Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Domènech i Sastre, Jacint Feliu

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 novembre 1802 – 2 març 1863)

Polític, financer i advocat.

El 1835 fou batlle major de Barcelona, nomenat per la Junta Auxiliar Consultiva, i posteriorment, com a dirigent del partit progressista, fou diputat a corts (1841) i ministre de governació (1843).

El 1853 deixà el progressisme per ésser ministre d’hisenda (setembre 1853-juliol 1854) en el govern del moderat comte de San Luis.

La seva pretensió d’aconseguir l’anticipació en la recaptació fiscal el féu molt impopular, i hagué d’exiliar-se arran de la revolució de juliol de 1854.

Domènech i Saló, Pere

4 Respostes

(Barcelona, 1821 – 1873)

Relligador. A dinou anys instal·là un modest obrador, des d’on restaurà l’art de relligar a Barcelona, que el 1860 fou traslladat i ampliat.

Amb utillatge modern, produí relligaments artístics i inicià la producció en gran escala, de caràcter industrial.

Establí un dipòsit d’utillatge i de materials, de la importància del qual dóna fe el Catàleg publicat el 1867.

Fou el pare d’Eduard i de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Domènech i Mansana, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 15 abril 1885 – 7 octubre 1973)

Arquitecte (1910). Fill del també arquitecte Josep Domènech i Estapà. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artistics de Barcelona i arquitecte del ministeri d’instrucció pública.

Entre les seves obres figuren, a Barcelona, l’església de Santa Tereseta, els magatzems El Águila i la Caixa Mútua Popular de Barcelona, també acabà el convent dels carmelitans que el seu pare havia començat el 1910; a Sant Celoni, d’on fou arquitecte municipal, l’Ajuntament i l’Ateneu, i diverses escoles en pobles de la província de Barcelona.

Publicà La casa (1923) i La finca urbana (1928).

Domènech i Maranges, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 13 maig 1820 – 16 setembre 1904)

Químic, metge i farmacèutic. Fou el primer que assajà la llum elèctrica a Barcelona (1866).

És autor de nombrosos escrits (Tratado elemental de química industrial, 1850), especialment de col·laboracions periodístiques. Dirigí la revista “La Abeja Médica Española”.

Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i catedràtic de química a la Universitat de Barcelona.

Domènech i Español, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1865 – segle XX)

Musicòleg i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert i de Felip Pedrell, fou director artístic de l’Associació Wagneriana (1904).

És autor d’obres simfòniques i de cambra i de la sarsuela El sant de l’oncle i obres vocals.

Publicà estudis dels drames musicals wagnerians, entre els quals es destaca Parsifal de Wagner (1903).

Domènech i Escoté, Maria

1 Resposta

(Alcover, Alt Camp, 21 agost 1877 – Barcelona, 27 gener 1952)

Escriptora, coneguda habitualment per Maria Domènech de Cañellas.

S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals col·laborà a “Or i Grana” (1906) i “Feminal” (1907); fundà la Federació Sindical d’Obreres (de l’Agulla).

Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles, i escriví unes quantes novel·les (Neus, 1914; Els gripaus d’or, 1919; i Herències, 1921), i els llibres de poemes Al rodar del temps (1946) i Confidències (1946).

Domènech, Isidor

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)

Advocat i polític. D’idees republicanes avançades, publicà El obrero político. Catecismo de doctrina política… al alcance de la clase trabajadora (1869), Idea práctica de la federación (1870) i alguns manuals de comerç, com Pago de las letras de cambio (1874).

Ocupà diversos càrrecs públics.

Domènec i Sabater, Vicenç

1 Resposta

(Barcelona, 1780 – 1841)

Advocat i erudit. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1803), a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català, amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia.

Féu també treballs sobre numismàtica.

Dolsa i Ricart, Tomàs

2 Respostes

(la Canonja, Tarragonès, 1816 – Barcelona, 1909)

Metge alienista.

Visità França a fi d’assabentar-se de les noves tècniques emprades; al seu retorn creà la Fundació Dolsa, que establí l’Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona).

El succeí en la direcció de l’Institut el seu fill Lluís Dolsa i Ramon.

Dolsa i Ramon, Lluís

1 Resposta

(Vila-seca, Tarragonès, 9 octubre 1850 – Barcelona, 2 desembre 1908)

Psiquiatre. Fill de Tomàs Dolsa i Ricart.

Introduí nous mètodes terapèutics en el tractament de malalties mentals, entre els quals el nonrestraint i el d’estimuls intel·lectuals, que fixaren les directrius de la moderna socioteràpia.

Fou regidor municipal de Barcelona el 1889.

El 1903 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.