(Barcelona, 4 maig 1909 – 8 gener 1992)
Escriptor. Ha estat fundador i president de l’Associació de Practicants Escriptors i Artistes el 1958.
És autor dels reculls poètics 27 visions de calitja (1964), Al frec d’un aire nou (1968), Penell al vent (1973), Cants de roentor (1975) i Llambrecs (1979),
El 1981 publicà La gasosa, recull d’articles periodístics, i el 1990, la poligrafia El retruc.
(Països Catalans, 1992 – )
(CCEPC) Entitat de la Universitat Pompeu Fabra. Amb seu a l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives.
Té com a objectiu de crear canals de comunicació i col·laboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades.
Agrupa bona part dels centres d’estudis locals i comarcals en l’àmbit lingüístic català (més de quaranta el 1996).
(Barcelona, 13 març 1987 – 15 setembre 1992)
(Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92) Consorci format per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern central de l’estat i el Comitè Olímpic Espanyol, amb la finalitat l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Constituït d’acord amb la carta olímpica, presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i com a conseller delegat Josep Miquel Abad. El seu màxim òrgan de govern fou l’assemblea general formada per més de 100 persones representants de les quatre institucions.
L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball com son: planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i televisió, seguretat, etc.
Mesos després de la cloenda dels Jocs, fou dissolt.
(Vic, Osona, 30 gener 1914 – 12 abril 1992)
Pintor. De formació gairebé autodidacta. Destacà com a paisatgista.
Ha exposat a Barcelona i a Madrid, amb bon èxit, i obtingut nombrosos premis. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, així com a bones col·leccions catalanes i americanes.
(Barcelona, 1902 – 18 febrer 1992)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i fou deixeble de Francesc Labarta. Membre del GAI (Grup d’Artistes Independents, 1932) i soci del Saló de Montjuïc.
Conreà el paisatge amb un estil auster i simple, que l’acostà a l’estil naïf i a la pintura mural religiosa.
(Girona, 1992 – )
Equipament cultural de la ciutat. Dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt de cases entre les quals hi ha una de les antigues sinagogues del call.
A les dependències del centre, s’hi inaugurà l’any 2000 el Museu d’Història dels Jueus de Girona, que explica la presència històrica d’aquesta cultura a la ciutat i a Catalunya.
S’hi exposa la col·lecció de làpides i esteles funeràries trobades a l’antic cementiri jueu de Montjuïc de Girona.
(Barcelona, 1992 – )
Local construït per l’arquebisbat de Barcelona en uns terrenys de la Vila Olímpica cedits per l’ajuntament, destinat a acollir els serveis religiosos de budistes, catòlics, jueus, protestants i musulmans durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.
L’edifici, dels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos, conté un retaule de bronze de l’escultor Riera i Aragó.
Un cop acabats els Jocs, esdevingué la parròquia de Sant Abraham, dedicada al culte catòlic, però oberta a tota mena d’actes ecumènics.
(Catalunya, 11 setembre 1992 – )
Emissora radiofònica especialitzada en informació, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Enllaç: Catalunya Informació
(Barcelona, 16 agost 1908 – 5 abril 1992)
Pintor. Fou soci i membre de la junta del Cercle Artístic de Barcelona.
Exposà a moltes sales d’art de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols.
Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.
(Canet de Mar, Maresme, 3 juliol 1899 – Barcelona, 20 gener 1992)
Pintor, gravador i bibliòfil. Deixeble de Francesc Labarta a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Membre del grup dels Evolucionistes, la seva obra se centra en el paisatge del Montseny i en la Barcelona vella.
Obtingué el premi de la Travelling Exhibition, de Nova York (1926), i la medalla d’Or de Barcelona (1931).
Com a gravador, destacà per les il·lustracions en edicions de bibliòfil.
Dades dels Països Catalans 