Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Foment del Treball Nacional

36 Respostes

(Barcelona, 1889 – )

Associació d’empresaris. Fundada per la fusió de l’Institut de Foment del Treball Nacional i el Foment de la Producció Espanyola. Defensà el proteccionisme.

Durant els primers deu anys d’existència tingué una activitat força rellevant, sota la direcció d’Albert Rusiñol i J. Ferrer i Vidal. Intervingué en la reforma de l’aranzel del govern Cánovas, el 1891. Treballà molt activament en la campanya contra els tractats de comerç propugnats pel govern Sagasta el 1893 i també contribuí en l’aprovació de l’aranzel de 1906.

Després de les pèrdues dels mercats colonials, prengué la iniciativa del missatge adreçat a la reina regent (novembre 1898), on es reclamava un nou pla econòmic. Propugnà la creació d’un port nou amb zona franca, per fomentar l’exportació i el comerç, així com l’establiment d’una Escola Industrial, aquestes propostes reberen la negativa del govern, que hi veia una manifestació del regionalisme polític català.

Molt activa durant el franquisme, lligat a l’Organització Sindical. Als anys 1970, amb la instauració de la democràcia, fou un dels organismes que donaren origen a la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE).

Enllaç web: Foment del Treball Nacional

Fira de Barcelona

8 Respostes

(Barcelona, 1920 – )

Fira de mostres anual. Es poden distinguir tres etapes en la seva història. La primera va des de la inauguració, el 1920 al palau de Belles Arts (parc de la Ciutadella) fins a l’any 1925. Els primers organitzadors foren l’ajuntament, el Foment del Treball i l’Associació de Fabricants de Joguines.

El 1933 començà una segona etapa, instal·lada als palaus d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia (Montjuïc) i que durà fins al començament de la guerra civil.

La tercera s’inicià l’any 1942 amb el nom de Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona. A partir del 1959 s’incrementà considerablement la participació estrangera. En els últims anys ha perdut el seu caràcter popular per convertir-se en una fira dedicada fonamentalment a les transaccions comercials.

La importància de certs grups de productes ha portat a celebrar salons o fires monogràfiques. D’altra banda, arran de la projecció internacional que va adquirir la ciutat amb la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, es va plantejar la conveniència de traslladar el recinte de la fira a una superfície més gran situada fora de Barcelona.

Enllaç web: Fira Barcelona

Espasa, Casa Editorial

10 Respostes

(Barcelona, 1860 – 1991)

Empresa editora. Creada pels germans Josep i Pau Espasa i Anguera amb el nom d’Espasa Germans. El 1879 Pau es retirà del negoci, i el 1881 s’associà amb Manuel Salvat i l’empresa rebé el nom d’Espasa i Companyia.

Edità, entre altres obres, el Diccionari de la llengua catalana, d’Antoni de Bofarull i d’Adolf Blanch. S’ha especialitzat en obres en diversos volums i en fascicles de diversos tipus. Amb més de vuitanta volums, ha editat la famosa Enciclopedia Espasa universal ilustrada europeo-americana, iniciada el 1905, que continua publicant apèndixs bianuals.

Es fusionà amb l’editorial Calpe (1925) i publicà la popular “Colección Austral” (fundada el 1937), i d’altres col·leccions de narrativa i assaig. El 1991 s’integrà a l’editorial Planeta.

Espanya Industrial, L’

8 Respostes

(Madrid, 28 gener 1847 – Barcelona, 1981)

Empresa tèxtil, constituïda pels germans Muntadas. El 1849 traslladà el domicili social a Barcelona, on inaugurà una fàbrica a Sants, les instal·lacions de la qual eren considerades les més modernes d’aquella època, i la convertiren en l’empresa tèxtil més important del país.

L’objectiu social era la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que amplià a la fabricació de vellut, tapisseries, robes per relligar, fibres sintètiques, etc. El pes econòmic va anar minvant progressivament. El 1927 la família Muntadas deixà la direcció de l’empresa.

Durant la guerra civil fou col·lectivitzada, després de la qual tingué un baix creixement, que motivà el tancament. El 1985 la fàbrica de Sants i els terrenys que l’envoltaven esdevingueren parc municipal (Parc de l’Espanya Industrial).

Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses

4 Respostes

(Pedralbes, Barcelona, 1958 – )

(ESADE)  Escola superior privada especialitzada en la formació de directius. Fundada per un grup d’empresaris amb el suport de la Companyia de Jesús.

Creà el primer màster en direcció d’empresa el 1965. Inaugurà una delegació a Madrid el 1977 i posteriorment incorporà la llicenciatura de dret i s’uní a la resta de centres superiors que formen la Universitat Ramon Llull.

