(València, 12 març 1919 – 21 desembre 1995)
Escriptor. Intervingué activament en la direcció de les revistes bilingües “Sicània” (1958-59) i “València Cultural” (1960-64) i en l’organització de les assemblees de cronistes del Regne de València.
Ha publicat entre altres obres un Compendio de geografía del Reino de Valencia (1955) i un Programa de redreçament cultural (1960).
Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa.
Es comunica amb el mar obert a través d’un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d’es Grau.
L’any 1995 fou declarat Parc Natural, amb un total de 5.184 hectàrees protegides.
(Barcelona, 27 maig 1957 – 18 agost 1995)
Editor. Fill de Josep Manuel Lara i Hernández i germà de Josep Manuel.
Fou conseller delegat de l’Editorial Planeta fins a la seva mort, d’accident de trànsit.
(Asobla, Río Muni, 23 març 1929 – Palma de Mallorca, 15 febrer 1995)
“Guillem d’Efak“ Cantant i escriptor. Va viure la infantesa a Manacor i a partir del 1965 s’instal·là a Barcelona i va esdevenir un dels membres més personals dels Setze Jutges.
Va promoure activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic.
Va escriure i enregistrar nombroses cançons; també va estrenar teatre: J.O.M. (1967), La mort de l’àvia (1968) i l’infantil El dimoni cucarell (1974) i publicà llibres de poesia com El poeta i el mar, Madona i l’arbre, premi Carles Riba 1969, El poeta i la mina, Erosfera, o els aplegats al recull Poemes, cobles i cançonetes (1965-1993) (1993). El 1973 rebé el premi Ciutat de Palma de Teatre.
Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera i Fons.
(Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 15 juny 1911 – Tarragona, 2 juliol 1995)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas, i a Madrid amb Manuel Benedito.
Ha excel·lit sobretot amb el retrat i amb natures mortes.
(Palma de Mallorca, 10 octubre 1923 – Barcelona, 17 novembre 1995)
Matemàtic. Professor de la Universitat de Barcelona.
Autor de diverses memòries sobre teoria de funcions i anàlisi funcional.
(Barcelona, 1995 – )
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Lipi Hernández.
Ha presentat les coreografies: Mi paisaje, Malqueridas (1995), Caracol, Algo en el futuro (1996) i Tu camino (1997).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 desembre 1903 – 11 setembre 1995)
Ballarí i coreògraf. Deixeble de J. Llongueras i de T. Wassilier.
Ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu el 1926, i hi debutà aquest mateix any amb El burgès gentilhome. Amplià els estudis a París i a Londres i actuà en importants teatres d’Europa.
El 1940 fou nomenat primer ballarí, mestre de ball i coreògraf del Liceu, i el 1950 creà la Companyia dels Ballets de Barcelona.
Fou professor de l’Institut del Teatre (1944-74) i tingué la seva pròpia acadèmia.
(València, 17 novembre 1913 – Barcelona, 5 abril 1995)
Director cinematogràfic. Vinculat durant anys a la professió cinematogràfica, realitzà els seus primers films personals amb El certificado (1968), sàtira costumista, i Laia (1971), adaptació de l’obra de Salvador Espriu.
(Catalunya, 28 juny 1995 – )
Òrgan col·legiat permanent. Té caràcter administratiu, amb funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d’expropiació que porten a terme l’administració de la Generalitat de Catalunya, organismes que en depenen, els organismes autònoms i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d’expropiació.
Dades dels Països Catalans 