(Gràcia, Barcelona, 30 agost 1859 – Barcelona, 1926)
Arquitecte (1887). Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles (1892).
Exercí alguns anys la secretaria a l’Escola de Llotja. Formà part de la primera junta directiva del FAD (1903).
Féu obres a Alella, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols (pla urbà, asil Sweis), Santa Perpètua de Mogoda (casa de la vila, 1892), entre d’altres.
(Catalunya, segle XIII – Girona, 1276)
Arquitecte i dominicà. Sembla haver construït la major part del notable claustre del convent gironí de Predicadors.
L’obra, d’un gòtic primerenc, és conserva bastant bé malgrat la utilització militar de l’edifici fins a dates recents.
(Vic, Osona, 5 juliol 1904 – Barcelona, 17 octubre 1985)
Arquitecte, arqueòleg i historiador de l’art. Germà de Ramon i nebot de Josep Gudiol i Cunill. Amplià els seus coneixements d’història de l’art als Estats Units, on després fou professor a la universitat de Toledo, Ohio (1939) i a l’Institute of Fine Arts de Nova York (1940-41). En tornar a Barcelona, li fou encomanada la direcció de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.
És autor de nombrosos estudis sobre l’art romànic: La pintura mural romànica a Catalunya (1948), Pintura románica (amb W.S. Cook, dins la col·lecció “Ars Hispaniae”), i sobre els més importants pintors gòtics catalans (Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Bernat Martorell).
Dirigí la col·lecció “Aries. Guías Artísticas de España” i, juntament amb J. Ainaud i de Lasarte i amb Frederic-Pau Verrié, publicà el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona (1947). L’última etapa de la seva carrera la dedicà a estudis sobre grans pintors espanyols: Goya (1970), El Greco (1971), Velázquez (1973), un altre Goya (1973), Zurbarán (1976).
Es dedicà també a la restauració d’obres d’art i rebé la Creu de Sant Jordi el 1982.
(València, 1 març 1842 – Asheville, Carolina del Nord, EUA, 2 febrer 1908)
Constructor. Format a l’escola de Barcelona, on fou deixeble d’Elies Rogent.
Mestre d’obres i constructor de voltes de rajola prima d’estil català, gràcies a les quals aconseguí una gran anomenada. Construí, a Catalunya, edificis residencials i industrials (nucli de la Universitat Industrial).
El 1881 emigrà a Nova York, amb el seu fill Rafael Guastavino i Expòsito, on creà la Guastavino Fileproof Construction Co, que aplicava el sistema de coberta catalana a centenars de naus de fàbriques i d’altres construccions.
Amb aquest sistema va fer la biblioteca de Boston, l’hospital de Buffalo i el de Sant Lluc a Nova York.
(Barcelona, 12 maig 1872 – Bayshore, Long Island, EUA, 1950)
Arquitecte. Fill de Rafael Guastavino i Moreno, amb el qual col·laborà a l’empresa Guastavino als EUA.
Juntament amb Wallace C. Sabina, creà les rajoles Akoustolith, que tenien una gran capacitat per absorbir el so i foren emprades en molts locals públics.
La progressiva utilització de les voltes de formigó acabà arruïnant la companyia, que fou liquidada l’any 1962.
(Barcelona, 1880 – 27 gener 1940)
Arquitecte. Era gendre de Domènech i Montaner i formà part del grup d’arquitectes que intervingueren en la construcció del Palau de la Música Catalana.
Autor de nombrosos edificis a Barcelona, s’encarregà, amb col·laboració amb altres, de l’obra del Teatre Municipal de Terrassa (1909) i del Mercat Central de València (1928).
A partir del 1939 fou el president del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV)
Arquitecte i escultor. Establert a Barcelona. El 1398, contractà amb Ramon de la Porta, el portal de l’església de Sant Jaume.
El 1416 formà part del tribunal tècnic que estudià la viabilitat del projecte de nau única a la catedral de Girona.
Del 1417 al 1442 fou director de les obres de la seu de Barcelona.
(Barcelona, 1951 – 1961)
Associació d’arquitectes.
Els seus components foren Oriol Bohigas, Josep Antoni Coderch, Joaquim Gili, Josep Maria Martorell, Antoni de Moragas, Josep Pratmarsó, Josep Maria Sostres i M. Valls.
Promogué conferències i exposicions d’art i arquitectura.
Estigué representat a la IV Biennal de Säo Paulo (1956).
(Barcelona, 28 novembre 1930 – març 1939)
(GATCPAC) Associació creada com a secció catalana del CIRPAC. Impulsà l’avantguarda arquitectònica a Catalunya.
Les seves realitzacions més importants a Catalunya foren: la Ciutat de Repòs de Castelldefels, el Dispensari Central Antituberculós (1934-36) i les cases per al cap de setmana (1935) al Garraf.
El 1931 començà a publicar “AC”. Organitzà conferències i exposicions en un local del passeig de Gràcia de Barcelona, on es presentaren per primera vegada mostres de disseny industrial.
El grup estava integrat per importants professionals del país i estigué en contacte amb grans arquitectes contemporanis estrangers, com Le Corbusier i Jeanneret.
(Catalunya, 1972 – 1982)
Grup d’arquitectes catalans i espanyols. Recolliren les tendències europees entorn d’Aldo Rossi i el moviment italià de la Tendenza.
El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en castellà, “2C Construcción de la Ciudad”, que aparegué entre el 1972 i el 1982.
En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa i Joan Francesc Chico i Contijoch.
Dades dels Països Catalans 