(Barcelona, 16 juny 1938 – 31 agost 1938)
Diari dels nacionalistes bascs. Es proposava d’informar sobre la guerra civil als refugiats d’Euzkadi.
Imprès als tallers de “La Publicitat”, tenia quatre planes, tres redactades en castellà i la darrera en basc. També publicà notes en català.
(Barcelona, 1 octubre 1823 – 24 abril 1824)
Setmanari en castellà. Subtitulat “‘Periódico Universal de Ciencias, Artes y Literatura'”.
Fundada per B.C. Aribau, Luigi Monteggia, López i Soler, entre d’altres, va aportar per primera vegada a Espanya una exposició sistemàtica del romanticisme literari i fou un dels òrgans de renovació ideològica del seu temps.
Informà de les activitats culturals contemporànies i hi foren tractats temes d’art i ciències; les col·laboracions eren crítiques, produccions originals -en vers i en prosa- i informacions diverses.
La seva línia s’inscriu en el romanticisme conservador.
(Barcelona, 1933 – 1939)
Estudis de cursos especials. Iniciats amb el vistiplau del Patronat i organitzats per les facultats de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona, i amb la col·laboració de l’Ateneu Polytechnicum, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i l’Escola del Treball.
Tot i no representar l’accés dels treballadors a la universitat, s’intentava de difondre, per primera vegada, entre els estaments populars els elements bàsics de la cultura universitària.
Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 l’obra quedà paralitzada, però les classes continuaren al local de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Després del triomf del Front Popular, el 1936, els cursos es reintegraren a la universitat.
L’escriptor Ambrosi Carrion, president de l’Ateneu Enciclopèdic, fou el secretari i l’ànima dels Estudis per a Obrers.
(Barcelona, 16 octubre 1903 – )
(EUC) Institució d’ensenyament universitari. Iniciat a conseqüència del Primer Congrés Universitari Català, de les matèries de cultura catalana no incloses en els programes de la universitat oficial.
Ha tingut una continuïtat sovint alterada per vicissituds polítiques. Del 1907 fins al 1936 publicà una revista homònima de gran prestigi intel·lectual.
Intervingué en la fundació de l’Associació Catalana d’Estudiants i col·laborà en l’organització del I Congrés d’Economia celebrat a Barcelona el 1908.
Després de la guerra civil, el 1942, foren represos els Estudis, però en unes condicions de semiclandestinitat.
En foren catedràtics i col·laboraren en la revista dels “Estudis Universitaris Catalans”, tant abans com després del 1939, les figures més prestigioses de la cultura catalana.
(Barcelona, 1947 – )
Revista aperiòdica. Editada per l’Institut d’Estudis Catalans, s’inicià sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
Dedicada a la romanística, i especialment a la llengua i a la cultura catalanes, hi col·laboraren romanistes de tot el món en la seva llengua original.
Cal remarcar el rigor dels articles i de les recensions i algunes miscel·lànies d’homenatge, com les dedicades a Nicolau d’Olwer (1961-66), a Jordi Rubió i Balaguer (1962-67) i a Pompeu Fabra (1963-68), amb una col·laboració molt variada.
(Barcelona, 1957 – )
Publicació de l’Institut del Teatre, dedicada a la investigació teatral. Aparegué amb el nom d’“Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja.
En una primera etapa (1957-69), íntegrament en castellà, n’aparegueren 13 volums. A partir del número 14 (1972) fou dirigida per Xavier Fàbregas; publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre l’autor.
Aquesta etapa es clogué amb el número 21 (1976), en què la revista fou suspesa per raons econòmiques.
Ja amb el títol catalanitzat, fou represa el 1982; els articles són publicats en català, amb un resum en castellà, francès i anglès.
Bé que amb una orientació predominantment històrica, evolucionà vers l’estudi de les formes dramàtiques i de la semiologia de l’espectacle.
Enllaç: Estudis Escènics
(Barcelona, 1969 – 1973)
Publicació aperiòdica de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC.
Començà a publicar-se sota la direcció de R. Aramon i Serra i un comitè de redacció format per vuit medievalistes.
Publicà articles d’història medieval i n’han estat col·laboradors els més importants historiadors dels Països Catalans.
Els primers volums de la sèrie formen uns Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari.
(Barcelona, 1951 – 1959)
Publicació aperiòdica d’estudis d’erudició històrica d’àmbit hispànic, bàsicament sobre el Principat de Catalunya, editada per la secció de Barcelona de l’Institut Jerónimo Zurica del CSIC i pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i, des del 1955 fins al 1959, només per aquesta segona entitat.
N’aparegueren en total sis volums; els articles, d’historiadors catalans i estrangers, hi són publicats en castellà, francès o italià.
Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la col·laboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana.
(Barcelona, 26 agost 1921 – setembre 1923)
Setmanari popular nacionalista. Fundat per Manuel Carrasco i Formiguera. Amb un estil satíric i humorístic, féu nombroses campanyes nacionalistes i criticà la política oficial de la Lliga.
A partir del 6 de gener de 1922, sota l’empenta d’Avel·lí Artís, inicià una segona època, en la qual col·laborà l’equip de caricaturistes del “Cu-cut!” i assolí una gran popularitat, la qual fou reforçada, pel juny de 1923, en ésser condemnat i empresonat el director, Carrasco i Formiguera, per una caricatura apareguda al setmanari.
Fou suspès definitivament, per ordre governativa, en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera.
(Barcelona, juliol 1869 – Madrid, 11 juliol 1873)
Diari en castellà. Fundat per Valentí Almirall.
Creat inicialment per defensar els postulats del pacte de Tortosa (maig 1869), es va convertir en portaveu del republicanisme federal català i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya.
El 1873 Almirall traslladà la redacció del diari a Madrid.
