Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Centre Cristià dels Universitaris

Deixa un comentari

(Barcelona, 1978 – )

(CCU)  Institució. Fundada per la delegació diocesana de pastoral universitària de Barcelona amb la finalitat d’oferir tota mena de serveis culturals i religiosos als estudiants de les universitats barcelonines.

Disposa de dues seus a la ciutat de Barcelona i d’una altra a Cerdanyola del Vallès. Col·labora estretament amb el Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians i amb els Serveis d’Assistència i de Formació Religiosa de les universitats.

El 1991 fou creat un centre similar al bisbat de Girona.

Centre Comarcal Lleidatà

1 Resposta

(Barcelona, 1917 – )

Entitat recreativa. Sobretot d’ençà del 1956, ha exercit una influència cultural amb la publicació d’un butlletí mensual, gairebé tot en català, i la celebració de cursets, sessions literàries i exposicions.

Té un quadre escènic, una coral i un esbart folklòric.

Enllaç:  Centre Comarcal Lleidatà

Centre Acadèmic d’Escalada

5 Respostes

(Barcelona, 1942 – )

(CADE)  Departament de la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, fundat per Lluís Estasen.

Aplega els practicants de l’escalada amb la finalitat d’estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les.

Els seus membres han dut a terme un gran nombre de primeres, especialment de Montserrat; ha impulsat notablement l’alpinisme femení.

Centre Abraham

Deixa un comentari

(Barcelona, 1992 – )

Local construït per l’arquebisbat de Barcelona en uns terrenys de la Vila Olímpica cedits per l’ajuntament, destinat a acollir els serveis religiosos de budistes, catòlics, jueus, protestants i musulmans durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.

L’edifici, dels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos, conté un retaule de bronze de l’escultor Riera i Aragó.

Un cop acabats els Jocs, esdevingué la parròquia de Sant Abraham, dedicada al culte catòlic, però oberta a tota mena d’actes ecumènics.

Caxón de Sastre Cathalán

Deixa un comentari

(Barcelona / Figueres, 1761 – 1764)

Setmanari publicat simultàniament a les dues ciutats.

Imitava els “Caxón de Sastre” madrilenys contemporanis, tenia caràcter literari i era molt deslligat de l’actualitat.

Cavanillesia

1 Resposta

(Barcelona, 1928 – 1938)

Revista científica. Fundada per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1936) i pel mateix Font.

Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques (en llatí o en llengües neollatines), extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques.

Catalunya Social

4 Respostes

(Barcelona, 30 abril 1921 – 18 juliol 1936)

Setmanari. Publicat amb un tiratge de dos mil exemplars. Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular.

Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política.

N’era director Josep M. Gich, i redactor en cap, J. Civera i Sormaní; hi col·laboraren Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M. Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres.

Catalunya Roja

Deixa un comentari

(Barcelona, 1932 – 1934)

Setmanari polític. Redactat gairebé tot en castellà.

Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España.

N’eren els principals col·laboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Odena i Ramon Casanellas.

Catalunya Nova -coral-

7 Respostes

(Barcelona, 14 juliol 1895 – 1936)

Agrupació coral. Fundada per Enric Morera, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats. El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès.

De caire nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Josep Anselm Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista.

Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay (1901-02) i per Cassià Casademont (1908-17 i 1919-36).

Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” (1896-1901 i 1900-02).

Catalunya Exprés

2 Respostes

(Barcelona, desembre 1976 – desembre 1980)

Diari en castellà. Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí.

Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se.