(Illa, Rosselló, 1881 – 1977)
Comediògrafa. Autora de nombroses comèdies de costums i de sainets en un llenguatge senzill i popular, com Primers passos (1931), Retalls (1933), Rialles (1942), Els set pecats capitals (1948), etc.
També ha publicat dues obres en francès.
(València, 1910 – 1977)
Arqueòleg. Era membre del Servei d’Investigacions Prehistòriques de València.
Ha participat en excavacions de jaciments valencians i publicat treballs sobre prehistòria del País Valencià, especialment sobre l’edat del bronze, com el Catálogo de la colección Federico de Motos en el Museo de Prehistoria de Valencia (1972).
(Barcelona, 1903 – 1977)
Dibuixant i decorador. Féu caricatures i acudits per a diversos periòdics de Barcelona. Del 1939 el 1960 visqué exiliat.
Ha il·lustrat algunes edicions literàries i ha fet exposicions de pintura. Col·labora a “Tele/eXprés” de Barcelona i a “L’Indépendant”, de Perpinyà.
(Barcelona, 1977 – )
Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d’art contemporani, editor i mecenes-, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada.
Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz.
La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, juntament amb la d’altres artistes més joves, i també la d’artistes estrangers de renom.
El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.
(Manises, Horta, 1907 – Barcelona, 1977)
Pintor. Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz. Es formà a Llotja, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia.
Exposà a París (1949) i diverses vegades a Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses col·leccions del país i dels EUA. El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell.
Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada penetració psicològica.
(Barcelona, 1899 – 1977)
Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea (València, 1873 – Madrid, 1955) Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.
Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.
(Tarragona, 1977)
Vaixell oceanogràfic. Construït per l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona. Actualment està gestionat per l’Institut de Ciències del Mar.
Porta el nom del científic especialitzat en biologia marina, Francisco García del Cid Arias.
Disposa d’un laboratori i diferent instrumentació científica. Té una capacitat per a 12 científics i tècnics.
(París, França, abril 1940 – Catalunya, 1977)
(FNC) Organització política. Creada per un grup de catalans exiliats per a l’organització de la lluita contra el franquisme i en defensa dels drets nacionals de Catalunya.
Si bé en principi va propugnar la lluita armada, el 1946 es va constituir un partit polític i va començar a actuar a l’interior, principalment a la Universitat. Va participar en l’Assemblea de Catalunya i, a partir del 1976, en el Consell de Forces Polítiques, amb la defensa d’un ideari socialista de caràcter independentista.
El 1977 s’incorporà a la candidatura del Pacte Democràtic per Catalunya. La progressiva pèrdua de militants, però, i la manca de resultats electorals acabaren marginant l’organització del mapa polític de la Catalunya autònoma del postfranquisme.
(Barcelona, 24 novembre 1894 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 24 maig 1977)
Actriu, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés. L’any 1918 ingressà a la companyia del Teatre Català.
Dedicada especialment al teatre en català, assolí una gran anomenada pel seu treball a l’obra La Ventafocs, de Josep M. Folch i Torres.
Altres obres que interpretà són La llar apagada, d’I. Iglésias, i La filla del carmesí (1929), de J.M. de Sagarra.
(Estanyol, Gironès, 1 maig 1896 – Andorra la Vella, Andorra, 22 març 1977)
Músic, polític i escriptor. Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverac, fundà amb aquest el Cor Català de Perpinyà i diverses corals occitanes.
Participà en els Fets de Prats de Molló (1926). Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes. Fou elegit diputat per Esquerra Republicana (1932) i fou director general de radiodifusió de Catalunya (1936-39).
Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra i hi fundà els Cors Andorrans.
Publicà La batalla de Prats de Molló (1930) i Glossari andorrà (1966) i harmonitzà cançons populars occitanes.
Dades dels Països Catalans 