Arxiu d'etiquetes: arxivers/es

Puignau, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)

Notari i arxiver. El 1605 acabà el Llibre de rúbriques de la Real, anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690.

El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà: prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell.

És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló.

Pons i Fàbregues, Benet

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1853 – 1922)

Polític, historiador i arxiver. Director d'”El Eco de la Juventud” (1869), “El Comercio” (1880), “La Autonomía” (1883), “Las Baleares” (1890), “El Liberal Palmesano” (1896) i “El Ideal” (1910). Fou membre de nombroses corporacions.

Entre la seva copiosa producció historiogràfica cal destacar Dictamen sobre los varones ilustres de Mallorca, Guía municipal de Palma, Jaime II el Desdichado, Documentos referentes a la historia del reino de Mallorca, Ramon Llull, apòstol de l’amor, El dret foral i autonomista de Mallorca, Historia de la prensa balear: catálogo de los periódicos publicados en estas islas, sus directores y redactores, etc.

Pérotin, Yves

Deixa un comentari

(Bordeus, França, 15 juliol 1922 – Perpinyà, 2 març 1981)

Historiador i arxiver. Després d’una carrera brillantíssima al servei de l’Organització de les Nacions Unides, es retirà a Perpinyà, com a sots-director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals.

Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire (1978), breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’estat francès.

Ha publicat, entre altres, llibres de literatura en francès i ha estat redactor de la Guide des Archives de la Societé des Nations (1967-77).

Pasqual i Arrom, Bartomeu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1822 – 1884)

Arxiver. Secretari municipal de Santa Maria del Camí (1878-81). Fou col·laborador de l'”Almanaque Balear” i de “Museo Balear” i autor de la Miscel·lània Pasqual.

Palustre, Bernard

1 Resposta

(Fontevrault-L’Abbaye, França, 8 juliol 1870 – Perpinyà, 18 abril 1907)

Arxiver. Després de treballar a la Bibliothéque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals.

Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon”, que ell havia fundat.

Fou un dels promotors del LXXIII Congrés Archéologique de France (1906), celebrat a Perpinyà i a Carcassona.

Moll, Antoni

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVII)

Jurista. Fou notari, síndic i arxiver perpetu de Palma de Mallorca.

Publicà el llibre Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca (1663), recull molt útil per a ús de notaris i és especialment remarcable per la mentalitat social i els costums de vida que resten ben reflectits a través dels textos transcrits.

Milian i Boix, Manuel

Deixa un comentari

(Morella, Ports, 1 juny 1908 – 4 abril 1989)

Eclesiàstic, arxiver i historiador. Ha estat director del Centre d’Estudis del Maestrat i del seminari de Vinaròs. Membre de l’Institut Espanyol d’Història Eclesiàstica de Roma, fou arxiver i cronista de Vinaròs i director del Museu de Morella.

Entre els seus molts treballs i escrits cal esmentar El fondo “Instrumenta Miscellania” del Archivo Vaticano. Documentos referentes a España (803-1782) (1969) i Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII (1976).

Martínez i Ferrando, Jesús Ernest

3 Respostes

(València, 17 gener 1891 – 24 setembre 1965)

Historiador i literat. Germà de Daniel i d’Eduard. Pertanyia al Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou director emèrit de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on excel·lí com a arxiver.

La seva primera publicació fou el conte Les llunyanies suggestives i altres proses (1918), seguit d’El farsant i l’enamorada (1919), Vida d’infant (1921), Històries i fantasies (1924) i la novel·la, l’obra més madura com a fabulador, Primavera inquieta (1926), la qual fou la més ambiciosa de totes.

Hi creà una narració íntima, de to líric, influïda per la prosa de Gabriel Miró. La claredat d’estil i l’ús acurat del llenguatge donen valor antològic a la seva obra. En prosa escriví també Tres històries cruels (1930), la novel·la Una dona s’atura en el camí (1935, Premi Crexells), i L’altre geperut i altres contes (1963).

Com a historiador es dedicà principalment al període de Jaume II el Just. En La tràgica història dels reis de Mallorca (1960) tendeix a l’estudi psicològic dels personatges. També publicà, entre altres obres, Don Pere Conestable de Portugal (1938), Els fills de Jaume II (1950) i Jaume II o el Seny català (1956), l’obra de síntesi més important de la seva producció històrica, i intervingué en la redacció de la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila.

Col·laborà a la premsa valenciana i catalana.

Llorens i Raga, Pelegrí Lluís

Deixa un comentari

(Catarroja, Horta, 1903 – València, 1976)

Sacerdot i erudit. Canonge arxiver de la catedral de Sogorb.

Ha publicat articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia (1964) i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón (1974).

Llorenç i del Clavell, Josep

1 Resposta

(Castelló de la Plana, 4 juliol 1670 – 23 gener 1734)

Arxiver i escriptor. Compilà els privilegis de Castelló en una obra que titulà Variarum.

També deixà unes Memorias de la villa de Castellón de la Plana y de algunos de sus hijos ilustres en letras (1725).