(Barcelona, 7 abril 1925 – 5 setembre 1927)
Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila.
Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S’hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d’altres.
En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s’incorporà al diari “La Nau” i feren el setmanari “La Nau dels Esports” (1929-30).
(Barcelona, 1 novembre 1931 – 19 juliol 1936)
Revista. Suplement, primer, del diari “El Matí”, esdevingué després setmanari informatiu amb presentació de luxe.
Oferí, ben seleccionada, il·lustració fotogràfica d’actualitat, ultra comentaris, contes i dibuixos d’escriptors i artistes, d’acord amb la línia catòlica de la publicació.
(Barcelona, 1515)
Obra de Miquel Comalada. Demostren aquesta paternitat els argumens que dóna una versió castellana d’aquesta obra, apareguda a Lisboa l’any 1541 amb el nom d’aquest autor; així mateix, queda demostrada per la identificació que fa fra José de Sigüenza en l’obra Historia de la orden de San Jerónimo quan cita fra Miquel Comalada amb el nom de Deseoso, traducció de Desitjós, nom amb que es donà a conèixer l’autor de l’Espill.
Escrit en to simbòlic, és una mostra important del moviment Devotio moderna que des del segle XVI es desenvolupà considerablement. L’oració metòdica i els recursos psicològics substitueixen la meditació basada en la contemplació dels passatges evangèlics.
Influïda per Ramon Llull, és una obra d’estructura antiga en la qual es troben els inicis d’una nova espiritualitat.
(Barcelona, 1905 – 1907)
Representacions de teatre líric. Organitzades pel pintor Lluís Graner al Teatre Principal de Barcelona.
L’experiència va ésser un intent de crear un teatre líric català d’influència modernista.
Hi van col·laborar els músics Enric Morera, Enric Granados, Felip Pedrell i Jaume Pahissa i els escriptors Àngel Guimerà, Apel·les Mestres i Adrià Gual.
(Barcelona, 9 març 1886 – 1893)
Revista mensual en castellà.
Era el portaveu de la facció més dretana dels defensors del Memorial de Greuges (Francesc Romaní i Puigdengolas, que en fou director, Eusebi Güell, Josep Pella i Forgas, etc.).
(Barcelona, 1 juliol 1996 – )
Exposició permanent de caràcter museogràfic, situada a les golfes de la Pedrera (Casa Milà) de Barcelona, destinada a la divulgació de la vida i l’obra d’Antoni Gaudí.
Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Caixa de Catalunya, prevista en el pla director de la restauració de l’edifici de la Pedrera, que fou inaugurada el Dia Internacional de l’Arquitectura.
(Barcelona, 5 abril 1879 – març 1880)
Setmanari català il·lustrat. Editat per Josep Fiter. Arribà fins al número 40.
Es proposava d’enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d’exemplaritat.
(Barcelona, desembre 1982 – )
Escola. Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries.
Ha viscut diverses etapes, fins que el 1982 va rebre el nom actual, en record del qui en va ésser impulsor.
A partir del 1997 fou adscrita a la Universitat de Barcelona, des del 1999 és la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i des del 2019 passà a denominar-se Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.
Enllaç web: Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
(Barcelona, 1851 – )
(ETSEIB) Escola nascuda en el si de l’Escola Industrial de Barcelona, amb el material i professorat de la dissolta Junta de Comerç.
Entre el 1866 i el 1879 fou l’única Escola d’Enginyers Industrials de l’estat espanyol.
Després de passar per diverses etapes, actualment forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona
(Barcelona, 1973 – )
Escola tècnica superior, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inicià la seva activitat acadèmica el 1974.
És estructurada en tretze departaments.
Enllaç: Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona
