Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Alena SA

2 Respostes

(Barcelona, 1929 – )

Companyia. Fundada amb capital del Banc de Catalunya per a l’explotació de tot tipus de negocis a Río Muni i a Fernando Poo. El capital subscrit (majoritàriament català) era, el 1967, de 180,75 milions de pessetes.

Alena SA tenia agències a Bata, a Río Benito, a Río Etèmbue i, a més, unes oficines a Madrid i una fàbrica a Tarragona. Les accions tenien una rendabilitat molt alta segons la cotització del 1967 (13,52%).

Els principals productes que explotà foren fusta, cafè i cacau destinats a la península ibèrica. Tenia connexions amb companyies que operaven als estats limítrofs, principalment a Nigèria i a Gabon.

En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial (1968), traslladà la seu social de Bata a Tarragona.

Grupo Zeta

3 Respostes

(Barcelona, 1976 – )

Grup empresarial dedicat a la comunicació, creat pel barceloní Antonio Asensio. Originalment el grup es formà a partir de l’èxit del llançament de la revista “Interviú”.

Al principi del 1997, entre les seves publicacions diàries, setmanals i mensuals destacaven “El Periódico de Catalunya”, “Mediterráneo”, “El Periòdic d’Andorra”, “Sport”, “El Dominical”, “Interviú”, “Tiempo”, “Muy Interesante”, “Viajar”, “Conocer”, “Primera Línea”, “Penthouse”, “Man”, “Woman”, “PC Plus”, “CNR”, “You”, etc. El grup també edita revistes d’encàrrec, activitat en que és capdavantera al mercat espanyol.

Les seves activitats també afecten el món editorial a través d’Ediciones B, Z Multimedia i de l’àrea de serveis, on té les empreses Promoción y Desarrollo Editorial SA, Distribuciones Periódicas SA, Immobiliaria Aspesa SA i Vox Pública SA. La divisió internacional de l’empresa té presència a Mèxic, Argentina i Xile.

Forces Elèctriques de Catalunya SA

12 Respostes

(Barcelona, 1951 – )

(FECSA)  Empresa. Constituïda pel financer Joan March, el qual s’adjudicà (1952) les accions de la Barcelona Traction.

Té diverses central hidràuliques a les conques del Flamicell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre, l’Ebre i a la Vall d’Aran. Té centrals tèrmiques a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas (Terol). Participa a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Té participació quasi total a Forces Hidroelèctriques del Segre SA, a dues companyies mineres i a Constructora Pirinenca, entre d’altres.

És la primera empresa elèctrica catalana, malgrat que la seva delicada situació financera desembocà (1987) en una discutida suspensió de la cotització en borsa de les seves accions. La família March es desprengué de la major part de les seves accions, però es manté representada en el consell, on hi ha igualment representants de la Caixa de Pensions, del Banco Central, del Banco de Bilbao i del Banco de Santander.

Foment del Treball Nacional

35 Respostes

(Barcelona, 1889 – )

Associació d’empresaris. Fundada per la fusió de l’Institut de Foment del Treball Nacional i el Foment de la Producció Espanyola. Defensà el proteccionisme.

Durant els primers deu anys d’existència tingué una activitat força rellevant, sota la direcció d’Albert Rusiñol i J. Ferrer i Vidal. Intervingué en la reforma de l’aranzel del govern Cánovas, el 1891. Treballà molt activament en la campanya contra els tractats de comerç propugnats pel govern Sagasta el 1893 i també contribuí en l’aprovació de l’aranzel de 1906.

Després de les pèrdues dels mercats colonials, prengué la iniciativa del missatge adreçat a la reina regent (novembre 1898), on es reclamava un nou pla econòmic. Propugnà la creació d’un port nou amb zona franca, per fomentar l’exportació i el comerç, així com l’establiment d’una Escola Industrial, aquestes propostes reberen la negativa del govern, que hi veia una manifestació del regionalisme polític català.

Molt activa durant el franquisme, lligat a l’Organització Sindical. Als anys 1970, amb la instauració de la democràcia, fou un dels organismes que donaren origen a la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE).

Enllaç web: Foment del Treball Nacional

Fira de Barcelona

8 Respostes

(Barcelona, 1920 – )

Fira de mostres anual. Es poden distinguir tres etapes en la seva història. La primera va des de la inauguració, el 1920 al palau de Belles Arts (parc de la Ciutadella) fins a l’any 1925. Els primers organitzadors foren l’ajuntament, el Foment del Treball i l’Associació de Fabricants de Joguines.

El 1933 començà una segona etapa, instal·lada als palaus d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia (Montjuïc) i que durà fins al començament de la guerra civil.

