(Constantí, Tarragonès, 1608 – Manresa, Bages, 1685)
Arquitecte i escultor. Membre d’una família d’escultors i pare del també escultor Francesc Grau.
L’any 1631 executà el retaule de Sant Joan Baptista per a l’església parroquial d’Igualada i, el 1642, el del Roser, per a l’església de Sant Domènec de Manresa.
Treballà, juntament amb el seu fill, al monestir de Poblet i a la Santa Cova de Manresa.
(Barcelona, 1714 – 1798)
Escultor i arquitecte. Deixeble de Pere Costa.
Intervingué en la construcció de la façana de l’església de Santa Maria (1743), a Barcelona, i esculpí les estàtues laterals de la façana de Sant Miquel de la Barceloneta (vers 1755).
Treballà en la decoració del castell de Figueres i en la de diversos edificis civils i religiosos de Barcelona (església de Sant Felip Neri, Col·legi de Cirurgia, església de la Mercè, palau de la Virreina, palau del duc de Sessa).
(Barcelona, 25 abril 1850 – Madrid, 12 febrer 1919)
Arquitecte. Titulat el 1878 a Barcelona, es traslladà a Madrid, on exercí la carrera.
Entre els seus nombrosos projectes, alguns de premiats, cal d’esmentar-ne un d’urbanístic per a Madrid.
En aquesta ciutat féu les seves millors obres: el palau de l’ambaixada d’Itàlia, l’actual Banco Español de Crédito i el monument a Alfons XII de Borbó del parc del Retiro.
(Barcelona, 1834 – 31 desembre 1889)
Mestre d’obres. Titulat el 1854, director de camins veïnals (1855) i pintor decorador. Fill de Jeroni Granell i Barrera.
Entre les seves construccions, la majoria seguint un corrent eclèctic, cal citar alguns panteons familiars, el nucli primitiu de l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona (1885), la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú (1882-84), etc.
S’encarregà del trasllat (1871-88) de l’església i el claustre de Santa Maria de Jonqueres (avui església de la Concepció).
Fou president del Centre de Mestres d’Obres (1879-82).
Fou el pare de Jeroni Ferran Granell i Manresa.
(Barcelona, 7 gener 1868 – 9 març 1931)
Arquitecte. Fill de Jeroni Granell i Mundet. És autor, a Barcelona, de nombroses cases de pisos, de línia modernista.
Formà part de l’associació Rigalt-Granell, dedicada a la realització de vitralls -entre els millors del modernisme català-, que després continuà el seu fill Jeroni Granell i Bartomeu.
(Lleida, 1915 – 1990)
Arquitecte i pintor. Es titulà a Barcelona, el 1941.
Fou arquitecte municipal de la Seu d’Urgell, de la Pobla de Segur, de Bellpuig i d’altres municipis lleidatans. A Lleida féu alguns edificis (delegació de Finances) i participà a la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54).
Fou catedràtic de d’escola d’arquitectura de Madrid.
Com a pintor ha practicat l’oli i l’aquarel·la, i ha exposat individualment i col·lectivament en diverses ciutats del país.
(Mataró, Maresme, 6 setembre 1881 – Barcelona, 15 maig 1936)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1905.
Arribà al càrrec d’arquitecte en cap de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; en aquesta ciutat construí els grups escolars Baixeres, Milà i Fontanals, Pere Vila i Ramon Llull, creats per fer tangible el pla cultural del municipi.
En col·laboració amb Jaume Torres, dirigí la construcció de l’edifici central de Correus de Barcelona, projectat el 1914 i no executat fins al 1927, i, amb Adolf Florensa, el del Foment del Treball Nacional, també a Barcelona.
També restaurà edificis antics, especialment la Casa de l’Ardiaca, i amplià la Maternitat (1924).
Alguns dels seus edificis exhibeixen un predomini de la línia historicista, però d’altres, com els grups escolars, són representatius de la plenitud de l’estil neocentista.
Redacta, amb J. Puig i Cadafalch i amb A. de Falguera, L’arquitectura romànica de Catalunya (1909-19).
(Barcelona, 15 desembre 1884 – 28 abril 1970)
Arquitecte i urbanista. Els seus primers projectes d’unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou.
Participà en els Congressos d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català.
D’ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdues a Girona).
Féu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic (1932-49).
Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.
(Catalunya, segle XVIII)
Arquitecte. D’acord amb una moda renovadora de malaurades conseqüències, cobrí les nobles línies romàniques de la catedral de la Seu d’Urgell amb una reforma d’estil neoclàssic.
La reforma ha estat destruïda modernament, per tal de restablir les línies primitives.
(Florència, Itàlia, 1791 – Barcelona, 27 març 1824)
Arquitecte. Després de viatjar per Grècia i Egipte, s’establí a Barcelona (1814?).
És autor dels plànols del cementiri Vell (1818); hi edificà la capella neoclàssica d’aquest, la portalada i el monument als morts de l’epidèmia del 1821.
En la seva obra, escassa i poc coneguda, hi ha una combinació original d’elements grecs, romans i egipcis que li donen un caràcter molt particular, i que fou durament criticada per Antoni Cellers.
Fou vice-cònsol de la Toscana a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 