Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Fontanals i Mateu, Manuel

3 Respostes

(Mataró, Maresme, 26 juliol 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 17 setembre 1972)

Escenògraf i decorador. Fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l’acadèmia de Francesc Galí a Barcelona.

Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l’escenografia.

Home d’una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l’Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc.

En esclatar la guerra civil, se n’anà a Mèxic, on aconseguí molt d’èxit amb la decoració d’establiments de luxe i s’especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema.

Font i Farrés, Ramon

Deixa un comentari

(Rupit, Osona, 20 febrer 1874 – Tarija, Bolívia, 16 agost 1947)

Missioner claretià. Anà al Perú, Xile i Bolívia, on fundà les cases de la seva congregació de Cochabamba, Osuro i Tarija. El 1924 fou nomenat primer bisbe de Tarija.

Defensà els drets territorials de Bolívia durant la Guerra del Chaco amb el Paraguai (1932-38).

Font, Pere -missioner franciscà-

Deixa un comentari

(Girona, 1737 – Sonora, Mèxic, 6 setembre 1781)

Missioner franciscà. El seu treball s’estengué per les missions de Sonora i d’Arizona.

Es distingí pels coneixements matemàtics, geogràfics i astronòmics i per l’habilitat cartogràfica.

Acompanyà el militar J.B. Anza en l’expedició al port de San Francisco, de Califòrnia (1776), de la qual escriví un Diario; féu també un mapa de la regió explorada.

Folgar i Ascaso, Juventí

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 febrer 1892 – Buenos Aires, Argentina, 31 desembre 1983)

Tenor. Actuà amb el nom de Tino Folgar.

Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohéme (1922), i actuà sovint a Itàlia, Holanda, etc; el 1929 enregistrà un Rigoletto sencer.

Més tard passà a la sarsuela, i actuà a l’estat espanyol i a l’Amèrica del Sud.

Assolí una gran popularitat amb La canción del día, un dels primers films sonors del cinema espanyol.

Folch i Pi, Jordi

3 Respostes

(Barcelona, 25 març 1911 – Boston, EUA, 3 octubre 1979)

Metge i bioquímic. Fill de Rafael Folch i Capdevila.

Després de formar part, junt amb el seu germà Albert, de l’equip d’investigadors de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, s’exilià el 1939.

Professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard i cap d’investigacions al McLean Hospital (Belmont, Massachusetts).

Especialista en lipoides cerebrals (demostrà la presència d’aminoàcids a la molècula de lipoides), sobre tècniques microquímiques i sobre l’àcid làctic.

Folch i Pi, Albert

3 Respostes

(Barcelona, 10 octubre 1905 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 gener 1993)

Professor de farmacologia a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic. Fill de Rafael Folch i Capdevila.

Germà de Jordi, junt amb el qual formà part, abans de la guerra civil, de l’equip d’investigació de l’Institut de Fisiologia de Barcelona.

Figuerola, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1626 – Trinitat, Amèrica, 1699)

Missioner caputxí. Ingressà a l’orde el 1653.

El 1680 es traslladà a les missions de Cumanà i Veneçuela. Enviat a Santa Fe de Bogotà per resoldre greus diferències entre les autoritats civils i les eclesiàstiques, les seves gestions reeixiren plenament.

Féu un gran viatge d’anada i tornada seguint el curs de l’Orinoco. Tingué un gran prestigi.

Fou assassinat en una revolta dels indis, a l’illa de Trinitat, amb altres dos companys.

Figueres, Joan

Deixa un comentari

(Arbúcies, Selva, 1674 – Mèxic, 1747)

Missioner franciscà. Catedràtic de prima a l’Estudi General de Tarragona, guardià del convent de Sant Francesc de Barcelona (1735), qualificador del Sant Ofici i consultor de la Suprema.

Adscrit al col·legi de Querétano, fou comissari general de Mèxic (1743-47).

És autor d’Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela Maria Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España (Barcelona, 1743).

Ferrer i Ganduxer, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, 1899 – Cuba ?, segle XX)

Inventor. S’establí a Cuba.

Patentà un bon nombre d’invencions, entre les quals figuren el parallamps elèctric, un velocímetre, un regulador de pressió, una perforadora automàtica, un model de fre automàtic i una màquina de descarregar també automàtica.

Ferrer i Fernández, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Granada, Andalusia, 1833 – Buenos Aires, Argentina, gener 1871)

Escriptor. Pertany als inicis de la Renaixença i figura en l’antologia de Los trobadors moderns (1859).

Fou fundador i director del setmanari il·lustrat “El Cafè” (1860).

En una època anterior a la consolidació del Teatre Català, fou autor de peces de costums al·lusives a fets d’actualitat, com la guerra d’Àfrica, en obres com A l’Àfrica, minyons! (1859) i Ja hi van, a l’Àfrica (1860), entre les més conegudes.