Arxiu d'etiquetes: 2021

Mestres i Quadreny, Josep Maria

(Manresa, Bages, 4 març 1929 – Barcelona, 18 gener 2021)

Músic. Estudià amb Cristòfor Taltabull (1950-56). Amb la seva primera obra serial, Sonata (1957), inicià una sèrie de composicions, l’organització de les quals es basà en la cohesió de la infraestructura, altures i duracions. Músic d’avantguarda, utilitza elements tecnològics i electrònics.

D’entre la seva extensa producció, destaquen, d’una primera època, Tríade per a Joan Miró (1961), Tramesa a Tàpies, per a violí, viola i percussió (1961), Tres invencions mòbils (1961), Quartet de Catroc (1962) i Homenatge a Galileu (1965), així com obres escèniques dedicades al teatre musical: Concert per representar (1964), Conversa (1965) i Suite bufa (1966).

Més endavant, i sovint utilitzant l’ordinador, ha compost, entre d’altres, Ibemia (1969), Aronada (1972), L’armari en el mar (1978), Piano xòfer (1984) i l’òpera Cap de mirar (1991).

Durant els anys 1977-79 presidí l’Associació Catalana de Compositors, i des del 1982 presidí la Fundació Phonos.

Martínez i Picanyol, Josep Lluís

(Moià, Moianès, 16 març 1948 – 18 març 2021)

“Picanyol“  Dibuixant i guionista. Autodidacte, els anys 1960 s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants.

Realitzà humor gràfic i entreteniments. El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines, que publicà a “Cavall Fort” des de l’any 1971.

Ha col·laborat en nombroses revistes, com ara “L’Infantil”, “Oriflama”, “En Patufet” (segona etapa), “Matarratos”, “Penthouse”, i diaris, l’“Avui”, el “Diari de Barcelona” i el “Punt Diari”, entre altres.

Martí i Martí, Casimir

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 desembre 1926 – Barcelona ?, 21 novembre 2021)

Eclesiàstic i historiador. Ha publicat diversos estudis teològics a “Serra d’Or”, “Qüestions de vida cristiana” i altres revistes.

Com a historiador s’ha especialitzat en el moviment obrer del segle XIX, sobre el qual ha publicat Orígenes del anarquismo en Barcelona (1959) i, amb Josep Maria Benet, El moviment obrer a Barcelona durant el bienni progressista (1976).

També ha publicat, entre d’altres, L’Església de Barcelona, 1850-57 (1984) i L’integrisme a Catalunya (1990), juntament amb Joan Bonet.

El 1980 fou nomenat director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, càrrec que dimití en jubilar-se el 1991. El 1994 fundà la revista “El Pregó”, que dirigí.

Macià i Vives, Carles

(Barcelona, 5 setembre 1921 – 16 juliol 2021)

Escriptor. Professor mercantil. Guanyà el premi Joan Santamaria (1962), amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra (1964), amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera. Publicà La nostra terra de cada dia (1964, premi Víctor Català 1963) i col·laborà habitualment a “Cavall Fort”.

També ha publicat el recull de contes Fer córrer el temps (1979), les narracions La raverència i Un home contra el gel (1982), El temple de Xac-Mool (1978), Històries de prop i de lluny (1980) i Els remences Sobremunt (1992).

González i Casanova, Josep Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 2 desembre 1935 – 29 octubre 2021)

Polític, advocat i escriptor. El 1965 ocupà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostela, on residí fins que, el 1971, obtingué la càtedra de teoria de l’estat a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.

És autor de Federalisme i autonomia a Catalunya, estudi juridico-històric sobre el corrent federalista de Catalunya durant el període 1868-1938, i de El cambio inacabable, 1975-1985 (1986).

Col·laborà als diaris “Tele/Exprés”, “Diario de Barcelona”, “La Vanguardia” i “La Voz de Galicia”. En alguns treballs periodístics utilitzà el pseudònim de Martí Rizal.

Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya.

Freixa i Pintó, Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 1950 – Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 13 juny 2021)

Fotògraf. Ha estudiat dibuix i pintura a Reus, Tarragona i Barcelona.

D’ençà del 1969 exercí de dissenyador gràfic i de fotògraf especialista en treballs publicitaris, d’arquitectura i d’interiorisme.

Ha publicat escrits a revistes especialitzades i des del 1973 ha exposat a molts llocs d’Espanya.

Franco i Estadella, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 17 gener 1947 – 25 setembre 2021)

Periodista. Fou professor de disseny i composició de premsa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Format a diverses publicacions catalanes, fou fundador i primer director d’“El Periódico de Catalunya” el 1978, després d’un parèntesi a “El País”, el 1988 el tornà a dirigir.

Fou un dels encarregats de redactar el codi deontològic del periodisme català.

El 1998 passà a dirigir també l’edició en català d'”El Periódico de Catalunya”.

Foz i Sala, Màrius

Deixa un comentari

(Barcelona, 1929 – 9 febrer 2021)

Metge. Es llicencià (1954) i es doctorà (1965) a Barcelona.

Ha estat nomenat professor de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), catedràtic a la de La Laguna (1979) i catedràtic a la UAB (1980).

Ha estat president (1971-73), de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i director de les revistes “Endocrinología” (1977) i “Medicina clínica” (1983). Ha estat designat membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans (1985).

Ha publicat més d’un centenar de treballs sobre qüestions de medicina interna, preferentment d’endocrinologia.

Farreras i Ricart, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 setembre 1927 – Madrid, 16 setembre 2021)

Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls. Estudià a Tenerife i a Madrid.

Iniciat en l’àmbit de la figuració, a partir de 1955 evolucionà cap a l’art abstracte fins a arribar a un llenguatge plenament informalista.

Ha treballat el collage i el relleu (aeroport de Barajas, Madrid, 1992), especialment en obres de gran format, i ha exposat arreu del món.

Ha residit a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó.

Corbella i Roig, Joan

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1945 – Palma de Mallorca, 3 febrer 2021)

Metge psiquiatre i escriptor.

Des de l’any 1973 compaginà la seva tasca d’assistència amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió, participant en diferents espais de ràdio i televisió, a més de col·laborar habitualment a “La Vanguardia” i l’“Avui”.

Ha escrit diversos llibres i dirigit obres col·lectives, tant en català com en castellà.

Ha estat guardonat per l’OMS per les seves intervencions a la ràdio i per l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques pel programa de TV3 No sé què em passa.