Arxiu d'etiquetes: anarquistes

Mascarell i Calvet, Manuel

(Mataró, Maresme, 1900 – Courbevoie, Illa de França, 1953)

Anarco-sindicalista. Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions.

Formà part del grup Solidaritat (1928), i, posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària (1932). En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional (agost de 1933), i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934.

Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederal de Saragossa (maig de 1936) i acceptà el reingrés en la CNT.

Masachs i Torrente, Domènec

(Barcelona, 30 octubre 1891 – 23 gener 1965)

Anarquista. Fou perseguit per les autoritats en diverses ocasions. Sofrí condemna al penal de Puerto de Santa Maria.

El 31 de juliol de 1926, a la plaça de Palau de Barcelona, atemptà contra el general Primo de Rivera al pas del seu automòbil. Li llançà un punyal. L’arma es clavà en un tauler lateral del vehicle, el qual atropellà l’agressor.

Va ser empresonat a Cartagena fins l’any 1931.

Mas i Casas, Valeri

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 22 maig 1894 – Lissac, Occitània, 19 juliol 1973)

Anarco-sindicalista.

Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià R. Vázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (novembre 1936-maig 1937).

Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat (5 maig-28 juny 1937) com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social.

Posteriorment, fou un dels creadors del consell del Moviment Llibertari Espanyol (Perpinyà, març 1939).

Martínez i Hungría, Alfred

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 7 maig 1937)

Anarquista. Un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, de les quals fou membre del comitè regional i secretari.

Propicià el Front Revolucionari de les Joventuts (febrer 1937), amb la Joventut Comunista Ibèrica.

Membre de la FAI, morí en els Fets de Maig de 1937.

Marsal i Anglora, Antoni

(Barcelona, segle XIX)

Obrer maquinista.

Amb el nom de Sarro Magallán representà els obrers espanyols al congrés de Brussel·les (setembre 1868) de la I Internacional.

L’octubre de 1868 fundà la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona.

Com a anarcol·lectivista participà en la constitució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881-88).

Mañé i Miravet, Teresa

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 novembre 1865 – Perpinyà, 5 febrer 1939)

“Soledat Gustavo”  Anarquista. S’uní (1891) a Joan Montseny “Federico Urales” i fou mare de Frederica Montseny.

Col·laborà a “La Tramuntana”, “El Productor”, “Tierra y Libertad” i “La Revista Blanca” (1925-36), que dirigí.

Se significà per la seva lluita en favor de l’emancipació de les dones.

Llibres seus són: La sociedad futura (1899) i El sindicalismo y la anarquía. Política y sociología (1933).

Maig, Fets de -1937-

(Barcelona, 4 maig 1937 – 7 maig 1937)

Esdeveniments que tingueren lloc en enfrontar-se les forces d’ordre públic de la Generalitat, el PSUC, UGT i Estat Català amb CNT–FAI, “Amigos de Durruti” i POUM, dins el marc de les tensions internes de la zona republicana representades pels anarcosindicalistes (revolució) i pels comunistes (guanyar la guerra).

Els fets s’iniciaren quan el comissari d’ordre públic de la Generalitat, Rodríguez i Salas (PSUC), intentà d’emparar-se de l’edifici de la Telefònica, amb l’acusació que el comitè d’aquesta (CNT) s’havia extralimitat en les seves funcions.

La CNT decretà la vaga general per als dies 4 i 5 i es lluità al barri vell de Barcelona i als nuclis de Sant Andreu, el Poblenou, Sants i Gràcia. Com a conseqüència d’aquestes lluites foren assassinats Antoni Sesé (UGT), Camillo Bernieri (anarquista) i Alfred Martínez (Joventuts Llibertàries) i hi hagué atemptats contra Frederica Montseny i Marià R. Vázquez.

Per tal d’aturar els fets es formà un nou govern de la Generalitat el dia 5 amb la inclusió de Sesé (substituït per Rafael Vidiella), Feced, Valeri Mas i Joaquim Pou, sense assolir l’objectiu. El govern de la República, des de València, envià guàrdies d’assalt, que arribaren el dia 7.

Els fets de maig costaren mig miler de morts i un miler de detencions. Els comunistes responsabilitzaren el POUM dels fets i iniciaren una campanya de detenció dels dirigents d’aquesta organització, i alhora els acusaven d’estar al servei de Franco. Andreu Nin fou assassinat el juny de 1937.

Les conseqüències dels fets foren, en primer lloc, la pèrdua de poders de la Generalitat; en segon lloc, la crisi del govern Largo Caballero, i, en tercer lloc, la influència creixent dels grups comunistes PCE-PSUC.

Luchador, El

(Barcelona, gener 1931 – agost 1933)

Setmanari anarquista. Fundat per Federico Urales.

Òrgan del grup de “La Revista Blanca”, s’oposà als trentistes.

Hi col·laboraren F. Alaiz, Germinal Esgleas, Soledad Gustavo i Frederica Montseny, entre altres.

López Sánchez, Juan

(Bullas, Múrcia, 16 gener 1900 – Madrid, 25 agost 1972)

Anarco-sindicalista. Resident a Barcelona, ingressà a la CNT (1910), de la qual fou secretari del comitè general (1930); un any més tard signà el manifest dels Trenta.

Fou ministre de Comerç, amb Largo Caballero (1936-37).

Dirigí “Acción”, “Sindicalismo” (1933-35) i “Fragua Social” (1936-39).

En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic, d’on tornà per residir a València (1967).

López Montenegro, José

(Aragó, 1832 – Barcelona, 15 febrer 1908)

Dirigent obrer. Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme.

Després d’estar exiliat a París, tornà el 1881 i exercí com a mestre a Sabadell i a Sallent. A Sabadell dirigí “Los Desheredados” (1884-86), periòdic que assolí una gran difusió. Hom l’implicà en el procés de Montjuïc (1896).

Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis de la vaga general durant els primers anys del segle XX.

És autor de La aurora. Catecismo de la república democrática federal (1882), El botón de fuego (1902), etc.

Posteriorment emigrà a Amèrica, i va retornar poc abans de morir.