Enllaç web: ESADE

Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA

11 Respostes

(Barcelona, 1946 – 1983)

(ENHER)  Empresa de l’INI. Capdavantera de la producció hidroelèctrica a Catalunya. La seva creació trencà el monopoli FECSA-Hidroelèctrica de Catalunya (i, en grau menor, Forces Hidroelèctriques del Segre) i donà lloc a la baixa dels costs i a la millora del servei.

Aprofita les conques de la Noguera Ribagorçana (que ha revitalitzat i obert al corrent turístic), la de l’Ebre i la del Cinca. El 1972 tenia 2.736 empleats. Participa en diverses empreses d’electricitat.

Construí la central hidroelèctrica de Moralts (Alta Ribagorça), primera central per bombeig de l’estat i participà en les nuclears Ascó i Vandellòs.

El 1983 passà a dependre d’Endesa.

Empresa Nacional d’Autocamions SA

2 Respostes

(Barcelona, 1946 – 1990)

(ENASA)  Empresa de l’INI. Es dedicà a la fabricació de camions, autobusos, autocars, tractors, vehicles militars i maquinària d’obres públiques, amb la denominació comercial de Pegaso. Sorgí de l’absorció de La Hispano Suiza.

La producció fou exclusivament barcelonina fins el 1955, que entrà en funcionament la fàbrica de Madrid. La factoria de la Sagrera fou traslladada a la Zona Franca (350.000 m2). L’empresa arrosegà fortes pèrdues i cercà l’associació amb una multinacional del sector. Com a filial funcionà a Mataró, Construcciones Jover, Obiols i Rossell SA (JORSA), que construeix vehicles de passatgers.

Les seves vendes el 1984 foren de 63.956 milions de pessetes amb una plantilla de 8.603 empleats. Com a conseqüència d’una greu crisis fou venuda el 1990 a l’empresa Iveco.

Edicions 62

17 Respostes

(Barcelona, 1961 – )

Editorial. Fundada per Max Cahner i R. Bastardes. Va representar una renovació en l’edició catalana. El 1968 va iniciar la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana, constituïda més endavant en empresa editorial independent. També ha publicat el Gran Larousse Català (1990-93). S’ha especialitzat en literatura -catalana i traduïda-, assaig i grans obres generals i d’història.

Entre les nombroses col·leccions que ha editat cal esmentar: Cultura Catalana Contemporània, La Cua de Palla, Antologia Catalana, Col·lecció Blanquerna, Les Millors Obres de la Literatura Catalana, Les Millors Obres de la Literatura Universal, Clàssics del pensament modern, etc.

Ha adquirit altres editorials, entre elles Empúries. Des del 1997, edita la revista “Descobrir Catalunya”.

Enllaç web: Edicions 62

Danone SA

Deixa un comentari

(Barcelona, 1919 – )

Empresa alimentària catalana. Els seus orígens es remunten al taller artesanal d’Isidre Carrasco que el 1919 inicià la producció de iogurs. El 1923 es construí la primera fàbrica a Barcelona i el 1927 a Madrid.

Dos anys després fou creada la Societé Danone a París, la qual després d’un llarg procés de fusions s’integrà en la multinacional francesa BSN Gervais-Danone, constituïda el 1973 i dedicada fonamentalment a la producció de vidre i productes alimentaris.

El 1941 es constituí a Barcelona Danone SA, empresa amb capital majoritari català, i a partir del 1959 inicià un fort creixement que l’ha convertit en la primera empresa de l’estat en el camp dels derivats làctics.

La seva presència s’estén per nombrosos països de l’àrea occidental. La xifra de vendes de l’any 1980 fou de 15.280 milions de pessetes i donava feina a 3.135 empleats.

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

20 Respostes

(Barcelona, 1967 – )

Corporació patronal. Resultant de la fusió de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona i de la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona, institucions que tingueren un paper destacat en la vida econòmica del Principat. La primera fou constituïda el 1886, i instal·lada a la Llotja, com a continuadora de la Junta de Comerç, Indústria i Navegació. En fou el primer president Manuel Girona i Agrafel. La segona fou creada el 1912.

A més de les funcions d’organisme consultiu de l’administració pública i de defensa dels interessos generals de les empreses, exerceix l’arbitratge comercial per mitjà del Consolat de Mar i el seu Consell dels Vint. Edita diverses publicacions, interessants per a l’estudi de l’economia catalana com són el “Boletín de Estadística y Coyuntura”, amb col·laboració amb les cambres de comerç catalanes i de les Balears, la “Memòria econòmica de Catalunya” (anual) i el butlletí “Catalunya exporta”. La biblioteca guarda un fons molt important per a la història econòmica de Catalunya.

Enllaç web:  Cambra de Comerç de Barcelona