Arxiu d'etiquetes: 2007

Coll i Bardolet, Josep

Deixa un comentari

(Campdevànol, Ripollès, 7 novembre 1912 – Valldemossa, Mallorca, 30 juliol 2007)

Pintor. Estudià a Vic i a Olot. El 1936 passà a Tours (primera exposició individual, 1937) i més tard a l’Acadèmia de Beaux Arts de Brussel·les (1937-39).

Estudià gravat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1942-43). El 1940 s’instal·là definitivament a Valldemossa. Ha exposat a Vic, Barcelona, Palma de Mallorca i a l’estranger.

La seva pintura, sensible i sincera, d’estil impressionista, ha copsat el paisatge i els balls mallorquins usant les tècniques del dibuix, l’aquarel·la, el gouache i especialment l’oli.

S’ha dedicat també a la natura morta i la il·lustració.

Codina i Vilà, Jaume

Deixa un comentari

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 16 setembre 1923 – 22 maig 2007)

Historiador. Ha dedicat la seva obra a l’estudi del Baix Llobregat (especialment del Prat) i a la defensa de la comarca contra els factors externs que la desnaturalitzen.

Ha publicat entre d’altres: La gent del fang (1966), L’Hospitalet de Llobregat (1970), Les generacions pratenques (1972), Curs d’introducció a la història de l’Hospitalet (1975), Resum d’història del Prat (1976) i Els santboians de 1490 (1990).

Casademont i Pou, Francesc d’Assis

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 novembre 1923 – Girona, 10 agost 2007)

Pintor. Estudià enginyeria i belles arts. Es relacionà amb el Cercle Maillol.

Són característics els seus paisatges (especialment els de Cadaqués i d’Eivissa) de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats.

Durant una etapa inicial també realitzà gravats (primer premi de La Rosa Vera, 1951) i il·lustracions per a llibres de bibliòfil.

Balcells i Rocamora, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 març 1922 – Jaca, Osca, 5 febrer 2007)

Biòleg. Fou director del Centro Pirenaico de Biología Experimental de Jaca des del 1963 i de l’Instituto d’Estudios Pirenaicos des del 1968, dedicats a investigacions de biologia aplicada al desenvolupament dels recursos rurals dels Pirineus.

Ha publicat nombrosos treballs sobre tots els aspectes de la fauna i dels sistemes naturals de la muntanya pirinenca, principalment dels Pirineus Centrals.

Amich i Gali, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 31 agost 1925 – 4 agost 2007)

Veterinari, enginyer i economista. Inicià programes d’inseminació artificial i de lluita contra l’esterilitat animal a Barcelona i Girona.

Ha estat president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1954-58), ha fundat la Societat Internacional de Tècnics de la Nutrició Animal (RITENA) i ha dirigit treballs de recerca i de planificació econòmica a Catalunya, Europa i Amèrica.

Publicà dotze tractats sobre la ciència i la indústria de l’alimentació animal, i el 2006 Los elementos científicos de la gastronomía.

Abella i Gibert, Delfí

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 febrer 1925 – 1 febrer 2007)

Metge. Cap de servei de psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou autor de treballs sobre la seva especialitat, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961; Tractat de psiquiatria (1981), d’assaigs sobre temes diversos (Tòtems actuals, 1960) i de nombrosos articles de divulgació.

Ingressà a Els Setze Jutges el 1962, poc després de la seva fundació, i entre aquest any i el 1965 enregistrà tres discs. Algunes de les seves cançons, especialment Cap al futbol i Quan érem infants, obtingueren una certa popularitat.

El 1998 publicà 30 cançons una recopilació dels versos de les seves composicions.

Xirinacs i Damians, Lluís Maria

2 Respostes

(Barcelona, 6 agost 1932 – Ogassa, Ripollès, 11 agost 2007)

Polític. Fou ordenat sacerdot escolapi el 1955.

Des del 1972 es mostrà partidari de la lluita antifranquista no violenta (sol·licitud d’amnistia, vagues de fam, permanència davant la presó Model de Barcelona) i a favor dels drets humans i les llibertats, que li valgueren la seva detenció (1972 i 1974-75) i la presentació de la seva candidatura al premi Nobel de la Pau (1975).

