(l’Alguer, Sardenya, 31 març 1914 – Càller, Sardenya, 28 desembre 1983)
Poeta. Germà d’Antoni. Guanyador de diversos premis literaris. Col·laborà, en català i en italià, a “La Nova Sardegna”, de Sàsser.
Es donà a conèixer als Jocs Florals de l’Alguer (1961) amb el poema Les oracions. És autor, entre d’altres, del llibre de poemes Flors del camp (1969).
(València, 18 juliol 1902 – 11 gener 1983)
Polític. Fill de Vicent Blasco i Ibáñez. El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati, però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo (1935), foren la causa de la seva derrota a les eleccions del febrer de 1936, i de la desaparició del partit. Fou diputat a corts el 1931 i el 1933.
Exiliat al començament de la guerra civil, residí a França i, entre 1956 i 1972 a Xile; a partir del 1977 tornà esporàdicament a l’estat espanyol.
(Maó, Menorca, 1912 – Palma de Mallorca, 15 març 1983)
Bibliògraf i bibliòfil. Premi Ciutat de Palma amb Las publicaciones periódicas en Mallorca (tres volums inèdits).
Autor de diverses monografies, ha reunit una extensa i valuosa col·lecció d’impresos referents a les Balears.
(Barcelona, desembre 1978 – 1983)
Entitat creada per tal de promoure la consciència nacional dels Països Catalans.
Entre els seus promotors cal destacar Josep Benet, Max Cahner, Miquel Sellarès i Miquel Tarradell.
Ramon Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1963) Pintor. Estudià a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Destacà com a paisatgista.
Lluís Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 14 setembre 1911 – 1983) Escultor. El 1935 exposà les seves obres a Barcelona, amb teles del seu germà Ramon. Fou nomenat director de la secció de Belles Arts del museu sabadellenc.
(Balaguer, Noguera, 1906 – 1983)
Pintor. Sojornà un temps a París, on treballà influït pel cubisme.
Posteriorment adoptà tendències més tradicionals.
(Reus, Baix Camp, 5 novembre 1914 – Bata, Guinea Equatorial, 29 octubre 1983)
Escultor. Realitzà monuments i imatgeria religiosa.
Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus (que substituí la perduda durant la guerra civil), i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida.
Residia a l’estranger des de la dècada del 1950. A Guinea deixà diversos monuments (La reina Bisila amb l’infant). Guanyà el premi Àfrica d’escultura.
(Figueres, Alt Empordà, 23 desembre 1983 – )
Entitat creada per promoure i protegir l’obra de Salvador Dalí i gestionar-ne el patrimoni.
Està situada a l’edifici del Teatre-Museu Dalí de Figueres i gestiona també els museus de les cases que el pintor va ocupar a Portlligat i a Púbol.
Enllaç web: Fundació Gala-Dalí
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1912 – 5 desembre 1983)
Industrial. Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona. Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell (1936-39).
L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics.
Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de Catalunya.
Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d’entitats culturals, benèfiques, d’estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.
(Barcelona, 25 febrer 1892 – Buenos Aires, Argentina, 31 desembre 1983)
Tenor. Actuà amb el nom de Tino Folgar.
Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohéme (1922), i actuà sovint a Itàlia, Holanda, etc; el 1929 enregistrà un Rigoletto sencer.
Més tard passà a la sarsuela, i actuà a l’estat espanyol i a l’Amèrica del Sud.
Assolí una gran popularitat amb La canción del día, un dels primers films sonors del cinema espanyol.
Dades dels Països Catalans 