(el Vendrell, Baix Penedès, 1986 – )
Grup de rock. Integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Christian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Pinyol (bateria).
El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt?… O què!!!, seguit per Lax n’Busto (1991), Qui ets tu? (1993), La caixa que puja i baixa (1995) i l’acústic Lax n’Busto a l’auditori (1996).
Enllaç web: Lax’n’Busto
(Barcelona, 1986 – setembre 2011)
Companyia de dansa. Fundada per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s’afegiren diversos ballarins.
El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia.
L’any 2011 es dissolgué.
(Barcelona, 16 abril 1915 – 1986)
Editorial. Fundada per George Willy Pfleger i Josep Fornés i Vila. S’especialitzà en obres científiques, tècniques i de divulgació, especialment mèdiques.
Vers el 1920 s’expandí per Hispanoàmerica. La “Biblioteca de Iniciación Cultural”, de manuals bàsics, és la que li donà més nom.
L’especialització en diccionaris i enciclopèdies va ser diversificada cap a d’altres camps culturals. L’editorial esdevingué un grup d’empreses d’edicions i distribució, en llengua castellana.
L’any 1986 fou comprada per Alianza Editorial.
(Barcelona, 1986 – )
(ISLB) Institució acadèmica. Incorporada a la Facultat de Teologia de Catalunya, atorga els graus de llicència i doctorat en teologia amb especialització litúrgica.
Erigida canònicament el 1986, havia començat les seves activitats docents el 1964 en el marc del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. En fou el director Joan Bellavista.
És l’única institució universitària d’aquesta categoria sobre la matèria a l’estat espanyol.
Enllaç web: Institut Superior de Litúrgia de Barcelona
(Catalunya, 1986 – )
(INCANOP) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya dependent del departament d’Ensenyament.
Creat per regular la formació dels ensenyaments no reglats pel sistema educatiu oficial.
Realitza anàlisi sobre els canvis del mercat de treball i gestiona la formació de professionals en àmbits com la moda, les comunicacions, l’alimentació o l’art.
(Lleida, 1943 – 1986)
Revista d’història. Editat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, adscrita al Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Han col·laborat, entre altres, Pere Sanahuja, R. Gaya i Massot, J.A. Tarragó i Pleyan, que en fou el director, Ll. Solé i Sabarís, Joan Maluquer de Motes, P. Font i Quer, Pané i Mercé i F. Mateu i Llopis.
(Catalunya, 1986 – )
Companyia de dansa i coreografia. Creada per Francesc Gelabert i Lydia Azzopardi, els quals començaren a treballar junts el 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques.
A partir de la seva creació, ha realitzat els espectacles Desfigurat (1986), Rèquiem (1987) i Belmonte (1986), que ha representat a l’estat espanyol i a l’estranger.
També ha realitzat coreografies per a òperes: La Vera Storia (París i Florència, 1986), Salomé (Zuric, 1986), Mefistòfeles (Madrid i Barcelona, 1987) i teatre: El público (Milà, 1986).
Enllaç web: Companyia Gelabert/Azzopardi
(Girona, 7 febrer 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 16 gener 1986)
Escriptor i compositor. Fou organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell.
Publicà aplecs de nadales, música religiosa i goigs.
Poeta acurat, influït per Josep Carner, publicà poesies seves a Balades i cançons (1931), Horitzons i rutes (1936), Rosa mística (1942, primer llibre publicat legalment en català després de la guerra civil), Poemes de Nadal (1946), Fulles d’heura (1948), Georgiques eucarístiques (1952), etc, reunides a De primavera a reravera (1975), i Els que he trobat pel camí (1986).
En prosa va publicar Pas i repàs (1981) i El nostre pa de cada festa (1985).
(Garraf / Baix Llobregat / Alt Penedès)
Parc natural. El 1986 s’aprovà la seva constitució. Ocupa 10.638 ha, bàsicament corresponents al massís de Garraf, però que també comprèn zones del Baix Llobregat i el Penedès.
Hom sotmeté el massís a un pla especial per tal de coordinar els diversos aspectes de restauració del patrimoni natural de la zona -degradat per l’abús que se’n féu com a abocador de deixalles, per a l’extracció de materials de la construcció, la instal·lació d’antenes i línies elèctriques, etc- amb una utilització racional.
(Barcelona, 1931 – 1986)
Museu monogràfic, creat per la Junta de Museus. Agrupà les col·leccions numismàtiques municipals i d’altres organismes oficials.
Fou organitzat i dirigit per Josep Vicenç Amorós (1931-57) que el dotà de sis sales d’exposició i d’instal·lacions per a investigació. L’any 1948, el Gabinet era instal·lat a l’ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat entre els més ben equipats d’Europa.
Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l’activitat; el 1980 hom en desmantellà les sales d’exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina.
El 1986 passà a ésser un departament del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i posteriorment passà a dependre del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 