(Barcelona, 1924 – 1979)
Llibreria i editorial. Fundada per Josep Gallach i Torras.
Publica obres monumentals, en diversos volums, sovint il·lustrades, i en llengua castellana, sobre història, art, geografia, història natural, etc.
El 1979 fou adquirida pel grup Océano.
(Piera, Anoia, 1905 – Barcelona, 1979)
Enginyer. Director d’Indústries Elèctriques (1927) i enginyer industrial (1954).
S’especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939.
Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia (1933) i fou vocal de l’Asociación Electrotécnica Española.
(Barcelona, 1979 – )
Grup de teatre. Dedicat a la creació d’espectacles basats sobretot en la improvisació i en la provocació de l’espectador mitjançant espectaculars efectes de gran plasticitat, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional.
Se’n destaquen Accions (1984), Suz/o/Suz (1984), Tier Mon (1988), Noun (1990), M.T.M. (1994), Manes (1996) i Ombra (1998), amb els quals han participat en festivals internacionals i aconseguit diversos premis.
També va participar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i el 1993 rebé el premi Nacional de Teatre, entre d’altres importants premis.
Han realitzat també alguns enregistraments musicals: Ajoe (1986), Suz (1987) i l’exposició Automàtics (1988).
Enllaç web: La Fura dels Baus
(Barcelona, març 1979 – )
Entitat creada per a l’estudi i la difusió del pensament socialista.
Disposa d’un arxiu històric i d’una biblioteca hemeroteca on s’apleguen materials procedents bàsicament dels fons dels diversos grups socialistes catalans del 1939 ençà.
Publica els texts breus “Papers de la fundació” i les col·leccions “Debat”, “Monografies” i “Federalisme”.
El primer director fou l’historiador Josep Lluís Martín.
Enllaç web: Fundació Rafael Campalans
(Barcelona, 17 gener 1979 – 1984)
Institució. Creada pels cinc bancs que constituïren el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes.
La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions.
(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 abril 1908 – Barcelona, 1979)
Escriptor i erudit. Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la col·lecció “Analecta Selvatana”.
Va publicar nombrosos llibres d’erudició i de divulgació sobre aquest monestir i de l’anàlisi del passat del seu poble (més de cinquanta títols), a més d’extensos treballs erudits en revistes. Escriví també poesia.
De la seva extensa bibliografia, cal destacar Santes Creus. Notes històriques i descriptives (1930), El beat Claret i l’arquebisbe de Tarragona (1949), Margarida de Prades (1960), El llibre de Valldossera (1968), Santes Creus de l’exclaustració ençà (1972), El senyoriu de Santes Creus (1973), El llegendari de Santes Creus (1974), Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació (1977), Ventura Gassol, un home de cor al servei de Catalunya (1979) i Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1979).
Publicà volums de la sèrie “Episodis de la Història”, sota els pseudònims d’Artemi Folch i de Francesc A. Miquel.
Fou el pare de Xavier Fort i Bufill (Barcelona, 1940 – ) Escriptor. Ha publicat una biografia de Prat de la Riba (1967).
(Barcelona, 17 abril 1913 – 1979)
Escriptor. Escriví les novel·les La ploma groga (1953), de to humorístic, La cort maia de Txikinamit (1956), El solar (1956), de caire més realista, Categoria preferent (1977) i el recull de narracions A sol i a serena.
(Barcelona, 25 març 1911 – Boston, EUA, 3 octubre 1979)
Metge i bioquímic. Fill de Rafael Folch i Capdevila.
Després de formar part, junt amb el seu germà Albert, de l’equip d’investigadors de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, s’exilià el 1939.
Professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard i cap d’investigacions al McLean Hospital (Belmont, Massachusetts).
Especialista en lipoides cerebrals (demostrà la presència d’aminoàcids a la molècula de lipoides), sobre tècniques microquímiques i sobre l’àcid làctic.
(Barcelona, 1874 – 1979)
Companyia. Successora d’una anterior Societat del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià el 1863 que havia inaugurat la línia de ferrocarril de doble via de la plaça de Catalunya, de Barcelona, a la vila de Sarrià.
Fou absorbida per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited; la línia fou electrificada (1905), i l’ample de via (1.668 mm) fou canviat per l’internacional (1.435 mm). A partir del 1912, la línia fou explotada conjuntament amb els Ferrocarrils de Catalunya.
El 1929 fou inaugurat el pas subterrani des de la plaça de Catalunya fins a Sant Gervasi, i el 1953, el tram final, fins a Sarrià. Explota també, des del 1954, la branca que va de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo.
Des del 1979 depèn de l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
(Barcelona, 29 novembre 1896 – 16 agost 1979)
Actor i humorista. S’inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona.
Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.
Fou germana seva Marta Fàbregas i Berenguer (Barcelona, 1920 – 3 gener 1960) Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954).
Dades dels Països Catalans 