Arxiu d'etiquetes: Alzira

Alberola i Ortiz, Carles

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 21 gener 1964 – )

Autor, actor i director teatral. Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València (1983-86), el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Produccions, amb la qual montà les seves pròpies obres.

D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaca Viu com vulgues (1989), coescrita amb Alfred Picó, Nit i dia (1993), feta a quatre mans amb Ferran Torrent, Curriculum (1994), del qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la Crítica Teatral de Barcelona; Per què moren els pares? (1996), premi al millor text teatral del 1998; Mandíbula afilada (1997), premi Cavall Verd de l’AELC; Joan el Cendrós (1998), Besos (1999) i L’any que ve (1999), coescrites amb Roberto García, amb qui també col·laborà en guions televisius com Càsting i Happy House.

Aigües Vives, vall d’

6 Respostes

(Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)

Vall entre els dos municipis, d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, al seu extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).

S’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i al Mediterrani, pel Portitxol de Valldigna. La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre.

L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigües Vives. Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’Aigües Vives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigües Vives.

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Abdal·la -varis bio-

Deixa un comentari

Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248)  Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.

Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi  (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248)  Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.

Abdal·la ibn Iaia  (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182)  Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.

Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193)  Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.

Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là  (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215)  Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.

Abdal·la Muhammad al-Mohaidi  (Palma de Mallorca, 1029 –  ?, 1095)  Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.

Gasset i Mercader, Manuel

2 Respostes

(Neuf Chatelle, França, 28 febrer 1814 – Alzira, Ribera Alta, 13 octubre 1887)

(o Rafael)  Militar. Malgrat néixer a França per l’exili dels seus pares, fou considerat gironí. Lluità en el bàndol isabelí en la primera i la segona guerra carlina.

El 1859, durant la guerra d’Àfrica, es distingí als alts de Benzú i fou ascendit a tinent general.

Adscrit al partit moderat, fou capità general de Catalunya (1866-67) i de València (1867-68), on fou destituït per la Revolució de Setembre.

En recompensa a la seva col·laboració a la Restauració borbònica, Alfons XII de Borbó li concedí el títol de marquès de Benzú (1875).

Martí i Feced, Carles

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 25 agost 1901 – Barcelona, 10 gener 1982)

Metge i polític. Estudià medicina a Barcelona. El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat. Fou empresonat (octubre 1934) pel fet d’haver cercat un refugi per a Manuel Azaña. Fou sots-secretari de finances de la Generalitat de Catalunya (1936) i conseller de governació, i després, de finances i cultura (1937).

S’exilià el 1939, i, per ordre de Lluís Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica. Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa (1942), amb Josep Tarradellas i Ventura Gassol.

S’apartà de la política i s’establí al Marroc (1947), on exercí de metge i publicà treballs sobre medicina. El 1977 tornà de l’exili.