(Alzira, Ribera Alta, 25 agost 1901 – Barcelona, 10 gener 1982)

Metge i polític. Estudià medicina a Barcelona. El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat. Fou empresonat (octubre 1934) pel fet d’haver cercat un refugi per a Manuel Azaña. Fou sots-secretari de finances de la Generalitat de Catalunya (1936) i conseller de governació, i després, de finances i cultura (1937).

S’exilià el 1939, i, per ordre de Lluís Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica. Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa (1942), amb Josep Tarradellas i Ventura Gassol.

S’apartà de la política i s’establí al Marroc (1947), on exercí de metge i publicà treballs sobre medicina. El 1977 tornà de l’exili.