(Barcelona, 1991 – )
(IEPI) Institució. Creada per a tot l’àmbit dels Països Catalans, com a centre d’estudis i de promoció d’accions de divulgació sobre diverses àrees relacionades amb la immersió lingüística.
El 1996 organitzà el 3r Congrés Europeu de Programes d’Immersió, després d’haver col·laborat en els dos anteriors.
Des de l’any 1998 edita “Immersió Lingüística. Revista d’Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts”, revista semestral de contingut teòric i d’experiències didàctiques.
(Catalunya, 1991 – )
(IFAE) Institució. Creada com a consorci entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Té l’objectiu de promoure els treballs dels equips de física d’altes energies catalans i la participació en projectes internacionals.
(Sitges, Garraf, 1967 – 1991)
Festival de teatre. Instituït sota la convocatòria de la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges.
Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, que es clogué el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i que es caracteritzà per la potenciació de les joves generacions del món del teatre.
Després d’un any d’inactivitat, el Festival es reprengué el 1977; aquesta segona etapa és marcada per la internacionalitat que actualment li dóna nom, sense oblidar, però, una altra nova generació dels més joves grups i autors catalans ni les realitats teatrals dels diversos indrets de la Península Ibèrica.
El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del Teatre.
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1892 – Reus, Baix Camp, 27 gener 1991)
Ceramista, dibuixant i decorador de vidre. Germà de Feliu i de Lluís. Es formà com a ceramista a França i al Brasil.
Es dedicà amb el temps a l’esmaltat sobre vidre, especialitat en la qual destacà molt. Posteriorment es limità a la producció industrial.
Treballà en diverses poblacions fins que obrí un taller de ceràmica a Cornellà de Llobregat (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960).
Fou el pare de Núria Elias i Ubach.
(Barcelona, 1904 – 1991)
(EMESA) Empresa de producció d’energia elèctrica i fabricació de carbur de calci. Constituïda amb un capital de 3.500.000 ptes.
Després fabricà també carbonat potàssic i hidròxid de calci.
El 1971 la xifra de negocis fou de 172 milions de pessetes.
Pertanyia al grup Cros, fins que el 1991 passà a Erkimia.
(Catalunya, 1980 – 1991)
Obra de Joan Coromines. Extens inventari lexicogràfic elaborat amb aportacions d’alguns dels seus deixebles o col·laboradors, com Joseph Gulsoy i Max Cahner.
Concebut com un diccionari crític, etimològic, històric i comparatiu, complementa els reculls lexicals anteriors, sobretot amb l’aportació de nous significats i la discussió d’etimologies dubtoses sostingudes per altres autoritats, tot complementat per la rúbrica personal i les opinions del seu autor.
(Barcelona, 1903 – 26 desembre 1991)
Actriu. Filla de l’escultor Felip Coscolla i Plana.
Ha actuat en cinema: El padre Juanico (1922), adaptació de Mossèn Janot, d’Àngel Guimerà, i en teatre.
(Lleida, 1933 – 29 octubre 1991)
Pintor. Becari de la diputació de Lleida (1952-58), es formà a Barcelona, Madrid i diverses capitals europees.
Passà per l’expressionisme i l’informalisme i arribà a un grafisme seriat d’una certa ironia.
Obtingué el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró (1968).
(Barcelona, 1921 – 21 febrer 1991)
Historiadora. Deixebla de Jaume Vicens i Vives.
S’ha especialitzat en la història política i econòmica catalana del segle XV. Des del 1953 col·laborà a Índice Histórico Español.
Ha publicat Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña (1462-1467), Aspectos del corso catalán y del comercio internacional en el siglo XV (1954), Aportación al estudio de los patrones y de la propiedad de las naves en Cataluña en la baja edad media (1965) i Una compañía barcelonesa para el comercio de paños (1400-1454) (1970).
(Montmeló, Vallès Oriental, 1991 – )
Circuit permanent de velocitat per a curses d’automobilisme i motociclisme. L’any 1984 fou construït el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya, l’Ajuntament de Montmeló i el Consejo Superior de Deportes.
Acull una gran quantitat de curses diferents l’any, entre les quals destaquen el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 i el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, puntuables pel campionat del món.
Les tradicionals 24 Hores de Montjuïc també es disputen al circuit des del 1995.
Enllaç web: Circuit de Catalunya
Dades dels Països Catalans 