Antiga torre de defensa de la ciutat. Construïda el 1566 a l’esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577.
Destruïda durant les guerres dels Segadors (1641 i 1651) i de Successió (1705), fou refeta cada vegada, la darrera el 1711, amb baluards.
El 1848 hom hi instal·là un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola.
Antic nom d’un sector de marina, a l’antic terme de Sant Martí de Provençals.
Hi eren cremats els condemnats per la inquisició barcelonina.
(Barcelona, 7 juny 1896)
Atemptat que tingué lloc a la ciutat.
Després dels atemptats de Paulí Pallàs contra el capità general Martínez Campos i de Santiago Salvador al Liceu, el 1893, el terrorisme anarquista culminà en la bomba llançada en passar la processó de Corpus.
En resultaren dotze morts i trenta-quatre ferits.
La repressió que se’n derivà donà lloc al famós procés de Montjuïc.
Antic nucli de barraques, a Montjuïc, entre l’estadi i els dipòsits municipals d’escombraries, el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60.
Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes (el 1968, però, encara hi havia unes 1.000 barraques).
Amb la desaparició, s’hi instal·laren els nous estudis de Televisión Española.
Un dels quatre districtes en que fou dividit l’antic municipi de les Corts de Sarrià, creat l’any 1858.
Anys després rebé el nom de la fàbrica tèxtil fundada el 1867 per Feliu Batlló i Barrera i els seus germans, la qual esdevingué l’Escola Industrial.
Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà.
(Barcelona, Barcelonès, 1853 – 1873)
Antics jardins d’esbargiment de la ciutat, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts (1853) per Josep Oriol Mestres.
L’entrada era de pagament; aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc. Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom. El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861.
Josep Anselm Clavé en fou l’empresari (1862-67) i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses (1862, 1864) i estrenà òpera còmica francesa.
Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits (1873); en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà (1881) en el Teatre Líric-Sala Beethoven.
Zona d’expandiment urbà de l’antiga vila de Gràcia.
Format a la segona meitat del segle XIX a l’esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) i que passava pel carrer de Tuset (actual nucli comercial).
A partir del 1888 s’anà confonent amb el nucli de Barcelona.
Antic barri obrer de Gràcia, al límit amb els municipis de Barcelona i de Sant Martí de Provençals, sorgit amb l’expandiment industrial d’aquella vila a la segona meitat del segle XIX.
Fou urbanitzat pels germans Romà i Dolors Grassot i Elias seguint el pla Cerdà.
Antic barri de Sant Gervasi de Cassoles, al sud-oest de l’antic municipi.
Urbanitzat a partir del 1866 per Josep Castelló i Galvany, aviat es convertí en barri residencial de Barcelona.
Antic districte de les Corts de Sarrià. Un dels quatre en què fou dividit l’antic terme municipal.
Al final del segle XIX s’inicià el procés d’expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà.
Dades dels Països Catalans 