(Balaguer, Noguera, 27 març 1891 – 1968)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Al principi va destacat com a retratista, després reproduí escenes de la vida de Balaguer i més tard s’especialitzà en bodegons.
(Balaguer, Noguera, segle XIV)
Fill primogènit de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne i de Teresa d’Entença. Morí a l’any.
Els seus drets de primogenitura passarien així al seu germà segon, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós.
(Catalunya, segle XIII – Balaguer, Noguera, 1243)
(o de Cabrera) Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1243). Fill primogènit de Ponç I d’Urgell, morí pocs dies després d’haver-lo succeït.
Sense descendència i el comtat passà al seu germà Àlvar I d’Urgell.
(Igualada, Anoia, 1622 – Balaguer, Noguera, 16 març 1681)
Prelat. El 1670 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Melcior de Palau, Reuní un sínode diocesà.
Fou succeït per Joan Baptista Desbac.
(Balaguer, Noguera, 1906 – 1983)
Pintor. Sojornà un temps a París, on treballà influït pel cubisme.
Posteriorment adoptà tendències més tradicionals.
(Balaguer, Noguera, 1711 – Roma, Itàlia, 1781)
Filòsof i teòleg. Jesuïta (1726). Professor a Gandia i a Girona.
Se n’anà a Itàlia abans de l’expulsió de l’orde. Mantingué correspondència amb Gregori Maians i amb Daniel Finestres.
Va escriure les obres Theologia dogmatico-scholastica (1767-77, en sis volums) i Scholastica vindicata (1766).
(Balaguer o Lleida, 1378 – Montblanc, Conca de Barberà, 28 maig 1430)
Filla de Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat, i germana de Jaume II d’Urgell, el Dissortat.
Patí un procés sota l’acusació d’haver ajudat el seu germà amb consells i diners, li foren embargats els seus béns i seguí a la seva mare que fou internada a Cullera i tot seguit a València (1415).
Per l’agost de 1415, ella i la seva germana Cecília foren dutes al monestir de Sixena, on tenien una germana monja, Isabel, i on residia també la seva cunyada Isabel d’Aragó.
Alfons IV el Magnànim li concedí una assignació mensual, però es negà a deixar-li visitar la seva mare, que traspassaria el 1420.
Elionor morí molt jove, en olor de santedat.
(Balaguer, Noguera, 1410 – regne de Nàpols ?, Itàlia, després 1460)
Filla de Jaume II el Dissortat i de l’infanta Isabel d’Aragó. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns.
Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I d’Antequera, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel d’Urgell, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d’Alburquerque.
El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem de Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d’Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria de Castella li proposà d’acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel d’Urgell de monja. S’ignora quin fou el convent triat.
El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità.
(Comenge, França, segle XIV – Balaguer, Noguera, 16 juny 1384)
Comtessa d’Urgell. Filla del comte Bernat VIII de Comenge. El 1335 es casà amb el comte Jaume I d’Urgell, fill d’Alfons III de Catalunya.
Hereva del comtat de Comenge per mort del seu germà Joan I (1339), els seus drets foren usurpats, però, pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat Pere III de Catalunya, que no volgué enfrontar-se amb una guerra. No aconseguí tampoc de fer valer els seus drets sobre el comtat de Pallars (1343).
Vídua (1347), governà amb eficàcia el comtat d’Urgell durant la minoria d’edat del seu fill Pere II, i aconseguí de liquidar els deutes contrets pel seu marit per finançar el moviment de la Unió.
(Balaguer, Noguera, 7 gener 1896 – 18 novembre 1969)
Polític i historiador. Militant del moviment catalanista.
Fou alcalde de Balaguer, comissari de la Generalitat a Lleida (1936) i president del CADCI. Fundador i director de la revista “Pla i Muntanya” (1925-32), de Balaguer.
S’exilià l’any 1939, i en tornar es dedicà als estudis de la història de la seva ciutat. Col·laborà en la Història de la ciutat de Balaguer (1965), de Pere Sanahuja.
Dades dels Països Catalans 