(Figueres, Alt Empordà, 1905 – Peralada, Alt Empordà, 26 setembre 1983)
Escriptor i eclesiàstic. Fou arxipreste de Peralada. Ha col·laborat en molts diaris i revistes.
En 1955 publicà el llibre titulat Crónicas del Ampurdán.
(Barcelona, desembre 1978 – 1983)
Entitat creada per tal de promoure la consciència nacional dels Països Catalans.
Entre els seus promotors cal destacar Josep Benet, Max Cahner, Miquel Sellarès i Miquel Tarradell.
Ramon Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1963) Pintor. Estudià a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Destacà com a paisatgista.
Lluís Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 14 setembre 1911 – 1983) Escultor. El 1935 exposà les seves obres a Barcelona, amb teles del seu germà Ramon. Fou nomenat director de la secció de Belles Arts del museu sabadellenc.
(Balaguer, Noguera, 1906 – 1983)
Pintor. Sojornà un temps a París, on treballà influït pel cubisme.
Posteriorment adoptà tendències més tradicionals.
(Barcelona, 1887 – 21 febrer 1983)
Escriptor i advocat. Fill de Joan Molas i Casas.
Escriví Sonates (1916), Llum, amor, pensament (1920), Estrelles errants i Simfonies, i l’assaig jurídic: La propiedad intelectual (1962).
Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 27 maig 1983)
Escriptor. Poeta postsimbolista, ha publicat Primeres rimes (1934), Obra poètica (1967), amb pròleg de Joan Oliver, i La darrera nit (1982).
(Barcelona, 28 febrer 1892 – 14 maig 1983)
Dibuixant. Fou deixeble de Francesc d’Assís Galí. Destacà com a il·lustrador.
Posteriorment s’especialitzà en projectes de jardins.
(Barcelona, 1983 – )
Centre d’arts escèniques. Creat per l’ajuntament de Barcelona i situat al Palau d’Agricultura de la ciutat.
Adaptat de forma provisional (1983) per a l’escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat i inaugurat com a teatre estable el 1985.
Es format per dues sales (Maria Aurèlia Capmany i Ovidi Montllor), que acullen espectacles de dansa, teatre i música.
En un conveni del 1989 l’ajuntament cedí un espai al Teatre Lliure perquè hi ubiqués la seva seu.
El 1997 començaren les obres per instal·lar-hi el nou Institut del Teatre, que completà el conjunt anomenat la Ciutat del Teatre.
Enllaç web: Mercat de les Flors
(Barcelona, 17 agost 1905 – 1983)
Advocat. Autor de Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española (1928), que constitueix la seva tesi doctoral, i de diverses obres jurídiques: El consentimiento matrimonial (1956), Hacía una ciencia general y unitaria del derecho (1960), Lógica para juristas (1969), entre d’altres.
Fou transcriptor del text original del Recognoverunt proceres i professor de dret canònic, director de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 21 juliol 1983)
Historiador i arxiver. Des del 1942 fou arxiver de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona.
Investigà sobre la vida i l’obra d’artistes catalans, la història del llibre català, oficis, comerç i història política.
De la seva copiosa obra destaca: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona (1955), Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-58 (1963), Guadamassilers i guadamassils (1972), El paper a les terres catalanes (1972), Comandas comerciales barcelonesas de la baja Edad Media (1973), Manuscrits catalans anteriors a la impremta (1975) i Miscel·lània de notes històriques del monestir de Valldonzella (1976).
Dades dels Països Catalans 