Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Dualde i Gómez, Joaquim

1 Resposta

(València, 15 juliol 1875 – Barcelona, 20 gener 1963)

Jurista. Fill de Vicent Dualde i Furió.

Fou catedràtic de dret civil a la universitat de Sevilla (1904) i a la de Barcelona (1906-44), i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat.

Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida (1923) i s’oposà a la política catalanista. Fou degà (1926-30) del Col·legi d’Advocats de Barcelona i ministre d’instrucció pública en el govern presidit per Lerroux (maig 1935).

Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction.

Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho (1932) i La propiedad civilísima (1961).

Draper i Fossas, Joan

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 12 gener 1970)

Escriptor i periodista. Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” (Arenys de Mar, 1907), dirigí “Bella Terra” (1923-27) i fou redactor de “La Veu de Catalunya”.

Publicà poesies (Aires de llevant, 1915), narracions (Dietari d’un nedador, 1924; Claror d’Assís, 1962), i obres teatrals (El rei filharmònic, 1908; L’amor sempre triomfa, 1915).

Se serví dels pseudònims Blai i Kronorrim.

Dòria i Dexeus, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 31 agost 1920 – 11 abril 1995)

Perit mercantil i editor. Mobilitzat el 1937 durant la guerra civil, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté.

El 1959 entrà en contacte amb l’equip de mestres de l’Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l’editorial La Galera, que publicà els dos primers llibres infantils amb l’assessorament de Marta Mata.

Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l’estat alhora: català, castellà, gallec i èuscar. El 1988 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Quan el 1992 La Galera s’incorporà al Grup Enciclopèdia Catalana, abandonà la seva relació directa amb el món editorial.

També escriví tres contes infantils.

Dòria i Bonaplata, Eveli

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 maig 1862 – 22 juliol 1921)

Escriptor, decorador i industrial.

Publicà poemes tradicionals i faules: Música vella (1896), De sol a sol (1899), Branques mortes (1902) i Moneda curta (1908). També un assaig sobre el catalanisme: Lo nostre plet (1900).

Com a industrial, destacà en la construcció de materials per a la decoració.

Doni, Guerau (I) de

1 Resposta

(Barcelona, segle XIV – vers 1421)

Mercader. Dedicat al comerç de teixits pel Tirrè, ajudà Martí I el Jove a sotmetre l’illa de Sardenya (1409).

Participà activament a la batalla de l’illa d’Asinara i prengué part en el combat victoriós de Sanluri (1409). Martí el Jove li donà en feu les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi.

A la mort d’aquest, Martí I l’Humà li encomanà les tasques del funeral i la recerca d’informació sobre les relaciones amoroses de Martí el Jove amb dues dones sardes: l’una de l’Alguer, l’altra possiblement l’anomenada bella de Sant Luri.

Heretà els seus feus el seu fill Joan de Doni  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Junt amb el seu pare foren declarats generosos per Alfons IV el Magnànim, amb facultat per a ésser armats cavallers (1417).

Donadiu i Puignau, Delfí

Deixa un comentari

(Vilajuiga, Alt Empordà, 1845 – Barcelona, 14 agost 1904)

Catedràtic de llengua hebrea (1882) i de filosofia a la Universitat de Barcelona.

Publicà, a més de nombrosos opuscles de filosofia i ciència del llenguatge, Curso de geografía histórica (1873), Curso de metafísica (1881), Método de enseñanza de lengua hebrea (1881) i Diccionario de la lengua castellana (1890), amb correspondència catalana.

En col·laboració amb Rafael Bocanegra, va publicar Novísimo Diccionario Enciclopédico de la lengua castellana.

Domínguez i de Gironella, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1814 – després 1876)

Músic. Estudià harmonia amb Ramon Vilanova.

És autor de l’òpera bufa La vedovella (1840), estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello (1845) i d’obres vocals.

Fundà la revista “El Mundo Musical”.

Domingo i Soler, Amàlia

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 10 novembre 1835 – Barcelona, 29 abril 1909)

Poetessa i escriptora. Òrfena a disset anys, es traslladà a Madrid, on visqué difícilment fins que el vescomte de Torres-Solanot la cridà a Barcelona perquè l’ajudés en la preparació de les seves idees espiritistes.

Durant vint anys, mentre residia a Gràcia, des del 1879, publicà la revista mensual “La Luz del Porvenir”, ensems amb diversos llibres de poesies, uns altres de controvèrsia, com El espiritismo refutando los errores del catolicismo romano (1880) i, especialment, els llibres que anà dictant mentre estava adormida en estat mediúmic (Memorias del padre Germán i Te perdono!, en 8 volums), que han estat reeditats recentment a l’Argentina.

Domingo i Alavedra, Xavier

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 24 juny 1929 – Barcelona, 12 maig 1996)

Periodista i escriptor. Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de “Cambio 16”, revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya.

El 1987 promogué el suplement en català de la revista, “Setze”, així com el setmanari “Set Dies”, convertit posteriorment en suplement del diari “El Observador”. Passà posteriorment a “El Mundo” i fou conseller editorial d'”El Mundo de Catalunya”.

Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida (1980), Jabalí (1983) i la novel·la El desnudo seductor (1989).

Domènech i Vilanova, Cristòfor de

2 Respostes

(Barcelona, 24 juliol 1879 – 9 agost 1927)

Assagista i dibuixant, conegut pel pseudònim de Brand.

Personatge polèmic i d’esperit revolucionari, suscità molts recels i controvèrsies, reflectits sovint a la premsa.

Director de “Justícia Social”, on explicità el seu socialisme.

El seu llibre més conegut fou Carnet d’un heterodox (1926). Escriví també els assaigs El Xagai (1924), El bon doctor (1924), L’ànima trista (1925) i L’oci d’un filòsof (1928).