Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Duran i Farell, Pere

2 Respostes

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 27 febrer 1921 – Barcelona, 11 juliol 1999)

Enginyer de camins i empresari. Executiu del Banco Urquijo a Catalunya, presidí i dirigí un gran nombre d’empreses de projecció pública (Hidroelèctrica de Catalunya, Maquinista Terrestre y Marítima, Hispano-Francesa de Energía Nuclear, Catalana de Gas), les quals sotmeté a un important procés de modernització.

Promotor de la introducció de l’energia nuclear (central de Vandellòs) i del gas natural, fou president del holding Gas Natural (1992-97).

Fou una figura capdavantera en l’evolució industrial de Catalunya des de la dècada 1940-50.

Duran i Duran, Manuel

5 Respostes

(Barcelona, 11 setembre 1863 – 9 juliol 1906)

Escriptor i dibuixant. Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, director artístic de l’Enciclopedia Universal Ilustrada i autor del Resumen Gráfico de la Historia del Arte.

El 1905 guanyà un premi als Jocs Florals de Barcelona amb la novel·la El Ton de la Muga. Col·laborà a la “Il·lustració Catalana” i en altres revistes i diaris catalans.

Fou el pare d’Eudald, Estanislau, Raimon i Francesc Duran i Reynals.

Duran i Castellanos, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1891 – 1983)

Escultor. Deixeble de Miquel Castellanos. Fou professor d’escultura a l’Escola del Treball de Barcelona.

Exposà per primera vegada a la sala Parés el 1923 i rebé la medalla d’Or del Cercle Artístic el 1941.

En la seva obra predominen les formes depurades, d’evocació classicista, plenes d’elegància, serenitat i intenció decorativa.

Entre les seves escultures excel·leixen Nu, República, els monuments a l’aviador Joan Manuel Duran i a Eduardo Dato, la decoració del Saló del Cercle Artístic i nombrosos retrats.

Duran i Cañameras, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 octubre 1889 – 1972)

Historiador. Arxiver des del 1913, posteriorment es llicencià en dret i, més tard, fou nomenat president de la secció de Ciències i Arts del Centre Excursionista de Catalunya (1948). Dirigí (1955-59) la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Entre les seves obres cal remarcar: Notas arqueológico-históricas sobre los castillos feudales de Cataluña (1914), Cataluña en el siglo XV (1920), La escultura de los países que formaron parte de la corona de Aragón de los siglos V al XV (1924), La escultura medieval catalana (1927), El problema agrario en Cataluña (1932), Catalunya sota el poder dels reis absoluts de la casa de Borbó (1700-1720) (1935) i Els exiliats de la guerra de Successió (1964).

Duran i Benet, Rafael

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 2 desembre 1931 – Barcelona, 15 setembre 2015)

Pintor. Deixeble de Manolo Hugué i de Rafael Benet. Ha residit a París, Banyuls de la Marenda i Cotlliure.

Conreà el paisatge i la pintura de natures mortes amb un estil impressionista.

Són notables les panoràmiques que ha pintat de Cadaqués i de Figueres.

Durall i de Malla, Galceran

4 Respostes

(Barcelona, 7 desembre 1514 – 20 desembre 1542)

Mestre racional de Catalunya i donzell de Barcelona.

Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni (1539), assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies.

Amic igualment de l’almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja.

El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona (1540).

Fou el pare de Galceran Durall i d’Aguilar.

Duocastella i Rosell, Rogel·lí

1 Resposta

(el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1914 – Barcelona, 21 novembre 1984)

Sociòleg. Llicenciat en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en ciències socials i econòmiques a l’Institut Catholique de París amb Sociología religiosa de una ciudad: Mataró.

En 1956-57 féu un estudi sociològic dels suburbis de Barcelona. Creà el primer centre d’estudis de sociologia aplicada (CESA) i fou fundador i director de l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada (més tard anomenat Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada).

Al final de la seva vida es dedicà a l’estudi de la gerontologia.

Dunyach i Sala, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 juny 1886 – 20 juny 1957)

Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i amb Eusebi Arnau.

Residí una llarga temporada a París (1905-25), on treballà en cases de decoració i exposà (1919-25) a la Société National de Beaux Arts i al Salon d’Automne.

Reinstal·lat a Barcelona (1925), combinà el classicisme acadèmic, herència de l’estada a França, amb el noucentisme encara vigent a Catalunya.

Es destacà en l’escultura de petit format: Noia nua, Nu de dona, A la platja, etc, i en els retrats: Ricard Canals, Xavier Nogués, Pompeu Fabra, Josep Pla, etc.

Ducet i Pons, Jordi-Lluís

Deixa un comentari

(Azul, Buenos Aires, Argentina, 1927 – Barcelona, 26 juliol 2015)

Pintor. Fill d’emigrants catalans. Des del 1975 residí a Barcelona.

La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic.

Utilitza sovint el collage.

Dubler, Cèsar Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – 20 juliol 1966)

Arabista i historiador de la ciència. De família suïssa, estudià a Zuric, on es doctorà en química (1938) i en lletres (1940).

Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava (1958-66) a la facultat de lletres de Zuric.

Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet (1952) i Las laderas del Pirineo segun Idrïsï (1953).

Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d’Andrés Laguna i altres treballs complementaris (1953-59), en cinc volums.