Alfonso V (1904), La medicina en el siglo XIX (1904).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i de l’Academia de Medicina de Madrid (1896).

Comella i Fàbrega, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1865 – 1938)

Compositor. Organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i de Santa Eulàlia, de l’Hospitalet de Llobregat.

Fundà (1899) i dirigí l’orfeó Eco de Catalunya, a Sant Andreu de Palomar, i fou sots-director de l’Orfeó Català (1891-1938).

Compongué goigs i obres corals (originals i arranjaments de melodies tradicionals) i la sarsuela La rata sàvia (1896).