(Vic, Osona, 30 gener 1914 – 12 abril 1992)
Pintor. De formació gairebé autodidacta. Destacà com a paisatgista.
Ha exposat a Barcelona i a Madrid, amb bon èxit, i obtingut nombrosos premis. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, així com a bones col·leccions catalanes i americanes.
(Barcelona, 1902 – 18 febrer 1992)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i fou deixeble de Francesc Labarta. Membre del GAI (Grup d’Artistes Independents, 1932) i soci del Saló de Montjuïc.
Conreà el paisatge amb un estil auster i simple, que l’acostà a l’estil naïf i a la pintura mural religiosa.
(Girona, 1992 – )
Equipament cultural de la ciutat. Dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt de cases entre les quals hi ha una de les antigues sinagogues del call.
A les dependències del centre, s’hi inaugurà l’any 2000 el Museu d’Història dels Jueus de Girona, que explica la presència històrica d’aquesta cultura a la ciutat i a Catalunya.
S’hi exposa la col·lecció de làpides i esteles funeràries trobades a l’antic cementiri jueu de Montjuïc de Girona.
(Barcelona, 1992 – )
Local construït per l’arquebisbat de Barcelona en uns terrenys de la Vila Olímpica cedits per l’ajuntament, destinat a acollir els serveis religiosos de budistes, catòlics, jueus, protestants i musulmans durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.
L’edifici, dels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos, conté un retaule de bronze de l’escultor Riera i Aragó.
Un cop acabats els Jocs, esdevingué la parròquia de Sant Abraham, dedicada al culte catòlic, però oberta a tota mena d’actes ecumènics.
(Catalunya, 11 setembre 1992 – )
Emissora radiofònica especialitzada en informació, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Enllaç: Catalunya Informació
(Barcelona, 16 agost 1908 – 5 abril 1992)
Pintor. Fou soci i membre de la junta del Cercle Artístic de Barcelona.
Exposà a moltes sales d’art de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols.
Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.
(Canet de Mar, Maresme, 3 juliol 1899 – Barcelona, 20 gener 1992)
Pintor, gravador i bibliòfil. Deixeble de Francesc Labarta a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Membre del grup dels Evolucionistes, la seva obra se centra en el paisatge del Montseny i en la Barcelona vella.
Obtingué el premi de la Travelling Exhibition, de Nova York (1926), i la medalla d’Or de Barcelona (1931).
Com a gravador, destacà per les il·lustracions en edicions de bibliòfil.
(Manresa, Bages, 10 maig 1910 – Barcelona, 29 gener 1992)
Escriptor.
Estrenà i publicà tres obres de teatre: Dos tipus de pronòstic (1954), Dama Hortensia té un secret (1956) i De teixidor a sant (estampes claretianes) (1957).
(Isla de León, Cadis, Andalusia, 5 desembre 1950 – Badalona, Barcelonès, 2 juliol 1992)
(José Mongé Cruz) Cantant de flamenc. Enregistrà el seu primer disc al 18 anys amb l’acompanyament de Paco de Lucía, i es convertí aviat en un dels intèrprets universals del cante jondo, gènere que va revolucionar i modernitzar.
Entre els seus discos destaquen: Camarón de la Isla (1973), Como el agua (1981), Soy gitano (1990), l’antologia Autorretrato 1970-1990 (1990) i Potro de rabia y miel (1992).
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 4 agost 1918 – 4 gener 1992)
Veterinària. Diplomada en sanitat i en parasitologia, el 1946 guanyà la plaça de veterinari municipal de l’ajuntament de Barcelona.
El 1976 passà a exercir com a cap del Servei de Zoonosis Transmissibles.
Ha estat la primera dona veterinària de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 