Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Catalunya Cristiana

1 Resposta

(Barcelona, setembre 1979 – )

Setmanari d’informació i cultura religioses. Editat simultàniament en català i castellà per Edicions Terra Nostra (fundada el 1977), que conté dos suplements, un de litúrgic i un altre d’infantil (“L’Eixerit”).

Inspirat en setmanaris catòlics europeus, pretén de tenir l’aire de la premsa corrent a Catalunya i posar-se al servei de la informació religiosa dels cristians de les vuit diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment.

En fou director Joan A. Jarque i Jutglar.

Enllaç: Catalunya Cristiana

Catalunya -diari, 1937/38-

2 Respostes

(Barcelona, 22 febrer 1937 – 28 maig 1938)

Diari del vespre. Òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball. Primer diari anarcosindicalista publicat en català.

Amb Ricard Mestre com a director, el diari féu una campanya en contra del PSUC, més acusada que no la de “Solidaridad Obrera”.

Aquest diari fou substituït per “C.N.T.”, òrgan del comitè nacional de la CNT, quan Catalunya restà separada de la zona republicana central.

Catalunya -setmanari, 1907/14-

4 Respostes

(Barcelona, 1907 – 1914)

Setmanari cultural i de pensament polític. Sortí en tres etapes: “La Cataluña” (1907-10), Cataluña (1911-12) i Catalunya (1913-14).

Inicialment en fou director Joan Torrendell, que també el finançà; posteriorment, Miquel dels Sants Oliver (1911) i Ramon Rucabado (1912), i, finalment, a partir de 1913 se’n va fer càrrec López-Picó.

Responia a la voluntat de difondre els plantejaments regionalistes i estava sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba. La primera època fou de difusió de les idees dels qui formaven la Solidaritat Catalana, com també de divulgació d’escrits d’intel·lectuals espanyols.

A partir de 1911 adoptà una línia marcadament noucentista, orientada per les tesis d’Eugeni d’Ors i dels joves de la Joventut Nacionalista de la Lliga. Finalment, el 1913 inicià l’etapa en llengua catalana, després d’unes dures crítiques de Josep Carner a la utilització del castellà, amb una línia més marcadament literària.

Catalunya -revista, 1903/05-

8 Respostes

(Barcelona, 1903 – 1905)

Revista literària quinzenal, i després mensual. La dirigia Josep Carner i n’eren redactors molts dels seus amics.

Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantenia una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries.

Hi col·laboraren importants escriptors de l’època i fou una plataforma per als autors mallorquins.

Dedicà un especial interès al folklore, als treballs de creació i assaigs llargs i a les notes polèmiques.

Catalonia -revista-

4 Respostes

(Barcelona, 25 febrer 1898 – 24 març 1900)

Revista literària i artística. Publicada en dues èpoques.

En la primera (25 febrer 1898-30 novembre 1898) fou quinzenal, dirigida per J. Massó i Torrents i J. Casas i Carbó, fou una continuació de “L’Avenç”; recollí l’efervescència cultural de la fi del segle XIX i hi predominà el modernisme.

Hi col·laboraren Raimon Casellas, Joan Maragall (que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d’Així parlà Zarathustra, de Nietzsche), Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D. Perés, etc.

En la segona època (25 desembre 1899-24 març 1900) fou setmanal, dirigida per J. Massó i Torrents, fou ideològicament més avançada. Hi col·laboraren futurs polítics com Gabriel Alomar, Pere Coromines i Joaquim Lluhí i Rissech.

Catalana -revista, 1918/26-

6 Respostes

(Barcelona, 7 abril 1918 – 31 desembre 1926)

Revista literària en català. Fundada per Francesc Matheu com a continuació de “La Ilustració Catalana”. Fou la principal tribuna per defensar l’ortografia vuit-centista enfront de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans.

Hi col·laboraren, principalment, Ramon Miquel i Planas i el grup de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i dels Jocs Florals.

Desaparegué perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura de Primo de Rivera.

Catalan Review International Journal of Catalan Culture

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – )

Publicació editada per Quaderns Crema.

El patronatge es de la North American Catalan Society.

Amb una clara orientació cultural, edita textos en català i anglès.

Casino Mercantil Barcelonès -1860/72-

5 Respostes

(Barcelona, 1860 – 1872)

Entitat recreativa i cultural (o Casino Barcelonès). Instal·lada al Teatre Principal.

El 1872 es fusionà amb l’Ateneu Català i constituí l’Ateneu Barcelonès.

Casa de Caritat de Barcelona

15 Respostes

(Barcelona, 1802 – )

Organisme d’assistència, dependent de la diputació provincial (des del 1853). Fou instal·lada a l’hospici (antic convent de Montalegre), ampliat el 1844.

Se sostenia amb rifes, almoines, balls de societat, etc. Ultra l’auxili a necessitats, instrucció cristiana i civil, correcció de nois mal encaminats, foment de la indústria popular, etc, tingué al seu càrrec el servei funerari, cedit per l’ajuntament el 1838.

El 1820 els folls i impedits foren traslladats a l’antic convent de Valldonzella, mentre el dels Àngels era destinat a correccional. La cura fou confiada a les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül.

A més de diversos tallers (s’ha destacat el d’impremta), han funcionat escoles per a cecs, per a sords-muts, de música, etc.

El 1934-39 prengué el nom de Casa d’Assistència Francesc Macià. El 1957 fou traslladada a les Llars Mundet, a Horta.

Canigó -setmanari-

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1954 – Barcelona, març 1983)

Setmanari. Fundat per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre de 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona.

Va representar una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals. Durant el franquisme va ser multat diverses vegades i va esdevenir la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes.

Deixà de publicar-se per raons econòmiques.