(Barcelona, 1908 – 25 agost 1991)
Pintor i dibuixant. Fou deixeble de Josep i Gabriel Amat i Pagès. Ha excel·lit com a aquarel·lista.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Figueres.
(Barcelona, 1907 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Destacà com a aquarel·lista.
Algunes exposicions seves han estat presentades a Amèrica.
(Taradell, Osona, 1913 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola Municipal de Vic.
Ha efectuat bon nombre d’exposicions i decorat algunes esglésies.
(Barcelona, 2 maig 1900 – 9 gener 1991)
Esmaltadora i ceramista. Filla d’Alexandre Cardunets i Cazorla, el qual la va iniciar en dibuix i pintura. Estudià a l’escola Superior dels Bells Oficis i a l’Institut Català de les Arts del Llibre.
El 1917 exposà a les Galeries Laietanes i el 1925 guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París.
Al casar-se abandonà la seva carrera artística.
(Barcelona, 1991 – )
Companyia fundada pels ballarins i coreògrafs Carles Salas i Rosa Muñoz. A partir del 1992 n’assumí la direcció Carles Sales.
Han realitzat diversos espectacles.
(la Sentiu de Sió, Noguera, 7 abril 1918 – Barcelona, 2 agost 1991)
Compositor i organista. Ha realitzat una carrera de concertista a Europa i a l’Amèrica Llatina.
És autor de nombroses obres religioses, simfòniques, de cambra i corals.
Ha publicat una Antología musical al servicio del templo.
(Barcelona, 3 novembre 1903 – Caracas, Veneçuela, 12 març 1991)
Escultor. Fill del poeta Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Joan Antoni i Jordi. Seguí l’ensenyament de Pau Gargallo i de Francesc Galí a l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona, fins que fou tancada.
Passà a Itàlia, i després a Madrid i a París. Exposà per primer cop el 1930 a Barcelona.
El 1937 es traslladà a Caracas (Veneçuela), on va realitzar moltes obres oficials (font de la plaça Veneçuela, monument a O’Higgins, 1955).
El seu art segueix les normes acadèmiques dins d’una certa estilització. Presentà obres a la Biennal de Venècia del 1966.
(Catalunya, 1991 – )
(JMC) Òrgan. Creat per la llei de Museus de Catalunya de 1990, que representa la voluntat de col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya.
Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Barcelona, d’altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Institut d’Estudis Catalans.
Té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l’any 1907.
(Barcelona, 1907 – 1991)
Organisme. Destinat a dirigir d’una manera conjunta tots els museus de la ciutat.
El 1931, amb la II República, es començà a publicar el “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, on eren exposades les activitats de la Junta.
Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions.
El 1991 es constituí la nova Junta de Museus de Catalunya, hereva de l’anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, ajuntament de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, etc).
(Graz, Àustria, 31 juliol 1907 – Barcelona, 15 octubre 1991)
Artista de varietats. Arribat a Catalunya (1942) amb la companyia dels Vienesos, triomfà al Paral·lel barceloní i s’hi establí arran de la Segona Guerra Mundial, on muntà diversos espectacles al Teatre Còmic, com és ara Todo por el corazón (1942), Luces de Viena.
Nacionalitzat espanyol el 1949, s’introduí a la televisió, i hi realitzà diversos programes.
Posteriorment, des de la mort d’Arthur Kaps (1974), va dirigir el restaurant i la sala d’espectacles de l’Scala, de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 