Arxiu d'etiquetes: Andalusia (bio)

Garnelo i Gonzálvez, Josep Ramon

(Énguera, Canal de Navarrés, 16 maig 1830 – Montilla, Andalusia, 1 abril 1911)

Metge, literat i pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.

Com a pintor conreà sobretot el gènere costumista (La mort de Lucano, Llauradores valencianes), el retrat i la natura morta; preparava ell mateix teles i pintures.

Entre els seus escrits cal esmentar El hombre ante la estética (1885) i un nombre de poesies en castellà, aparegudes als diaris i les revistes de l’època. Publicà articles i dibuixos a “El Museo Universal” (1860-67).

Fou el pare dels pintors Josep Garnelo i Alda i Eloísa Garnelo i Aparicio.

Garnelo i Aparicio, Eloísa

(Énguera, Canal de Navarrés, 5 gener 1863 – Montilla, Andalusia, 18 febrer 1907)

Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l’Exposició Internacional del 1892.

Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l’Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d’una Santa Agnès.

Realitzà, també, remarcables tapissos.

Garnelo i Alda, Josep

(Énguera, Canal de Navarrés, 25 juliol 1866 – Montilla, Andalusia, 29 octubre 1944)

Pintor. Fill de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez, i germà d’Eloísa Garnelo i Aparicio. Estudià a la universitat i a l’Escola de Belles Arts de Sevilla, i, més tard, a la de San Fernando de Madrid.

Fou premiat, en diverses exposicions nacionals, per obres com La mort de Lucano, Duel interromput, Cornèlia i Santuari grecoibèric, i el 1888 obtingué una pensió a Roma, gràcies a El centaure Nessos.

Realitzà pintures murals i fou professor a les escoles de Belles Arts de Saragossa, Barcelona (1895) i Madrid. Acadèmic de San Fernando (1912) i sots-director d’El Prado (1915-18), fou cobert d’honors oficials. Té obres als principals museus d’Espanya, sixí com a Roma, Brussel·les, Londres, Buenos Aires, etc.

La revista “Énguera” li dedicà un important número d’homenatge el 1965. Col·laborà, també, com a crític, a la revista “El Arte”.

Garcia i Girona, Joaquim

(Benassal, Alt Maestrat, 21 abril 1867 – Baeza, Andalusia, 13 desembre 1928)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza.

Col·laborà al diccionari d’Antoni Maria Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat (1922), inacabat. Autor d’un poema històric Seidia (1919) i de diversos poemes llatins en versió catalana nova.

Galbien i Messeguer, Antoni

(València, 1841 – Màlaga, Andalusia, 1896)

Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles, a San Fernando i a Roma. Fou professor de dibuix a Ciudad Real (1866) i a l’escola de belles arts de Màlaga (1876).

Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presenta el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858, d’una acurada tècnica retratista.

Publicà un tractat de pràctica de dibuix (1882) i de dibuix geomètric (1890-91).

Fortuny i de Madrazo, Marià

(Granada, Andalusia, 11 maig 1871 – Venècia, Itàlia, 3 maig 1949)

Escenògraf i pintor. Fill de Marià Fortuny i Marsal. Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889, on hi ha un museu monogràfic dedicat a ell.

Com a escenògraf la seva principal aportació fou la cúpula Fortuny.

Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i catifes.

Fornelles, Francesc

(Dénia, Marina Alta, segle XVIII – Medina Sidònia, Andalusia, 1765)

Franciscà. Fou orador remarcable. Acompanyà a Itàlia el seu mestre fra Josep Sirera, i pronuncià les conclusions del capítol general celebrat a Florència.

Figueres i Carpi, Joan de

(Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, segle XVII – Màlaga, Andalusia, 1660/70)

Historiador. Frare trinitari. Mestre de l’orde, provincial i vicari general de Gran Bretanya i Irlanda.

És autor de les obres Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad (1653-54), Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis (Verona, 1645) i Vida de D. Pedro Figueras Carpi, obispo de Jaén y mártir de Granada.

Figueras y Caminals, Francisco de Paula de

(Almeria, Andalusia, 21 maig 1786 – Granada, Andalusia, 10 febrer 1858)

Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.

Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.

Ferrer i Hernández, Jaume

(Maó, Menorca, 26 juny 1883 – Sevilla, Andalusia, 13 març 1922)

Farmacèutic i químic. Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Ensenyà a la universitat de Madrid i fou catedràtic de química a la de Sevilla.

Publicà obres de química i zoologia, com Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares.