Arxiu d'etiquetes: Barcelona (hist)

Consell de Joan I, procés contra el

8 Respostes

(Barcelona, 2 juny 1396)

Procés obert per la reina Maria de Luna, muller i lloctinent del rei Martí I l’Humà, a instigació de les ciutats i les viles reials, especialment de Barcelona, contra els principals consellers i funcionaris de la cort del rei Joan I el Caçador, mort poc temps abans.

Els trenta-vuit processats, entre els quals hi havia consellers, juristes i altres alts càrrecs de la cort, foren acusats d’haver format una lliga de consellers per a governar segons llurs conveniències, d’haver malaconsellat el rei, d’haver cridat tropes invasores estrangeres, de suborns, d’enriquiment a costa del patrimoni reial, i d’immoralitat en llur vida privada.

La majoria dels acusats foren absolts pel rei Martí entre 1397-98. Els prestadors de la cort hagueren d’acceptar una rebaixa de llurs crèdits.

Consell de Consciència

1 Resposta

(Barcelona, 1702 – 1713)

Suposat tribunal de la ciutat durant l’època de la guerra de Successió.

Era presidit per frares i caps de revolta, amb missió de posat els sospitosos de desafecció política a les mans d’una companyia de Matadors.

És una mala interpretació de la Companyia de la Quietud, creada el 1713 a la Barcelona austriacista, en forma secreta, per tal de suplir l’exercici de la justícia, abandonada justament quan les contingències finals de la guerra la feien més necessària.

Consell de Cent

98 Respostes

(Barcelona, abans 1258 – 1714)

Assemblea assessora creada pel govern de la ciutat. Derivada de l’assemblea de veïns o consell ple, que ja al segle XII es té notícia que actuava en determinades qüestions ciutadanes.

En temps de Jaume I el Conqueridor (1258) es va fixar el seu nombre en dos-cents, i posteriorment (1265) en cent, quan apareix per primera vegada el nom famós de Consell de Cent, tot i que al segle XIV el nombre es fixà definitivament en cent vint-i-vuit jurats.

Estava format per ciutadans honrats, artistes i menestrals i mercaders elegits pels consellers, el veguer i el batlle, als quals aconsellaven en assumptes municipals, com la defensa de la ciutat i les seves possessions, elegia consellers i càrrecs municipals.

Era convocat pel veguer a requeriment dels consellers i també es reunia en determinades dates fixes.

A pesar de l’oposició de la Busca, o partit popular, el Consell de Cent anà esdevenint cada cop més aristocràtic, especialment durant el regnat de Ferran II el Catòlic.

Va ser abolit amb el Decret de Nova Planta.

Cap del Riu, torre de

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga torre de defensa de la ciutat. Construïda el 1566 a l’esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577.

Destruïda durant les guerres dels Segadors (1641 i 1651) i de Successió (1705), fou refeta cada vegada, la darrera el 1711, amb baluards.

El 1848 hom hi instal·là un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola.

Canyet, el -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Antic nom d’un sector de marina, a l’antic terme de Sant Martí de Provençals.

Hi eren cremats els condemnats per la inquisició barcelonina.

Canvis Nous, bomba dels -1896-

7 Respostes

(Barcelona, 7 juny 1896)

Atemptat que tingué lloc a la ciutat.

Després dels atemptats de Paulí Pallàs contra el capità general Martínez Campos i de Santiago Salvador al Liceu, el 1893, el terrorisme anarquista culminà en la bomba llançada en passar la processó de Corpus.

En resultaren dotze morts i trenta-quatre ferits.

La repressió que se’n derivà donà lloc al famós procés de Montjuïc.

Can Valero

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Antic nucli de barraques, a Montjuïc, entre l’estadi i els dipòsits municipals d’escombraries, el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60.

Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes (el 1968, però, encara hi havia unes 1.000 barraques).

Amb la desaparició, s’hi instal·laren els nous estudis de Televisión Española.

Can Batlló

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Un dels quatre districtes en que fou dividit l’antic municipi de les Corts de Sarrià, creat l’any 1858.

Anys després rebé el nom de la fàbrica tèxtil fundada el 1867 per Feliu Batlló i Barrera i els seus germans, la qual esdevingué l’Escola Industrial.

Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà.

Camps Elisis, els -Barcelona-

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès, 1853 – 1873)

Antics jardins d’esbargiment de la ciutat, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts (1853) per Josep Oriol Mestres.

L’entrada era de pagament; aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc. Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom. El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861.

Josep Anselm Clavé en fou l’empresari (1862-67) i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses (1862, 1864) i estrenà òpera còmica francesa.

Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits (1873); en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà (1881) en el Teatre Líric-Sala Beethoven.

Camp d’En Tuset, el

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Zona d’expandiment urbà de l’antiga vila de Gràcia.

Format a la segona meitat del segle XIX a l’esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) i que passava pel carrer de Tuset (actual nucli comercial).

A partir del 1888 s’anà confonent amb el nucli de Barcelona.