Arxiu d'etiquetes: 1995

Merli i Pahissa, Joan

(Barcelona, 22 maig 1901 – 11 novembre 1995)

Marxant, promotor d’art i editor. Després d’iniciar-se com a editor, en tornar d’un viatge a París, fundà l’Organització Joan Merli, societat que adquirí obres d’art per als seus associats.

Impulsà diverses publicacions d’art (“La Mà Trencada”, “Quatre Coses”, “Les Arts Catalanes” i “Art”, i fou assessor artístic de la Generalitat republicana.

Publicà 33 pintors catalans (1937).

Exiliat a Buenos Aires el 1939, hi fundà l’editorial Poseidón i la revista cultural “Cabalgata” i dirigí la publicació dels exiliats “Catalunya” (1947). Tornà a Barcelona el 1971.

Esporàdicament, ha conreat la literatura de creació.

Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya

(Catalunya, 1992 – 1995)

Col·lecció de monografies. Editades pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Recull la publicació d’alguns dels jaciments (d’època prehistòrica a medieval) excavats els darrers anys a Catalunya.

Ha publicat un total de 17 volums.

Mauné i Marimont, Florenci

(Figueres, Alt Empordà, 18 juliol 1925 – 13 juliol 1995)

Instrumentista, compositor i director.

Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell (1956).

Algunes de les seves sardanes més conegudes són: Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres.

Martínez i Comín, Fèlix

(Barcelona, 30 novembre 1920 – 6 agost 1995)

Músic. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amplià els seus coneixements amb Joaquim Serra en l’especialitat de la instrumentació per a cobla.

És autor d’una suite simfònica, Poema de l’amor que neix (1951), de Fra Garí (1963), de Joiosa (1966) i de nombroses obres per a cobla.

Malqueridas, Las

(Barcelona, 1995 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Lipi Hernández.

Ha presentat les coreografies: Mi paisaje, Malqueridas (1995), Caracol, Algo en el futuro (1996) i Tu camino (1997).

Magriñà i Sanromà, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 desembre 1903 – 11 setembre 1995)

Ballarí i coreògraf. Deixeble de J. Llongueras i de T. Wassilier.

Ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu el 1926, i hi debutà aquest mateix any amb El burgès gentilhome. Amplià els estudis a París i a Londres i actuà en importants teatres d’Europa.

El 1940 fou nomenat primer ballarí, mestre de ball i coreògraf del Liceu, i el 1950 creà la Companyia dels Ballets de Barcelona.

Fou professor de l’Institut del Teatre (1944-74) i tingué la seva pròpia acadèmia.

Lluch i Tamarit, Vicent

(València, 17 novembre 1913 – Barcelona, 5 abril 1995)

Director cinematogràfic. Vinculat durant anys a la professió cinematogràfica, realitzà els seus primers films personals amb El certificado (1968), sàtira costumista, i Laia (1971), adaptació de l’obra de Salvador Espriu.

Jurat d’Expropiació de Catalunya

(Catalunya, 28 juny 1995 – )

Òrgan col·legiat permanent. Té caràcter administratiu, amb funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d’expropiació que porten a terme l’administració de la Generalitat de Catalunya, organismes que en depenen, els organismes autònoms i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d’expropiació.

Junta Distribuïdora d’Herències

(Catalunya, 1 agost 1995 – )

Òrgan col·legiat, dependent de la Generalitat de Catalunya.

Té com a funció determinar, distribuir i liquidar l’haver líquid de les herències que rep aquesta administració. En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada.

Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni.

El president de la Junta és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, el qual té la funció d’executar les decisions de la Junta.

Institut de Robòtica i Informàtica Industrial

(Catalunya, 1995 – )

(IRI)  Centre pluridisciplinari mixt de la Universitat Politècnica de Catalunya i el CSIC. Forma part del Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament de Tècniques Avançades de Producció de la Generalitat de Catalunya.

Té per objectiu dur a terme recerca tecnològica fonamental i preindustrial. En aquest sentit, realitza projectes finançats per les administracions, participa en els programes de recerca i desenvolupament nacionals i europeus i estableix convenis amb la indústria.

El seu camp d’actuació comprèn, entre d’altres, el disseny per ordinador i el dels robots autònoms capaços d’actuar en entorns desconeguts.