Arxiu d'etiquetes: anarquistes

Llunas i Pujals, Josep

(Reus, Baix Camp, 30 gener 1852 – Barcelona, 23 maig 1905)

Anarco-col·lectivista. Adherit a la I Internacional (1870), fou secretari de l’Ateneu Català de la Classe Obrera (1872-73). Promotor de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881). Defensà la línia sindicalista i s’oposà a l’anarco-comunisme.

Fundador de “La Teula” (1880) i del seu continuador “La Tramontana” (1887-95), setmanari anarquista català, satíric i anticlerical. Col·laborà a “La Asociación” (1883-89) i “El Productor” (1887-93).

L’onada terrorista a Barcelona implicà el seu abandó de la lluita obrera. Acabà dirigint “Los Deportes”, que ell mateix havia fundat.

Autor d’Estudios filosófico-sociales (1882), La revolució: poema en tres cants (1886), El ariete socialista internacional (1887), Qüestions socials (1881) i Los partits socialistes espanyols (1892).

Usà el pseudònim de Lo Dimoni Gros.

Lluís i Facerias, Josep

(Barcelona, 6 gener 1920 – 30 agost 1957)

“el Facerias”  Guerriller anarquista. Membre de l’organització juvenil anarquista Joventuts Llibertàries des del 1936, lluità al front d’Aragó i fou empresonat del 1939 al 1945.

Incorporat al moviment anarquista, des del 1947 es destacà per les seves accions armades -atracaments, bombes, atemptats- a la guerrilla urbana antifranquista.

Morí deu anys més tard en un enfrontament amb la policia.

Lladó i Roca, Bru

(Sabadell, Vallès Occidental, 1881 – Mèxic, 1946)

Dirigent anarcosindicalista. Sabater d’ofici. Fou redactor del periòdic sabadellenc “Reivindicación”, fundat el 1915 per Eusebi Carbó.

El 1920, perseguit per la policia, s’estigué uns quants mesos a París. El 1921 anà a Rússia, i en tornar a Barcelona es manifestà contrari al règim soviètic.

El 1939 s’expatrià a França, i després a Mèxic.

atemptat del Liceu de Barcelona (1893)

Liceu de Barcelona, atemptat del -1893-

(Barcelona, 7 novembre 1893)

(o bomba del Liceu)  Atemptat anarquista, portat a terme per Santiago Salvador, contra el públic del Gran Teatre del Liceu. Segons ell, en venjança per l’execució de Paulí Pallàs.

Salvador llançà dues bombes “orsini” a la platea del Liceu durant la representació del segon acte de Guglielmo Tell, que inaugurava la temporada. N’esclatà una, que va provocar 20 morts i nombrosos ferits.

Salvador era un farsant il·luminat sense militància, però l’atemptat incrementà la repressió indiscriminada iniciada feia ja mesos. Ultra les nombroses detencions, foren executats sis obrers a més del mateix Salvador.

L’atemptat inicià un debat entre l’anarquisme internacional sobre la validesa de la violència, i fou rebutjat pel mateix Kropotkin.

Justicia Humana, La

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 20 febrer 1886 – 25 novembre 1886)

Publicació quinzenal anarquista. Primer periòdic que defensà a l’estat espanyol les idees anarcocomunistes.

Emili Hugas i Martí Borràs en foren els animadors i formaren un grup que després edità “Tierra y Libertad”.

La publicació oferí les primeres traduccions d’escrits de Kropotkin i Jean Grave.

Juan i Domènech, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 novembre 1900 – 1979)

Anarco-sindicalista. Conegut com a Josep J. Domènech.

Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments (setembre-desembre 1936 a l’abril 1937), d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social (abril 1937) i de nou de serveis públics (abril-maig 1937).

Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya (del juliol de 1937 al gener de 1939).

A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”.

Joventuts Llibertàries de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, 1934 – abril 1938)

(JLC)  Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s’oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l’any 1936.

Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou “Ruta”, de Barcelona.

Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.

Isgleas i Piarnau, Francesc

1 Resposta

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 16 febrer 1893 – Barcelona, 14 febrer 1977)

Anarco-sindicalista. Treballador del suro.

Membre del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (1920-21 i 1931-36), durant la guerra civil fou conseller de Defensa de la Generalitat (desembre 1936-maig 1937).

Fou un dels fundadors, a Perpinyà, del Moviment Llibertari Espanyol (març 1939).

Tornà de l’exili el 1976.

Iniciales

Deixa un comentari

(Barcelona, març 1929 – 1937)

Revista anarquista eclèctica. Continuadora d'”Ética” (1927-29), es publicà el 1935 a Premià de Mar i, entre el 1935 i el 1936, a València amb el nom d'”Ética”.

Tornà a editar-se a Barcelona l’abril de 1937 amb el nom d'”Iniciales”.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Isaac Puente, Frederica Montseny, Felipe Alaiz i Gonçal Vidal.

Hugas, Emili

2 Respostes

(Catalunya ?, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Anarquista. Resident a Barcelona. Tipògraf de professió, ingressà al federalisme republicà.

Participà en el congrés obrer català del desembre de 1868, i en el del juny de 1870 col·laborà amb els bakuninistes. Director de “La Federación” (1871).

S’integrà al corrent anarco-comunista, dirigí “La Justicia Humana” (1886), amb Martí Borràs, i “Tierra y Libertad” (1888-89), i s’oposà al corrent anarco-col·lectivista.

Publicà El socialismo colectivista y el comunismo anárquico (1890).