Arxiu d'etiquetes: Balaguer (bio)

Larrea i Espeso, Joan

(Balaguer, Noguera, 24 juny 1782 – Buenos Aires, Argentina, 20 juny 1847)

(o Larreu)  Polític. Participà en la independència argentina. Comerciant, s’instal·là a Buenos Aires. Participà en el moviment del gener de 1809 contra Liniers. Secretari d’Hisenda de la Primera Junta Independentista del maig de 1810.

D’idees unitàries, fou desterrat a San Juan (abril 1811). Formà part del triumvirat del 1813, i el 1814 organitzà, des del Ministeri d’Hisenda, l’esquadra de Brown.

La revolta federal del 1815 el desterrà a França. Fou rehabilitat, però abandonà la política.

Isabel d’Urgell i d’Aragó

4 Respostes

(Balaguer, Noguera, 12 març 1409 – Coïmbra, Portugal, 17 setembre 1459)

Duquessa de Coïmbra. Filla gran del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat, i de la infanta Isabel d’Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós. Nasqué abans d’hora però feliçment, després d’una caiguda de la seva mare.

Condemnat a presó perpètua el seu pare (1413), Isabel visqué amb la mare a Alcanar, Saragossa i Sixena. El rei Ferran I d’Antequera féu retirar de Sixena Isabel i la seva germana Elionor, les quals foren educades a Castella. El 1424 Alfons IV el Magnànim els nomenà per tutor el canonge Guillem de Barutell.

Fou casada amb Pere, duc de Coïmbra. Fill seu fou Pere, conestable de Portugal, que els catalans havien de triar per rei (Pere IV) el 1464.

Infante, Francesc

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 7 octubre 1956 – )

Il·lustrador, de nom real Francesc Martínez i Infante. Format a l’Escola Massana, on estudià disseny gràfic, s’ha especialitzat en la il·lustració del llibre infantil i juvenil.

Col·laborà habitualment en diverses editorials i revistes. Ha exposat a Venècia (1987) i a Bratislava (1988).

Entre els seus treballs hi ha la il·lustració de Històries de la Prehistòria (1986) d’A. Moravia, Elogi dels Ocells (1988) de J.M. de Sagarra i Felip Marlot, detectiu (1988) de Joaquim Carbó.

El 1982 rebé el premi Pinotxo de la Generalitat de Catalunya.

Graells i Ferrer, Ignasi

1 Resposta

(Balaguer, Noguera, 26 gener 1775 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1856)

Metge. Fou director del balneari de Caldes de Montbui, on féu importants anàlisis de les aigües termals (Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy, 1840).

Altres obres són: Proyecte dirigido a promover los adelantamientos de la medicina (1814) i Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal (1816).

Gener, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 1711 – Roma, Itàlia, 1781)

Filòsof i teòleg. Jesuïta (1726). Professor a Gandia i a Girona.

Se n’anà a Itàlia abans de l’expulsió de l’orde. Mantingué correspondència amb Gregori Maians i amb Daniel Finestres.

Va escriure les obres Theologia dogmatico-scholastica (1767-77, en sis volums) i Scholastica vindicata (1766).

Elionor d’Urgell i de Montferrat

3 Respostes

(Balaguer o Lleida, 1378 – Montblanc, Conca de Barberà, 28 maig 1430)

Filla de Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat, i germana de Jaume II d’Urgell, el Dissortat.

Patí un procés sota l’acusació d’haver ajudat el seu germà amb consells i diners, li foren embargats els seus béns i seguí a la seva mare que fou internada a Cullera i tot seguit a València (1415).

Per l’agost de 1415, ella i la seva germana Cecília foren dutes al monestir de Sixena, on tenien una germana monja, Isabel, i on residia també la seva cunyada Isabel d’Aragó.

Alfons IV el Magnànim li concedí una assignació mensual, però es negà a deixar-li visitar la seva mare, que traspassaria el 1420.

Elionor morí molt jove, en olor de santedat.

Elionor d’Urgell i d’Aragó

3 Respostes

(Balaguer, Noguera, 1410 – regne de Nàpols ?, Itàlia, després 1460)

Filla de Jaume II el Dissortat i de l’infanta Isabel d’Aragó. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns.

Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I d’Antequera, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel d’Urgell, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d’Alburquerque.

El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem de Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d’Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria de Castella li proposà d’acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel d’Urgell de monja. S’ignora quin fou el convent triat.

El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità.

Cecília de Comenge

5 Respostes

(Comenge, França, segle XIV – Balaguer, Noguera, 16 juny 1384)

Comtessa d’Urgell. Filla del comte Bernat VIII de Comenge. El 1335 es casà amb el comte Jaume I d’Urgell, fill d’Alfons III de Catalunya.

Hereva del comtat de Comenge per mort del seu germà Joan I (1339), els seus drets foren usurpats, però, pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat Pere III de Catalunya, que no volgué enfrontar-se amb una guerra. No aconseguí tampoc de fer valer els seus drets sobre el comtat de Pallars (1343).

Vídua (1347), governà amb eficàcia el comtat d’Urgell durant la minoria d’edat del seu fill Pere II, i aconseguí de liquidar els deutes contrets pel seu marit per finançar el moviment de la Unió.

Carrové i Viola, Domènec

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 7 gener 1896 – 18 novembre 1969)

Polític i historiador. Militant del moviment catalanista.

Fou alcalde de Balaguer, comissari de la Generalitat a Lleida (1936) i president del CADCI. Fundador i director de la revista “Pla i Muntanya” (1925-32), de Balaguer.

S’exilià l’any 1939, i en tornar es dedicà als estudis de la història de la seva ciutat. Col·laborà en la Història de la ciutat de Balaguer (1965), de Pere Sanahuja.

Campabadal i Calvet, Josep

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 16 juliol 1849 – Cartago, Costa Rica, 22 juny 1905)

Pianista i compositor. El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago.

Impulsà la vida musical de Costa Rica i deixà trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses, trenta-dos motets, un tractat de teoria i de crítica musical, dos mètodes de solfeig, etc.