Arxiu d'etiquetes: 1986

Calvet i Mata, Rossend

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1896 – Barcelona, 13 abril 1986)

Atleta internacional del Futbol Club Barcelona. Campió d’Espanya de cros (1916-17), detingué el record espanyol en 800 i 1.500 m i guanyà la primera cursa “Jean Bouin” (1920).

Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del F.C. Barcelona. Promogué i elaborà l’actual reglament dels jugadors de la Federació Espanyola de Futbol.

Ha estat cinquanta anys directiu del F.C. Barcelona i ha exercit el periodisme esportiu.

Bruguera, Editorial

3 Respostes

(Barcelona, 1954 – 1986)

Editorial. Constituïda a partir de l’editorial fundada el 1912 per Joan Bruguera i Teixidó, amb el nom d’El gato negro.

Edità obres destinades al gran públic: novel·les policíaques, roses i d’humor; revistes i llibres infantils, etc.

En català va publicar “Quaderns de cultura”, “Llibres del mirador”, “Col·lecció Històries”, “Col·lecció Asterix” i Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis.

El 1986, degut a una crisi iniciada el 1984, es va dissoldre la societat.

Brangulí i Claramunt, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – 5 novembre 1991)

Fotògraf. Fill del reporter Josep Brangulí, que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya.

Abans de la guerra civil de 1936-39 col·laborà en diverses publicacions, principalment “L’Instant”, i després a “Diario de Barcelona”.

S’ocupà de camps molt diversos però excel·lí particularment en l’esportiu.

Fou germà seu Xavier Brangulí i Claramunt  (Barcelona, 1918 – 30 gener 1986) Fotògraf. Fou col·laborador d’“El Noticiero Universal”.

Bergós i Massó, Antoni

Deixa un comentari

(Lleida, 1899 – Barcelona, 1986)

Enginyer agrícola i advocat. Líder a Acció Catalana a Lleida.

Desplegà una gran activitat cívica: promogué i impulsà institucions (Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos), en creà d’altres (Sindicat d’Advocats, i la biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes), i creà i dirigí publicacions de caire cultural (“Vida Lleidatana”) i polític (“Occident”).

Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola (1928), a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial (1932) i de la comissió jurídico-assessora de la Generalitat (1936).

El 1931 esdevingué cap de la majoria republicana a l’ajuntament de Lleida. Traslladat a Barcelona després del 1943, impulsà les activitats del Centre Comarcal Lleidatà.

Durant el franquisme, fou empresonat (1939) i condemnat a mort el 1940, i, el mateix any, indultat. Quedà en llibertat el 1943.

Té la Creu de Sant Jordi (1982) i la medalla d’or de la ciutat de Lleida (1982).

Banc Català de Crèdit

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – )

Entitat bancària. Constituïda el 1964 amb el nom de Banc Català de Desenvolupament. Creat amb un capital social de 200 milions de pessetes i finançat pel grup català del Banco de Madrid, que tenia una participació del 25% en el capital.

El 1980, afectat per la crisi bancària de l’època, fou adjudicat juntament amb el Banco de Madrid, al Banco Español de Crédito, que hi tenia una participació accionària.

El 1986 adoptà el nom actual i tenia uns recursos propis de 12.131 milions i 112.852 d’aliens, a més de 104 oficines bancàries, 103 de les quals restaven a Catalunya.

Artual

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1997)

Galeria d’art creada per un grup d’artistes joves davant la dificultat de poder mostrar la seva pròpia obra. Situada els primers anys al carrer de la Fussina, l’any 1989 es traslladà al carrer del Comerç.

Mantingué una línia dedicada a l’art contemporani, especialment al dels artistes més joves, i organitzà també activitats interdisciplinàries, intercanvis amb galeries estrangeres i edità la revista “Artual”.

Aliorna, Editorial

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1989)

Editorial. Fundada per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel i Guillem Viladot. En fou director Ramon Besora.

S’ha orientat cap a la literatura infantil i juvenil, en català i en castellà, a través de les col·leccions “Aliorna Baobab“, “Jove”, “Volums singulars”, “Teoria i Pràctica” i “Àlbums”.

El 1989 féu suspensió de pagaments.

Alberdi i Aguirrezábal, Antoni

1 Resposta

(Durango, País Basc, 21 octubre 1893 – Bilbao, País Basc, 5 novembre 1986)

Compositor basc afincat a Barcelona. Fill de Lope Alberdi i Recalde. Deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Acabada la guerra civil, s’associà a Organería Española SA d’Azpeitia (Guipúscoa), i construí una bona part dels orgues a Catalunya en 1945-75.

És autor de Ballets catalans, Cançons de nois, Recitados de piano, etc, però, l’obra per la qual és conegut Alberdi és la seva Simfonia Basca, per a orgue, constituïda amb quatre temes populars; d’ells, un zortziko és tallat pels valents acords del cant Agur Jaunak.

Facultat de Teologia de Catalunya -1986/ –

23 Respostes

(Catalunya, 1986 – )

Nom que adopta la Facultat de Teologia de Barcelona. El 1984 desaparegué l’estructura de dues seccions i es formà un sol centre. Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, institució que es fa càrrec de les disciplines filosòfiques necessàries per a l’estudi de la teologia.

Té incorporats dos instituts de graus superiors: l’Institut de Teologia Fonamental, amb seu al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, i l’Institut de Litúrgia, creat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona.

Altres institucions docents vinculades són l’Escola Universitària de Formació de Professors de Religió, el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, l’Escola de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, l’Institut de Teologia de Barcelona (així com el de Tarragona i el de Girona), el Centre de Pensament Cristià de Manresa, l’Escola de Teologia de Tàrrega i el Centre d’Estudis Pastorals.

Casanellas i Ibars, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 juny 1904 – 14 juliol 1986)

Polític i advocat. Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició “El Fuet”. Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou tinent d’alcalde a Barcelona (1931), diputat al Parlament de Catalunya (1932) i a les corts de la República (1936). Dins el partit fou un dels capdaventers del grup de “L’Opinió”, conegut com els Lluhins, el qual l’octubre de 1933 constituí el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra.

Fet presoner per les forces franquistes el mateix 18 de juliol, fou condemnat a mort, però se salvà gràcies a un bescanvi. S’exilià a Mèxic i a París, i fou president de les corts de la República a l’exili abans de retornar al Principat, el 1976.

Retornat a la militància d’Esquerra Republicana, presidí la comissió de traspassos de serveis diputacions-Generalitat (1978-79) i fou (1979-82) senador per Barcelona en les eleccions del 1979, trencà amb aquest partit (1982) i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya com a independent en la candidatura del PSC-PSOE (1984).