La tercera s’inicià l’any 1942 amb el nom de Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona. A partir del 1959 s’incrementà considerablement la participació estrangera. En els últims anys ha perdut el seu caràcter popular per convertir-se en una fira dedicada fonamentalment a les transaccions comercials.

La importància de certs grups de productes ha portat a celebrar salons o fires monogràfiques. D’altra banda, arran de la projecció internacional que va adquirir la ciutat amb la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, es va plantejar la conveniència de traslladar el recinte de la fira a una superfície més gran situada fora de Barcelona.

Enllaç web: Fira Barcelona

Espasa, Casa Editorial

10 Respostes

(Barcelona, 1860 – 1991)

Empresa editora. Creada pels germans Josep i Pau Espasa i Anguera amb el nom d’Espasa Germans. El 1879 Pau es retirà del negoci, i el 1881 s’associà amb Manuel Salvat i l’empresa rebé el nom d’Espasa i Companyia.

Edità, entre altres obres, el Diccionari de la llengua catalana, d’Antoni de Bofarull i d’Adolf Blanch. S’ha especialitzat en obres en diversos volums i en fascicles de diversos tipus. Amb més de vuitanta volums, ha editat la famosa Enciclopedia Espasa universal ilustrada europeo-americana, iniciada el 1905, que continua publicant apèndixs bianuals.

Es fusionà amb l’editorial Calpe (1925) i publicà la popular “Colección Austral” (fundada el 1937), i d’altres col·leccions de narrativa i assaig. El 1991 s’integrà a l’editorial Planeta.

Espanya Industrial, L’

8 Respostes

(Madrid, 28 gener 1847 – Barcelona, 1981)

Empresa tèxtil, constituïda pels germans Muntadas. El 1849 traslladà el domicili social a Barcelona, on inaugurà una fàbrica a Sants, les instal·lacions de la qual eren considerades les més modernes d’aquella època, i la convertiren en l’empresa tèxtil més important del país.

L’objectiu social era la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que amplià a la fabricació de vellut, tapisseries, robes per relligar, fibres sintètiques, etc. El pes econòmic va anar minvant progressivament. El 1927 la família Muntadas deixà la direcció de l’empresa.

Durant la guerra civil fou col·lectivitzada, després de la qual tingué un baix creixement, que motivà el tancament. El 1985 la fàbrica de Sants i els terrenys que l’envoltaven esdevingueren parc municipal (Parc de l’Espanya Industrial).

Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses

4 Respostes

(Pedralbes, Barcelona, 1958 – )

(ESADE)  Escola superior privada especialitzada en la formació de directius. Fundada per un grup d’empresaris amb el suport de la Companyia de Jesús.

Creà el primer màster en direcció d’empresa el 1965. Inaugurà una delegació a Madrid el 1977 i posteriorment incorporà la llicenciatura de dret i s’uní a la resta de centres superiors que formen la Universitat Ramon Llull.

Enllaç web: ESADE

Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA

11 Respostes

(Barcelona, 1946 – 1983)

(ENHER)  Empresa de l’INI. Capdavantera de la producció hidroelèctrica a Catalunya. La seva creació trencà el monopoli FECSA-Hidroelèctrica de Catalunya (i, en grau menor, Forces Hidroelèctriques del Segre) i donà lloc a la baixa dels costs i a la millora del servei.

Aprofita les conques de la Noguera Ribagorçana (que ha revitalitzat i obert al corrent turístic), la de l’Ebre i la del Cinca. El 1972 tenia 2.736 empleats. Participa en diverses empreses d’electricitat.

Construí la central hidroelèctrica de Moralts (Alta Ribagorça), primera central per bombeig de l’estat i participà en les nuclears Ascó i Vandellòs.

El 1983 passà a dependre d’Endesa.

Empresa Nacional d’Autocamions SA

2 Respostes

(Barcelona, 1946 – 1990)

(ENASA)  Empresa de l’INI. Es dedicà a la fabricació de camions, autobusos, autocars, tractors, vehicles militars i maquinària d’obres públiques, amb la denominació comercial de Pegaso. Sorgí de l’absorció de La Hispano Suiza.

La producció fou exclusivament barcelonina fins el 1955, que entrà en funcionament la fàbrica de Madrid. La factoria de la Sagrera fou traslladada a la Zona Franca (350.000 m2). L’empresa arrosegà fortes pèrdues i cercà l’associació amb una multinacional del sector. Com a filial funcionà a Mataró, Construcciones Jover, Obiols i Rossell SA (JORSA), que construeix vehicles de passatgers.

Les seves vendes el 1984 foren de 63.956 milions de pessetes amb una plantilla de 8.603 empleats. Com a conseqüència d’una greu crisis fou venuda el 1990 a l’empresa Iveco.