(Barcelona, 2 maig 1900 – 9 gener 1991)
Esmaltadora i ceramista. Filla d’Alexandre Cardunets i Cazorla, el qual la va iniciar en dibuix i pintura. Estudià a l’escola Superior dels Bells Oficis i a l’Institut Català de les Arts del Llibre.
El 1917 exposà a les Galeries Laietanes i el 1925 guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París.
Al casar-se abandonà la seva carrera artística.
(Barcelona, 1991 – )
Companyia fundada pels ballarins i coreògrafs Carles Salas i Rosa Muñoz. A partir del 1992 n’assumí la direcció Carles Sales.
Han realitzat diversos espectacles.
(Catalunya, 1991 – )
(JMC) Òrgan. Creat per la llei de Museus de Catalunya de 1990, que representa la voluntat de col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya.
Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Barcelona, d’altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Institut d’Estudis Catalans.
Té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l’any 1907.
(Barcelona, 1907 – 1991)
Organisme. Destinat a dirigir d’una manera conjunta tots els museus de la ciutat.
El 1931, amb la II República, es començà a publicar el “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, on eren exposades les activitats de la Junta.
Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions.
El 1991 es constituí la nova Junta de Museus de Catalunya, hereva de l’anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, ajuntament de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, etc).
(Graz, Àustria, 31 juliol 1907 – Barcelona, 15 octubre 1991)
Artista de varietats. Arribat a Catalunya (1942) amb la companyia dels Vienesos, triomfà al Paral·lel barceloní i s’hi establí arran de la Segona Guerra Mundial, on muntà diversos espectacles al Teatre Còmic, com és ara Todo por el corazón (1942), Luces de Viena.
Nacionalitzat espanyol el 1949, s’introduí a la televisió, i hi realitzà diversos programes.
Posteriorment, des de la mort d’Arthur Kaps (1974), va dirigir el restaurant i la sala d’espectacles de l’Scala, de Barcelona.
(Barcelona, 1991 – )
(IEPI) Institució. Creada per a tot l’àmbit dels Països Catalans, com a centre d’estudis i de promoció d’accions de divulgació sobre diverses àrees relacionades amb la immersió lingüística.
El 1996 organitzà el 3r Congrés Europeu de Programes d’Immersió, després d’haver col·laborat en els dos anteriors.
Des de l’any 1998 edita “Immersió Lingüística. Revista d’Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts”, revista semestral de contingut teòric i d’experiències didàctiques.
(Catalunya, 1991 – )
(IFAE) Institució. Creada com a consorci entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Té l’objectiu de promoure els treballs dels equips de física d’altes energies catalans i la participació en projectes internacionals.
(Sitges, Garraf, 1967 – 1991)
Festival de teatre. Instituït sota la convocatòria de la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges.
Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, que es clogué el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i que es caracteritzà per la potenciació de les joves generacions del món del teatre.
Després d’un any d’inactivitat, el Festival es reprengué el 1977; aquesta segona etapa és marcada per la internacionalitat que actualment li dóna nom, sense oblidar, però, una altra nova generació dels més joves grups i autors catalans ni les realitats teatrals dels diversos indrets de la Península Ibèrica.
El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del Teatre.
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1892 – Reus, Baix Camp, 27 gener 1991)
Ceramista, dibuixant i decorador de vidre. Germà de Feliu i de Lluís. Es formà com a ceramista a França i al Brasil.
Es dedicà amb el temps a l’esmaltat sobre vidre, especialitat en la qual destacà molt. Posteriorment es limità a la producció industrial.
Treballà en diverses poblacions fins que obrí un taller de ceràmica a Cornellà de Llobregat (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960).
Fou el pare de Núria Elias i Ubach.
(Barcelona, 1904 – 1991)
(EMESA) Empresa de producció d’energia elèctrica i fabricació de carbur de calci. Constituïda amb un capital de 3.500.000 ptes.
Després fabricà també carbonat potàssic i hidròxid de calci.
El 1971 la xifra de negocis fou de 172 milions de pessetes.
Pertanyia al grup Cros, fins que el 1991 passà a Erkimia.
Dades dels Països Catalans 