(l’Alguer, 1869 – 1954)
(it: Cármine Dore) Escriptor. Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera (1906).
La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta (l’Alguer), Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu. La poesia Varemes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921.
Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc.
(Lilla, França, 9 març 1865 – París, França, 24 desembre 1915)
Arxiver a Perpinyà (1889-97).
Publicà un Inventaire sommaire des archives communales antérieures à 1790. Ville de Thuir (1896) i treballs com L’enseignement élémentaire en Roussillon (1895), en col·laboració amb Felip Torreilles, Recherches sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan (1891), Les infâmes dans l’ancien droit roussillonnais (1893).
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 24 març 1727 – el Puig de Santa Maria, Horta, 22 gener 1799)
Historiador. Frare mercenari. Fou arxiver del monestir del Puig i historiador infatigable del seu orde.
Els seus manuscrits formen quaranta volums. La majoria són estudis històrics referents a la Mercè.
(Horta de Sant Joan, Terra Alta, segle XIX – Catalunya, 1840)
Escriptor. Fou poeta en català i arxiver del comte de Peralada.
(Castelló de la Plana, 13 febrer 1908 – 9 agost 1979)
Arxiver i publicista. Dirigí el “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, la revista “Penyagolosa” i el Museu de Belles Arts de Castelló, del qual ha publicat un inventari del seu fons.
També és autor de les monografies Artistas y artesanos del siglo XVIII en la villa de Castellón (1946), Peñíscola (1957), Missatge (1964) i Aportación documental a la historia de la Real fábrica de loza fina (1980).
Veure> Josep Llorenç i del Clavell (arxiver i escriptor valencià, 1670-1734).
(Xàtiva, Costera, 24 desembre 1829 – València, 8 febrer 1880)
Erudit. Llibreter d’ofici, fou finalment conservador de l’Arxiu Municipal de València.
Entre les seves publicacions es destaca la monografia Picaronas i alcahuetas o La mancebia en València (Apuntes para la historia de la prostitución) (1876).
(Illa, Rosselló, 30 juliol 1931 – Rosselló, 23 juliol 1996)
Historiador. Arxiver al departament dels Alts de Sena.
Autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en col·laboració amb Francesc Brousse, d’Églises romanes en Roussillon (1967) ì Chemins du Roussillon (1969).
(Alacant, 12 maig 1843 – Castelló de la Plana, 17 novembre 1903)
Erudit. Arxiver a Castelló de la Plana. També hi dirigí el Museu Provincial de Belles Arts.
És autor de les obres Castellonenses ilustres (1883), Casos y cosas de Castellón (1884), La Virgen de Lidón (1890), i El llibre de la provincia de Castellón (1892).
(Logronyo, Rioja, 1838 – Palma de Mallorca, 1873)
Arxiver de l’Arxiu Històric de Mallorca. Liberal moderat, es distingí pel seu article Los hombres funestos i, sobretot, per La clave sobre el pronunciamiento de la ciudad de Palma (1869).
En aquesta diatriba dels fets esdevinguts els dos primers dies d’octubre de 1868 acusa enèrgicament la Junta Provisional d’haver consentit els “excessos de la turba”.
Dades dels Països Catalans 