(Barcelona, desembre 1886 – 1989)
Cafè-concert. Convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla, davant del palau Güell.
Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere i durant les primeres dècades del segle XX hi actuaren les millors atraccions de l’època.
El 1935 funcionà com a cinema fins al 1987 en que tornà a ser music-hall, però el 1989 es declarà en fallida i tancà.
(Barcelona, 1917 – 1936)
Revista quinzenal d’informació i divulgació econòmica. Dirigida per Miquel Vidal i Guardiola.
Serví de mitjà de difusió de la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista.
Entre els col·laboradors, hi hagué Manuel Raventós, Josep M. Tallada, Jaume Algarra, Fèlix Escalas, Pere Coromines, Josep A. Vandellòs, Jaume Alzina i Andreu Bausili i Sanromà.
(Barcelona, 15 maig 1859 – 21 agost 1887)
Periòdic bilingüe. Fundat per Josep Anselm Clavé per ésser regalat als assistents als concerts corals que organitzava als jardins d’Euterpe.
A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies.
Continuà sortint després de la seva mort.
(Barcelona, 1978 – 1983)
Publicació bimensual. Portaveu de la Coordinadora Feminista de Barcelona.
Aparegué entre el 1978 i el 1980 i entre el 1981 i el 1983.
(Barcelona, 10 febrer 1879 – 25 gener 1939)
Diari. Fou el darrer nom adoptat per “El Telégrafo”, diari que aparegué el 1858.
D’orientació clarament republicana, com el seu antecessor, però sense filiació política, anà prenent un caràcter anticlerical i demagògic, com ara en les campanyes de denúncia dels escàndols municipals.
Propietat dels Lasarte, pare i fill, tingué entre els redactors Robert Robert i Conrad Roure. Com a directors destacaren Manuel de Lasarte (pare) i Jaume Claramunt.
(Barcelona, 28 octubre 1872)
Drama de Frederic Soler “Pitarra”, estrenat al Teatre Romea, amb Francesca Soler en el paper de Paula, la protagonista.
Mostra els efectismes postromàntics aplicats al drama rural autòcton. Constitueix, tot i els greus defectes formals, l’exemple més representatiu de l’intent de Soler de dramatitzar els tipus de la pagesia benestant, que proposa com a model a la burgesia ciutadana.
(Barcelona, 4 febrer 1965 – 31 desembre 1986)
Diari esportiu de la tarda en castellà. Continuació del setmanari del mateix títol, creat el 13 de setembre de 1952.
Dedicat especialment al futbol, aconseguí tiratges d’importància.
(Barcelona, 1831 – 1834)
Compendi dels coneixements geogràfics de comerç del segle XIX. Redactat per una societat de literats a Barcelona.
Fou publicat en deu volums per l’impressor Josep (II) Torner.
(Barcelona, 27 octubre 1968 – 16 febrer 1974)
Diari del matí. Redactat en castellà, fundat amb el propòsit inicial d’interessar el públic femení en la informació mundial.
El 1974 donà lloc al naixement del nou diari anomenat Mundo Diario.
(Barcelona, 1 maig 1822 – 10 juny 1823)
Diari liberal i progressista en castellà.
Eixí durant el Trienni Constitucional, editat per J. Rubió i T. Gaspar.
Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol.
Dades dels Països Catalans 