Arxiu d'etiquetes: 2007

Jutglar i Bernaus, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 desembre 1933 – 28 novembre 2007)

Historiador i assagista. Professor a les universitats de Barcelona i Màlaga, s’ha especialitzat en els segles XIX i XX.

És autor de L’era industrial a Espanya (1961), Federalismo y revolución. Las ideas sociales de Pi y Margall (1966), Ideología y clases en la España contemporánea (1969-70), Història crítica de la burgesia catalana (1972), segona edició, ampliada, d’Els burgesos catalans (1966), La España que no pudo ser (1971), Pi y Margall y el federalismo español (dos volums, 1975-76), De la Revolución de Septiembre a la Restauración (1976), Història de Catalunya (1979-83) i Història d’Espanya (1987).

Jordi i González, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 desembre 1926 – 19 maig 2007)

Doctor en farmàcia. Membre de l’Acadèmia de Farmàcia i de la de Medicina de Catalunya, membre de diverses societats d’història de la farmàcia i professor d’història de la farmàcia a la Universitat de Barcelona.

És autor de nombrosos articles i estudis de la seva especialitat, entre d’altres Aproximación a la historia de la “Acadèmia de Farmàcia de Catalunya” (1972). La conspiració de les metzines. Barcelona 1818 (1974), Cien años de vida farmacéutica barcelonesa (1830-1939) (1982).

El 1997 va publicar Aportació a la història de la farmàcia catalana (1285-1997), que li va valdre que li atorguessin la medalla George Urdang 1999, prestigiós premi concedit per l’American Institute of the History of Pharmacy.

Huertas i Claveria, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 24 novembre 1939 – 4 març 2007)

Periodista i escriptor. S’ha especialitzat en problemes socials i del món del treball, ha dirigit les revistes “Atalaya del Guinardó”, “Oriflama” i “Quatre Cantons”, i ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes.

Amb un estil viu i periodístic, ha escrit, sol o en col·laboració, els llibres: Materials per a una biografia del Noi del Sucre (1974), La Barcelona de Porcioles (1976), Història dels noms dels carrers de Barcelona, Obrers a Catalunya (1982) i Cada taula, un Vietnam (1997).

Juntament amb Jaume Fabre, ha escrit també un estudi sobre els barris de Barcelona.

Gras i Riera, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 maig 1915 – 30 novembre 2007)

Metge. Llicenciat en farmàcia i medicina (1941), s’hi doctorà el 1950 i el 1945, respectivament, per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixeble del doctor Agustí Pedro i Pons des del 1939, treballà al laboratori de la seva càtedra en les reaccions de Takata i Weltman, i després en l’estudi de les proteïnes plasmàtiques. Passà al Laboratori Municipal del Parc, on col·laborà amb el doctor Pere González.

Ha estat cap del departament d’immunologia de l’hospital d’infecciosos de Barcelona. El 1958 i el 1962 dictà cursets a l’Argentina.

Ha publicat Proteínas plasmáticas (1964). En ingressar a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona llegí el treball La naturalesa i la significació bioquímica de la resposta dels anticossos.

Girona i Casagran, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 maig 1921 – 2007)

Escriptor. Llicenciat en dret. Element directiu del Centre Excursionista de Catalunya. Ha col·laborat a l’Enciclopèdia de l’Excursionisme.

És autor de manuals d’excursionisme i càmping i del llibre L’alta Garrotxa, premi Maspons i Camarasa 1960, amb edicions de 1961 i 1969.

Gibert i Clols, Josep

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 31 maig 1941 – Barcelona, 8 octubre 2007)

Paleontòleg. Doctor en ciències geològiques (1973), ha participat en nombrosos congressos, projectes d’investigació, campanyes de prospecció i excavació de jaciments paleontològics.

Ha estat director de l’Institut de Paleontologia “Miquel Crusafont” de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena (Orce, Granada) una resta cranial atribuïda a Homo sp, i que hom ha considerat que podria tractar-se de la resta humana més antiga d’Euràsia.

Fontserè i Carrió, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 març 1916 – Girona, 4 gener 2007)

Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publicitat.

Sobresortí com a cartellista en la guerra civil (1936-39). Exposà a Perpinyà i executà decoracions per al Casino de Canet de Rosselló (1939).

Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics amb l’escenografia, la pintura i la litografia. A Mèxic produí una revista de tipus parisenc de gran espectacle (1948).

A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el periodisme, activitats que prosseguí després del seu retorn a Catalunya (1973).

Cubells i Sanahuja, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 2007)

Escultor. Residí a França (1945-52) i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Ha viatjat i treballat per diferents països d’Europa. Instal·lat a Barcelona des del 1960, ha continuat la seva tasca i ha exposat en aquesta ciutat i també a Itàlia dins el grup Intrarealista.

Féu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc (1962) i a la Galeria Belarte (1963) de Barcelona.

Posteriorment emprà metalls i, sobretot, resines sintètiques, i féu dibuixos molt personals de caràcter imaginatiu que, com tota la seva obra, sòbria i de trets esquemàtics, reflecteixen la preocupació de l’artista pels problemes de l’home actual.

Criado i Aguirre, Eduard

1 Resposta

(Barcelona, 25 novembre 1926 – Sitges, Garraf, 2 març 2007)

Dramaturg. Llicenciat en ciències econòmiques i professor; s’ha dedicat a la publicitat.

Ha actuat en teatre i a estrenat obres en castellà (Cuando las nubes cambian de nariz, premi Ciutat de Barcelona, 1958), bilingües (Los blancos dientes del perro, 1957) i en català (Fang, 1963).

Consorci de Promoció Turística de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1986 – 2007)

Organisme creat pel Departament de Comerç, Consum i Turisme.

És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d’ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector. Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l’ordenament jurídic públic.

La seva finalitat és l’execució d’accions de promoció turística i la prestació d’assistència tècnica en aquesta matèria als ens que la sol·licitin.

El 2007 passà a anomenar-se Agència Catalana de Turisme (ACT).