(València, 1837 – Sevilla, Andalusia, 9 setembre 1868)
Escultor. Després d’estudiar a l’Acadèmia de Sant Carles de València fou professor de la de Santa Isabel de Sevilla (1854) i formà part de la comissió de monuments històrics i artístics d’aquesta província.
Dirigí la restauració de la façana plateresca de l’ajuntament de Sevilla (1858) i esculpí tres estàtues al·legòriques per a la façana del Teatre Principal de València.
(Alzira, Ribera Alta, 1164 – Sevilla, Andalusia, 1248)
Literat andalusí. És autor d’un diccionari biogràfic titulat Llibre de les perles i de les utilitats sobre les tradicions escollides.
(Xeresa, Safor, 20 gener 1916 – Granada, Andalusia, 24 desembre 1974)
Historiador. Es llicencià a València el 1942. Fou agregat d’història medieval a la Universitat de Barcelona (1967-71) i catedràtic de la de Granada (1971-74).
Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas (siglos XIII-XVI) (1948) i un Vocabulario del comercio medieval (1968).
(Oriola, Baix Segura, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1898)
Advocat i escriptor. Fou president de l’audiència territorial de Granada.
Amb dades aplegades pel seu pare, Agustí Maria Gisbert i Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela (1901).
Fou autor d’estudis sobre dret.
(Énguera, Canal de Navarrés, 16 maig 1830 – Montilla, Andalusia, 1 abril 1911)
Metge, literat i pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.
Com a pintor conreà sobretot el gènere costumista (La mort de Lucano, Llauradores valencianes), el retrat i la natura morta; preparava ell mateix teles i pintures.
Entre els seus escrits cal esmentar El hombre ante la estética (1885) i un nombre de poesies en castellà, aparegudes als diaris i les revistes de l’època. Publicà articles i dibuixos a “El Museo Universal” (1860-67).
Fou el pare dels pintors Josep Garnelo i Alda i Eloísa Garnelo i Aparicio.
(Énguera, Canal de Navarrés, 5 gener 1863 – Montilla, Andalusia, 18 febrer 1907)
Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l’Exposició Internacional del 1892.
Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l’Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d’una Santa Agnès.
Realitzà, també, remarcables tapissos.
(Énguera, Canal de Navarrés, 25 juliol 1866 – Montilla, Andalusia, 29 octubre 1944)
Pintor. Fill de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez, i germà d’Eloísa Garnelo i Aparicio. Estudià a la universitat i a l’Escola de Belles Arts de Sevilla, i, més tard, a la de San Fernando de Madrid.
Fou premiat, en diverses exposicions nacionals, per obres com La mort de Lucano, Duel interromput, Cornèlia i Santuari grecoibèric, i el 1888 obtingué una pensió a Roma, gràcies a El centaure Nessos.
Realitzà pintures murals i fou professor a les escoles de Belles Arts de Saragossa, Barcelona (1895) i Madrid. Acadèmic de San Fernando (1912) i sots-director d’El Prado (1915-18), fou cobert d’honors oficials. Té obres als principals museus d’Espanya, sixí com a Roma, Brussel·les, Londres, Buenos Aires, etc.
La revista “Énguera” li dedicà un important número d’homenatge el 1965. Col·laborà, també, com a crític, a la revista “El Arte”.
(Benassal, Alt Maestrat, 21 abril 1867 – Baeza, Andalusia, 13 desembre 1928)
Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza.
Col·laborà al diccionari d’Antoni Maria Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat (1922), inacabat. Autor d’un poema històric Seidia (1919) i de diversos poemes llatins en versió catalana nova.
(València, 1841 – Màlaga, Andalusia, 1896)
Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles, a San Fernando i a Roma. Fou professor de dibuix a Ciudad Real (1866) i a l’escola de belles arts de Màlaga (1876).
Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presenta el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858, d’una acurada tècnica retratista.
Publicà un tractat de pràctica de dibuix (1882) i de dibuix geomètric (1890-91).
(Granada, Andalusia, 11 maig 1871 – Venècia, Itàlia, 3 maig 1949)
Escenògraf i pintor. Fill de Marià Fortuny i Marsal. Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889, on hi ha un museu monogràfic dedicat a ell.
Com a escenògraf la seva principal aportació fou la cúpula Fortuny.
Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i catifes.
Dades dels Països Catalans 