Arxiu d'etiquetes: 2021

Foz i Sala, Màrius

(Barcelona, 1929 – 9 febrer 2021)

Metge. Es llicencià (1954) i es doctorà (1965) a Barcelona.

Ha estat nomenat professor de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), catedràtic a la de La Laguna (1979) i catedràtic a la UAB (1980).

Ha estat president (1971-73), de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i director de les revistes “Endocrinología” (1977) i “Medicina clínica” (1983). Ha estat designat membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans (1985).

Ha publicat més d’un centenar de treballs sobre qüestions de medicina interna, preferentment d’endocrinologia.

Farreras i Ricart, Francesc

(Barcelona, 7 setembre 1927 – Madrid, 16 setembre 2021)

Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls. Estudià a Tenerife i a Madrid.

Iniciat en l’àmbit de la figuració, a partir de 1955 evolucionà cap a l’art abstracte fins a arribar a un llenguatge plenament informalista.

Ha treballat el collage i el relleu (aeroport de Barajas, Madrid, 1992), especialment en obres de gran format, i ha exposat arreu del món.

Ha residit a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó.

Corbella i Roig, Joan

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1945 – Palma de Mallorca, 3 febrer 2021)

Metge psiquiatre i escriptor.

Des de l’any 1973 compaginà la seva tasca d’assistència amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió, participant en diferents espais de ràdio i televisió, a més de col·laborar habitualment a “La Vanguardia” i l’“Avui”.

Ha escrit diversos llibres i dirigit obres col·lectives, tant en català com en castellà.

Ha estat guardonat per l’OMS per les seves intervencions a la ràdio i per l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques pel programa de TV3 No sé què em passa.

Codina i Olivé, Josep Anton

(Barcelona, 24 novembre 1932 – 13 març 2021)

Director teatral. Des del 1956 fou un dels organitzadors de l’Equip d’Arts d’Expressió, que el 1962 abandonà per ingressar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on actuà repetidament com a ajudant de direcció i director únic; dirigí l’espectacle Balades del clam i de la fam (1967).

El 1965-66 treballà a Itàlia, i a partir del 1967 realitzà nombrosos i notables muntatges dins el teatre independent i professional. El 1970 dirigí el I Festival Popular de Poesia Catalana, juntament amb Feliu Formosa.

Especialista en el teatre de cabaret, on ha presentat les obres Dones, flors i pitança (1968), Manicomi d’estiu o la felicitat de comprar i vendre (1968), Varietats I (1969) i Varietats II o la cultura de la Coca-Cola (1969).

Claramunt i Rodríguez, Salvador

(Barcelona, 8 octubre 1943 – 21 abril 2021)

Historiador. Especialista en història medieval. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1983, d’on fou nomenat vice-rector el 1998.

Les seves línies de recerca fonamental se centren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de la Real Academia de la Historia (des del 1992) i membre corresponent per Espanya a l’Academia de la Historia Argentina.

Entre les seves obres cal esmentar: Las claves del Imperio Bizantino (1992), com a coordinador i coautor, Historia de la Edad Media (1992), publicat també en italià, i, conjuntament amb J.R. Julià i Prim Bertrán, Història Medieval (1991).

Destaca també la seva tasca en l’organització i gestió científica.

Brugalla i Aurignac, Santiago

(Barcelona, 5 maig 1929 – 13 abril 2021)

Relligador. Ha estudiat a l’Institut del Teatre amb Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana.

Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla i Turmo, s’ha especialitzat en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics.

Ha participat en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on ha assolit valuosos guardons; membre del Center of Book Arts de Nova York, els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de Nord-amèrica.

Bru i Llop, Roser

(Barcelona, 15 febrer 1923 – Santiago de Xile, Xile, 26 maig 2021)

Artista, pintora i gravadora. El 1939 va anar a viure a Xile. Des del 1958 féu estades periòdiques a Barcelona. S’inicià en el gravat al taller “99”.

Ha il·lustrat importants llibres de poesia. Diez odas para diex grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda.

Té obres als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Río de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Fou professora a la universitat catòlica de Santiago de Xile.

Bofill i Fransí, Maria

(Barcelona, 6 maig 1937 – 30 març 2021)

Ceramista. Després d’estudiar a l’Escola Massana, es traslladà a Anglaterra i al Japó.

Professora a l’Escola Massana, ha estat invitada per a ensenyar a Mèxic (1976-77), a Nova York (1979) i a Bohèmia (1980). Col·laborà amb Jordi Aguadé i féu la primera exposició el 1968.

Es caracteritzà per les seves peces al torn, de formes molt depurades, bé que també ha realitzat obres de caire escultòric, fruit de la lliure inspiració.

Baqués i Tomàs, Josep

(Montmeló, Vallès Oriental, 1931 – Premià de Dalt, Maresme, 2021)

Grafista i pintor. De formació autodidàctica, treballa preferentment al servei de la publicitat comercial.

Un cert expressionisme esquemàtic tipifica aquesta producció i les seves litografies i pintures.

Ha guanyat el Delta de Plata ADI/FAD (1962) i el primer premi de cartells del Concurs Internacional de Dibuix Joan Miró (1967).

Badosa i Pedro, Enric

(Barcelona, 21 març 1927 – 31 maig 2021)

Poeta i periodista en castellà.

Ha publicat assaigs: Razones para el lector i reculls poètics: Más allá del viento (1956), Baladas para la paz (1963), etc.

Són notables les seves traduccions al castellà de l’antologia La lírica medieval catalana (1966) i d’altres obres de Salvador Espriu i de Josep Vicenç Foix (1969).