Arxiu d'etiquetes: 1992

Broseta i Pont, Manuel

(Banyeres de Mariola, Alcoià, 13 octubre 1932 – València, 15 gener 1992)

Jurista i polític. Es llicencià en dret per la Universitat de València, i es doctorà a Madrid el 1959. Catedràtic de dret mercantil de la Universitat de València, el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret. Escriví diversos llibres de la seva especialitat.

El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou elegit president. Formà part del grup Demòcrates Independents del País Valencià poc abans de les primeres eleccions democràtiques del 1977.

Fou vice-president de la Comissió Mixta de Transferències de l’Estat al Consell del País Valencià. L’any 1979 fou elegit senador per la UCD i posteriorment fou secretari d’estat per a les autonomies (1981-82).

Morí en un atemptat d’ETA.

Belenguer i Hervàs, Baltasar

(València, 15 octubre 1911 – 2 setembre 1992)

(Sangchili)  Boxador. Fou campió d’Espanya (1933), guanyà al campió del món dels pesos mosques Young Pérez i el campió d’Europa Petit-Biquet.

El 1935 conquerí a València el campionat del món de pes gall en vèncer Alf Brown de Panamà.

García Bacca, Juan David

(Pamplona, Navarra, 1901 – Quito, Veneçuela, 1992)

Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de filosofia de les ciències (1934), hi introduí la logística.

Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i fou considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana.

Fuster i Ortells, Joan

(Sueca, Ribera Baixa, 23 novembre 1922 – 21 juny 1992)

Poeta, periodista, pensador i assagista. Publicà assaigs d’estètica, crítica i història literària, i anàlisis sociològiques i polítiques del País Valencià, i és considerat l’intel·lectual valencià més important del segle XX i un dels màxims autors en llengua catalana.

Després dels seus primers llibres de poemes, inicià amb El descrèdit de la realitat (1955) la seva brillant etapa d’assagista dins un humanisme crític, el punt culminant de la qual fou Nosaltres els valencians (1962), que, junt amb Qüestions de noms i El País Valencià, publicades el mateix any, són peces essencials per a entendre la identitat nacional de València i dels Països Catalans.

Va ésser col·laborador habitual de diaris i de revistes, activitat que abandonà a principi dels anys 1980.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i de les Valencianes en la seva primera edició (1981); doctor honoris causa per les universitats de Barcelona (1984), Autònoma de Barcelona (1985) i de València (1985); en aquesta última s’incorporà el 1983 com a professor no numerari, i el 1986 obtingué la càtedra d’Història Social de la Llengua Catalana, càrrec que exercí fins que es jubilà (1987).

Blajot i Pena, Jordi

(Barcelona, 1921 – 8 novembre 1992)

Escriptor i jesuïta. Residí molts anys a Madrid. És autor d’alguns llibres de poesia en castellà.

Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya

(Catalunya, 1992 – 1995)

Col·lecció de monografies. Editades pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Recull la publicació d’alguns dels jaciments (d’època prehistòrica a medieval) excavats els darrers anys a Catalunya.

Ha publicat un total de 17 volums.

Marquès i Casanovas, Jaume

(Sant Martí Vell, Gironès, 24 juliol 1906 – Girona, 11 setembre 1992)

Arxiver i historiador. Canonge arxiver de la catedral de Girona.

Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d’art sagrat, la de l’Institut d’Estudis Gironins, etc. Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona.

Dugué a terme una tasca important de catalogació -Museu Diocesà i arxiu de la catedral- i de publicació de temes gironins.

A part nombroses col·laboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas (amb J.M. Corominas), La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de Ampurias, El claustre de la Seu de Girona, Els jueus de Girona, Girona Vella, Maçanet de la Selva i Casals de Girona.

Mar Gómez, Companyia

(Barcelona, 1992 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Mar Gómez.

Ha presentat: A larga, algo te hará (1991), A caballo regalado, más vale pájaro en mano, Hércules y Emmanuelle, La matanja de Tezas (1993), Amets Beroak (1994), Orquestilla, Intrépidos foragidos, La nostalgia del pepino (1995, coreografiada en col·laboració amb Isabel Gómez), Levadura Madre (1998), Ecce Homo… erectus (1999), Hay un pícaro en el corral (2000) i La casa de l’est (2002), entre altres espectacles.

Enllaç web: Companyia Mar Gómez

López-Obrero Castañeira, Ángel

(Còrdoba, Andalusia, 20 abril 1910 – 26 març 1992)

Pintor. Format a Còrdova i resident a Barcelona des del 1930.

La seva pintura arrenca sovint de l’experiència divisionista.

Fou un dels principals organitzadors dels Salons d’Octubre i es dedicà també a la pedagogia artística; ha tingut deixebles com Joan Ponç i J. Hernández i Pijuan.

Tornà a Còrdova el 1952.

Jonch i Cuspinera, Antoni

(Granollers, Vallès Oriental, 14 abril 1916 – 6 juny 1992)

Zoòleg i farmacèutic. Director del parc Zoològic de Barcelona (1955-85), i fundador del Centre de Biologia Animal Aplicada i Primatologia.

Publicà un bon nombre d’opuscles i articles de divulgació, i els llibres La vida maravillosa de los animales (1961), El mundo viviente (1967), El Montseny i les seves quatre estacions (1979) i El zoo de Barcelona. Educació i esplai (1982).