(Barcelona, 1986 – 1997)
Galeria d’art creada per un grup d’artistes joves davant la dificultat de poder mostrar la seva pròpia obra. Situada els primers anys al carrer de la Fussina, l’any 1989 es traslladà al carrer del Comerç.
Mantingué una línia dedicada a l’art contemporani, especialment al dels artistes més joves, i organitzà també activitats interdisciplinàries, intercanvis amb galeries estrangeres i edità la revista “Artual”.
(Barcelona, 1974 – 1983)
Editorial. Fundada per Jordi Vigué.
Especialitzada en la investigació de l’època romànica, i amb la col·laboració dels millors coneixedors del tema, publicà la “Col·lecció Art Romànic”, de temes monogràfics, “Monuments de la Catalunya Romànica”, catalogació documentada de tot el patrimoni romànic català, i la “Col·lecció de Materials”, amb treballs de base i llibres eina.
Pel que fa a publicacions periòdiques, des del 1974 edità el “Full Informatiu del Romànic”, d’intenció divulgativa, i, des del 1980, “Quaderns d’Estudis Medievals”, dedicada a treballs científics i d’investigació.
El 1983 passà a la Fundació Enciclopèdia Catalana.
(Barcelona, 1947 – )
Empresa editorial. Continuadora de la firma Miquel Arimany-Editor.
Pionera des de l’època dels anys 1950 en la represa d’edicions catalanes, el 1952 inicià la publicació de la revista cultural-literària “El Pont”, que fou interrompuda per la censura un any més tard i represa el 1956 amb continuïtat fins avui.
El 1958 inicià la primera publicació per a adolescents: Col·lecció Juvenil Sant Jordi; el mateix any, també, el primer diccionari bilingüe català-castellà i castellà-català, al qual han seguit molts d’altres i una gamma extensa d’obres per a l’ensenyament del català, tasca que té el seu punt culminant amb el Diccionari Català General (1965-68).
Inicià també, des del 1959, la represa de l’edició de blocs-calendaris amb texts al dors (suprimida des de després de la guerra civil), blocs de taula, dietaris, agendes, etc, per a l’ús del català en l’oficina.
Publica també la col·lecció “Llibres-guia Arimany”, de temàtica diversa.
(Barcelona, 1941 – 1974)
Editorial. Fundada per Alexandre Argullós i Josep M. Calsamiglia. Especialitzada en ciències socials, tenia col·leccions en castellà i en català.
Entre d’altres, ha publicat la versió castellana de Historia de España (8 volums 1952-57) de Ferran Soldevila, tres volums de la Història dels catalans (1963-66), dirigida pel mateix historiador, i els primers volums de la Història de la literatura catalana (a partir del 1964) de Martí de Riquer i Antoni Comas.
També ha editat obres de Carles Cardó (a partir del 1951), Salvat-Papasseit (1962) i Màrius Torres (1964).
El 1974 es fusionà amb l’Editorial Seix i Barral.
(Barcelona, 1978 – )
Editorial. Fundada i dirigida per Josep J. Molí.
Publicà la col·lecció “El Pedrís”, dedicada a temes de cultura popular i, des del 1985, les col·leccions “Hores d’estudi”, sobre temes d’investigació, i “Cops de Bou”, orientada a la reedició facsímil de llibres.
També ha editat les obres de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada.
(Barcelona, 1986 – 1989)
Editorial. Fundada per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel i Guillem Viladot. En fou director Ramon Besora.
S’ha orientat cap a la literatura infantil i juvenil, en català i en castellà, a través de les col·leccions “Aliorna Baobab“, “Jove”, “Volums singulars”, “Teoria i Pràctica” i “Àlbums”.
El 1989 féu suspensió de pagaments.
(Barcelona, 1929 – )
Companyia. Fundada amb capital del Banc de Catalunya per a l’explotació de tot tipus de negocis a Río Muni i a Fernando Poo. El capital subscrit (majoritàriament català) era, el 1967, de 180,75 milions de pessetes.
Alena SA tenia agències a Bata, a Río Benito, a Río Etèmbue i, a més, unes oficines a Madrid i una fàbrica a Tarragona. Les accions tenien una rendabilitat molt alta segons la cotització del 1967 (13,52%).
Els principals productes que explotà foren fusta, cafè i cacau destinats a la península ibèrica. Tenia connexions amb companyies que operaven als estats limítrofs, principalment a Nigèria i a Gabon.
En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial (1968), traslladà la seu social de Bata a Tarragona.
(Barcelona, 1967 – )
Empresa (Mercat Central d’Abasts de Barcelona SA). Constituïda per a la creació d’un mercat central polivalent a la ciutat, amb la participació de l’ajuntament, Mercasa, Vegé-Barcelona SA i altres empreses privades. És filial de l’empresa estatal Mercasa.
El 1971 fou inaugurat a la Zona Franca el mercat de fruites i verdures (que substituí l’antic Born). Els seus inicis han estat marcats per fortes polèmiques de tipus sanitari (inundacions del 1971 i plagues de mosquits i rates) i econòmic (preus de les concessions).
Enllaç web: Mercabarna
(Barcelona, 1976 – )
Grup empresarial dedicat a la comunicació, creat pel barceloní Antonio Asensio. Originalment el grup es formà a partir de l’èxit del llançament de la revista “Interviú”.
Al principi del 1997, entre les seves publicacions diàries, setmanals i mensuals destacaven “El Periódico de Catalunya”, “Mediterráneo”, “El Periòdic d’Andorra”, “Sport”, “El Dominical”, “Interviú”, “Tiempo”, “Muy Interesante”, “Viajar”, “Conocer”, “Primera Línea”, “Penthouse”, “Man”, “Woman”, “PC Plus”, “CNR”, “You”, etc. El grup també edita revistes d’encàrrec, activitat en que és capdavantera al mercat espanyol.
Les seves activitats també afecten el món editorial a través d’Ediciones B, Z Multimedia i de l’àrea de serveis, on té les empreses Promoción y Desarrollo Editorial SA, Distribuciones Periódicas SA, Immobiliaria Aspesa SA i Vox Pública SA. La divisió internacional de l’empresa té presència a Mèxic, Argentina i Xile.
(Barcelona, 1951 – )
(FECSA) Empresa. Constituïda pel financer Joan March, el qual s’adjudicà (1952) les accions de la Barcelona Traction.
Té diverses central hidràuliques a les conques del Flamicell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre, l’Ebre i a la Vall d’Aran. Té centrals tèrmiques a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas (Terol). Participa a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Té participació quasi total a Forces Hidroelèctriques del Segre SA, a dues companyies mineres i a Constructora Pirinenca, entre d’altres.
És la primera empresa elèctrica catalana, malgrat que la seva delicada situació financera desembocà (1987) en una discutida suspensió de la cotització en borsa de les seves accions. La família March es desprengué de la major part de les seves accions, però es manté representada en el consell, on hi ha igualment representants de la Caixa de Pensions, del Banco Central, del Banco de Bilbao i del Banco de Santander.
Dades dels Països Catalans 