(Catalunya, segle XVIII)
Religiós agustí. És autor d’escrits de caràcter històrico-polític.
Homar
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: agustinians
Giner -varis bio-
Giner (Illes Balears, segle XVI) Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.
Damià Giner (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI) Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).
Francesc Giner (Illes Balears, segle XVI) Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.
Gregori Giner (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778) Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.
Joan Giner (Catalunya, segle XVIII) Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.
Joaquim Giner (València, 1730 – 1755) Gravador. Autor de treballs notables.
Sebastià Giner (València, segle XVIII) Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.
Fuster i de Ribera, Bonaventura
(València, segle XVII – 1658)
Religiós agustí. Ocupà càrrecs en el seu orde i excel·lí com a predicador, així com pels escrits que publicà preparant la canonització de sant Tomás de Villanueva.
Fàbregues, Joan
(Maó, Menorca, 1787 – 1857)
Frare agustí. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses.
Fàbregas i Marimon, Josep
(Barcelona, 1783 – 1826)
Frare agustí. Pertanyent a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Hi llegí treballs notables en 1816 i 1817.
Cornellà de Conflent, monestir de
(Cornellà de Conflent, Conflent)
Canònica agustiniana (Santa Maria de Cornellà) fundada com a priorat l’any 1097 per Guillem II, comte de Cerdanya, complint la voluntat del seu pare Guillem I.
El temple, construït al segle XII i reedificat als segles XIII i XIV, té tres naus i cinc absis; conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturals, del segle XI.
És remarcable el monumental timpà del segle XII, un retaule signat de Jaume Cascalls (1345), interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del Pessebre, de Cuixà, molt restaurada.
Cantó, Jeroni
(Alcoi, Alcoià, 1556 – 1637)
Religiós agustí. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics. Excel·lí com a predicador.
És autor de diverses obres de caràcter religiós.
Cànaves, Mateu
(Palma de Mallorca, 1704 – 1767)
Prior dels convents augustinians de Palma de Mallorca i de Felanitx, i vicari general i visitador de l’orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca.
Publicà, en castellà, ampul·loses oracions fúnebres de Caterina Tomàs (1737) i del bisbe Panyelles (1744), i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull: Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750.
Campo, Miquel del
(Aiora, Vall de Cofrents, segle XVIII – País Valencià ?, 1819)
Agrònom. Agustí calçat, adquirí coneixements agromàtics al convent d’Aiguaviva, des del qual passà al d’Alzira.
És autor d’una dissertació publicada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, titulada Modo de propagar rápidamente el cultivo de los olivos (1800).
Camp, Santa Eulàlia del *
Veure> Santa Eulàlia del Camp (antic convent augustinià).
Dades dels Països Catalans 