(Màlaga, Andalusia, 13 gener 1881 – Tolosa de Llenguadoc, França, 24 febrer 1959)

Metge i escriptor. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona. El 1909 fou nomenat metge director del manicomi de Salt (Gironès).

Publicà treballs importants sobre psiquiatria, malalties mentals i sobre la pedagogia dels malalts, i en col·laboració amb P. Bertrana, La locura de Álvarez de Castro.

Molt vinculat al món cultural català, hi defensà posicions d’un nacionalisme abrandat.

Obres: Llull, maestro de definiciones (1906), Jesús como voluntad (1906), De l’entusiasme com a principi de tota moral futura (1907), Contes d’un filòsof (1908), Contes de glòria i d’infern, seguits dels diàlegs i màximes del Super-Crist (1911) i Missatge a Macià (1931).