“Plantem-nos i plantem cara al disgust diari de veure’ns venuts, estafats, domesticats o silenciats. Els únics protagonistes som nosaltres: el Poble.” (Lluís Maria Xirinacs)

Després de promoure la Marxa de la Llibertat l’estiu del 1976, fou elegit, com a independent, senador per la província de Barcelona (15 de juny de 1977).

Després de votar en contra de la Constitució espanyola i d’abstenir-se a l’Estatut de Catalunya, radicalitzà la seva postura independentista i participà en l’organització del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) (1979). El 1982 es retirà de la política activa.

Ha publicat diversos llibres on narra les seves experiències o idees, com entre d’altres, Secularització i cristianisme (1969), Diari de presó: l’espectacle obsessiu (1976) i Vaga de fam per Catalunya (1977).

López i Raimundo, Gregori

3 Respostes

(Tauste, Aragó, 11 juny 1914 – Barcelona, 17 novembre 2007)

Polític comunista. El 1931 immigrà a Barcelona, entrà el 1934 a les Joventuts Socialistes amb el seu germà Antoni (president del sindicat de Banca de la UGT), i ingressà al PSUC (1936). Durant la guerra civil fou comissari polític al front d’Aragó (1936-38), el 1939 s’exilià a Mèxic.

Tornà clandestinament (1947) al Principat per reorganitzar el PSUC. Detingut arran de la vaga general de 1951, passà tres anys a la presó i després tornà a l’exili, on fou elegit secretari general del PSUC. Des del 1960 alternà l’activitat clandestina a Catalunya amb les estades a l’estranger. Detingut i immediatament alliberat el 1976.

Fou secretari general (1965-77) i president del PSUC des de la seva legalització (1977). Elegit diputat al congrés el 1977, 1979 i 1982. Defensà l’eurocomunisme propugnat des del PCE per Santiago Carrillo. Cessà com a secretari general del partit i n’ocupà la presidència durant els períodes 1977-81 i 1982-85.

Estigué casat amb l’escriptora Teresa Pàmies i Bertran, i fou el pare de l’escriptor Sergi Pàmies.

Ha publicat entre d’altres els llibres Escrits. 50 anys d’acció (1947-1988) (1989) i Primera clandestinidad (1993).

Guinovart i Bertran, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 20 març 1927 – 12 desembre 2007)

Pintor i escultor. Un dels grans exponents de l’art contemporani en els dos vessants figuratiu i abstracte. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, exposà per primera vegada a Barcelona (1948) i col·laborà en la revista “Dau al Set”. Participà en les biennals de Säo Paulo (1952 i 1957), Alexandria (1955) i Venècia (1958 i 1962).

Després d’una primera etapa figurativa i popular, la seva obra derivà vers un informalisme que explora les capacitats expressives de la matèria, carregats d’una significació màgica o poètica. Artista polifacètic, a més d’obres de cavallet, és autor de murals, cartells, tapissos, escultures i decorats teatrals i vestuaris d’obres de García Lorca, Albertí i Lope de Vega.

Ha col·laborat amb arquitectes adaptant a les estructures funcionals elements pictòrics o escultòrics (edifici de Coderch a la Barceloneta). Premi Ciutat de Barcelona (1981), Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1982. El 1994 inaugurà a Agramunt l’Espai Guinovart, centre d’exposició i ajut per a artistes contemporanis.

Guilleumas i Brosa, Rosalia

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 maig 1924 – 29 agost 2007)

Historiadora de la literatura. Bibliotecària i directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona i de la de Catalunya. El 1959 es casà amb Jordi Rubió i Balaguer.

Ha publicat un gran nombre de treballs d’història literària de Catalunya: Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer (1953), Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 (1957), La llengua catalana segons A. Rubió i Lluch (1957), Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI (1967), Notes sobre la tradició manuscrita i impresa del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull (1962-67), Qué es y qué puede ser la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1972) i Troballa de les tres últimes obres de Mossèn Cinto Verdaguer (1977), entre altres.