(Barcelona, 1913 – 1933)
Escola. Fundada per la Mancomunitat de Catalunya i dedicada a la formació d’actors, va ésser dirigida per Adrià Gual.
S’hi formaren, entre altres, Maria Vila, Pius Daví i Mercè Nicolau. Publicà un butlletí i una col·lecció de textos sobre teatre.
Controlada durant la Dictadura de Primo de Rivera, s’hi prohibí el català, es renovà el professorat i canvià el nom pel d’Instituto del Teatro Nacional.
Amb la República passà a dir-se Institució del Teatre.
(Barcelona, 1908 – 1936)
Setmanari teatral. El 1913 es convertí, de fet, en “El Teatre Català”, però tornà a sortir el 1918 fins a l’inici de la guerra civil.
Publicava sobretot obres diverses, que divulgava entre el grup d’aficionats d’arreu de Catalunya.
Hi figuraren tant Pompeu Crehuet i J. Pous i Pagès com Salvador Bonavia, pare i fill, el primer dels quals havia fundat la revista.
(Barcelona, 1960 – )
Col·lecció de Rafael Dalmau.
Publicà mensualment un volum breu sobre història de Catalunya. Bé que hi predominen els treballs de divulgació, també n’edità d’investigació.
Hi ha incorporat des dels historiadors més importants fins a erudits locals, especialistes en història literària i les joves promocions d’investigadors.
Ha publicat més de 350 títols.
(Barcelona, 1981 – )
Revista de filosofia. Editada per la Universitat Autònoma de Barcelona.
A grans trets, el contingut reflecteix la trajectòria dels professor del departament de filosofia d’aquesta universitat, tot i que hi col·laboren sovint altres pensadors.
N’han estat directors Josep Maria Calsamiglia, Octavi Fullat, Raúl Gabás i Josep Montserrat.
Enllaç: Enrahonar
(Barcelona, març 1917 – maig 1919)
Revista. Aparegueren divuit números. Se subtitulava “full de subversió espiritual”.
Portaven el pes de l’edició Joan Salvat-Papasseit -redactor en cap-, Josep M. de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i Garcia, que hi publicà el seu manifest Art-evolució.
A les seves pàgines convivien el pacifisme, el progressisme social, l’avantguardisme estètic i el noucentisme.
Hi publicaren més d’un treball Dídac Ruiz, J.M. López-Picó, Ramón Gómez de la Serna, i els dibuixants Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas i Francesc Xavier Nogués.
(Barcelona, 1926)
Sèrie de manuals, per a l’estudi dels Països Catalans iniciada per Editorial Barcino.
Dedicada preferentment a ciutats i comarques, hi ha inclosos temes d’economia, marina, escultura i folklore.
(Barcelona, 1979 – )
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló.
Ha fet els següents muntatges: Solstici, Sol de dansa amb so, Madonna, Antra (1979), Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure (1983), Collage (molècula) (1984), Figures (1985), Més cèntric impossible (1986), Tu ets jo i jo sóc tu (1987), Es pot arribar tard (1990), Amor, amor, amor (1991), No et fiïs de les aparences, tu també pots guanyar (1992), Coloratures per a cinta magnètica (1993), Vien’s on se’n va (1993-94), Traviata (1994), L’era de l’ensalada -pensaments ocults- (1995), El somni de la nit de Sant Joan (1996).
(Barcelona, 1961 – )
(Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona) Escola de disseny. Pionera en el seu àmbit a l’estat espanyol.
Es fundà amb el suport de l’església, i es desenvolupà durant el creixement econòmic dels anys 1970.
Adscrita a la Universitat Pompeu Fabra el 1995, ofereix el títol de graduat en disseny.
Enllaç web: Elisava
(Barcelona, 1974 – )
Grup instrumental. Format pels germans Esteve, Joan i Josep Fortuny i per Jordi Soley, a qui substituí després Lluís Fortuny.
Destacà en especial per l’ús d’elements de la música popular catalana i mediterrània en els seus temes.
D’entre la seva discografia destaquen Tramuntana (1977), Catalluna (1983), Força Dharma! (1985), No volem ser (1986) i Tifa Head (1991).
El grup estigué a punt de dissoldre’s després de la mort d’Esteve Fortuny el 1986, però continuà finalment en actiu.
Enllaç web: Companyia Elèctrica Dharma
(Barcelona, 21 juny 1884 – 11 febrer 1929)
Local d’espectacles. Inaugurada a la plaça de Catalunya.
Hi actuaren les millors companyies teatrals. Durant les primeres dècades del segle XX fou seu de les varietats, i adquirí un sòlid prestigi amb la presentació de grans atraccions, fins que fou derruïda.
Dades dels Països Catalans 