Arxiu d'etiquetes: 2007

Vilallonga i Cabeza de Vaca, Josep Lluís de

Deixa un comentari

(Madrid, 29 gener 1920 – Port d’Andratx, Mallorca, 30 agost 2007)

Escriptor i actor. Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya. Adversari del franquisme -que ell havia defensat en la guerra civil-, s’instal·là a França el 1950.

Amb la novel·la Les Ramblas finissent à la mer (1953), de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món (Les gens de bien, 1955; L’heure dangereuse du petit matin, 1957; L’homme de sang, 1959; Allegro barbaro, 1967; Fiesta, 1971; A pleines dents, 1973; etc.).

Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error (1980), La imprudente memoria (1985), Encuentros y encontronazos (1995), quatre volums de Memorias no autorizadas (2000-2004) i Políticamente incorrecto (2006).

Participà com a actor secundari en diversos films en papers d’aristòcrata llatí, dels quals sobresurt Giuletta degli spiriti (1965), de F. Fellini.

Veny i Melià, Cristòfor

Deixa un comentari

(Porreres, Mallorca, 13 juny 1925 – Palma de Mallorca, 17 març 2007)

Arqueòleg. Blauet de Lluc (1934-40) i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965.

És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe (1965), Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (1968), Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas (1971), La necrópolis protohistórica de Cales Coves (1982) i d’altres monografies.

Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, ha efectuat nombroses excavacions i exploracions submarines a les Illes Balears i ha publicat estudis al “Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana”, l'”Archivo Español de Arqueología”, el “Noticiario Arqueológico Hispánico”, “Iberia”, “Classical Folia”, “Randa”, etc. Fou director de la revista “Lluc” que, el 1968 convertí en publicació exclusivament catalana.

Nomenat director de l’Instituto Español de Prehistoria de Madrid i de la revista “Trabajos de Prehistoria” el 1981, fou també col·laborador en diverses comissaries d’excavacions, i ha participat en congressos d’arqueologia a l’estat espanyol i l’estranger. Jubilat el 1990, residí a Lluc (Mallorca), on dirigí el museu del santuari.

Salvador i Segarra, Matilde

1 Resposta

(Castelló de la Plana, 23 març 1918 – València, 5 octubre 2007)

Compositora. Germana de Josefina. Deixebla de Vicent Asèncio, ha escrit música religiosa i un centenar de cançons.

És autora de les òperes La filla del rei Barbut (1943) i Vinatea (1974), així com de ballets, entre els quals excel·leix El segoviano esquivo (1960).

Diario de Valencia -1980/2007-

1 Resposta

(València, 17 desembre 1980 – juny 2007)

Diari. Fundat per un grup de liberals i nacionalistes valencians, amb una junta de fundadors presidida per Joaquim Maldonado i Almenar i amb accionariat popular, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.

Amb una difusió d’uns 11.000 exemplars tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d’un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa.

Desaparegué el 1982, any en que fou substituït per “Noticias al Día” (1982-84), sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.

La segona època s’inicià el 1999, sota la direcció de J. Sánchez Carrascosa, amb una línia diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d’uns 3.500 exemplars.

Brunet i Miquel, Miquel

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 6 gener 1919 – 29 març 2007)

Pintor. Estudià a Barcelona i a partir del 1947 es dedicà plenament a la pintura.

Conreà la natura morta, la figura i el paisatge. Ha fet diverses exposicions individuals.

Sobresortí també com a dibuixant.

Buyreu i Marí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 desembre 1914 – 2007)

Pintor i periodista. Deixeble de Joan Vila i de Joaquim Mir.

Com a pintor s’ha dedicat especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet.

Riera i Clavillé, Manuel

Deixa un comentari

(Premià de Mar, Maresme, 29 abril 1918 – 15 març 2007)

Escriptor. Estudià dret a Barcelona i a Madrid, on es llicencià el 1940. Féu el doctorat el 1941.

Col·laborà a la fundació de bon nombre d’institucions barcelonines, com l’Institut d’Estudis Europeus, el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, del qual fou conseller i delegat adjunt, i l’Institut d’Estudis Nord-americans, del qual fou vice-president.

També fou membre de l’acadèmia orsiana del “Faro de San Cistóbal”, al qual ingressà amb el parlament Eugeni d’Ors i la unitat moral d’Europa. Actiu conferenciant, especialment sobre temes europeistes.

Fundà la “Revista Europa”, que dirigí. Fou editorialista de la revista “Cisneros”, de Madrid. Col·laborador habitual de “La Vanguardia” i “El Noticiero Universal” de Barcelona.

Ës autor dels llibres El combate de la inteligencia (1951), Acción Europeista (1963) i El despegue de la gran sociedad (1965).

Fontserè i Carrió, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 març 1916 – Girona, 4 gener 2007)

Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publicitat.

Sobresortí com a cartellista en la guerra civil (1936-39). Exposà a Perpinyà i executà decoracions per al Casino de Canet de Rosselló (1939).

Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics amb l’escenografia, la pintura i la litografia. A Mèxic produí una revista de tipus parisenc de gran espectacle (1948).

A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el periodisme, activitats que prosseguí després del seu retorn a Catalunya (1973).

Cubells i Sanahuja, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 2007)

Escultor. Residí a França (1945-52) i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Ha viatjat i treballat per diferents països d’Europa. Instal·lat a Barcelona des del 1960, ha continuat la seva tasca i ha exposat en aquesta ciutat i també a Itàlia dins el grup Intrarealista.

Féu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc (1962) i a la Galeria Belarte (1963) de Barcelona.

Posteriorment emprà metalls i, sobretot, resines sintètiques, i féu dibuixos molt personals de caràcter imaginatiu que, com tota la seva obra, sòbria i de trets esquemàtics, reflecteixen la preocupació de l’artista pels problemes de l’home actual.

Criado i Aguirre, Eduard

1 Resposta

(Barcelona, 25 novembre 1926 – Sitges, Garraf, 2 març 2007)

Dramaturg. Llicenciat en ciències econòmiques i professor; s’ha dedicat a la publicitat.

Ha actuat en teatre i a estrenat obres en castellà (Cuando las nubes cambian de nariz, premi Ciutat de Barcelona, 1958), bilingües (Los blancos dientes del perro, 1957) i en català (Fang, 1963).