Arxiu d'etiquetes: 1975

Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 1975 – )

(INEFC)  Institució educativa superior, creada per la Generalitat. Centrada en l’educació física, concedeix el títol de professor d’aquesta especialitat.

El 1982 es posà en funcionament el centre de Lleida, al campus de la Caparrella. La seu de Barcelona, obra de Ricard Bofill i inclosa dins de l’anella olímpica de Montjuïc, s’inaugurà el 1991. Els dos centres estan integrats a les universitats de Barcelona i Lleida.

Enllaç web:  Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya

Institut d’Estudis Catalans – Arxiu

Deixa un comentari

(Catalunya, 1975 – )

Arxiu de l’entitat. Integrat per diferents fonts documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més de la documentació pròpia, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda. Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents, entre els quals destaquen els següents: Arxiu Esteve Terradas i Illa, Arxiu Lluís Nicolau i d’Olwer, Arxiu Ferran Soldevila i Zubiburu, Arxiu Josep Batista i Roca, Arxiu Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Arxiu Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Arxiu Mercè Rodoreda i Gurgui.

Enllaç web: Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans 

Institut del Cinema Català

5 Respostes

(Barcelona, 1975 – )

(ICC)  Societat autònoma. Creada per diversos professionals i industrials per tal de promoure el cinema a l’àmbit català.

Entre altres realitzacions, ha dut a terme sèries com Noticiari de Barcelona, Imatges i Fets dels Catalans i Notícia de Catalunya, així com la producció Som i serem, Història de la Generalitat de Catalunya, sempre sota l’encàrrec de les institucions públiques.

També impulsà les Converses de Cinema a Catalunya (1981).

Humbert i Esteve, Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 6 agost 1890 – 1 febrer 1975)

Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Francesc d’A. Galí i, posteriorment (1909), completà la formació a París. De nou a Barcelona (1910), fou després membre fundador de “Les Arts i els Artistes” (1916); tornà a París del 1917 al 1927.

La seva obra es caracteritza per un intimisme cromàtic que no és mai estrident, raó per la qual té incidències amb el decorativisme. Conreà, sobretot, el tema de figures, interiors, flors i natures mortes.

És autor de quatre plafons per a la cúpula de la Sala de Passos Perduts del Palau Nacional de Barcelona, ciutat en la qual exposà repetidament, com també a Madrid, París i en altres indrets.

El 1934 fou distingit amb el premi Isidre Nonell.

Gual i Torras, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 agost 1918 – 7 abril 1975)

Baríton. El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi. Actuà als Països Catalans i a l’Amèrica Llatina.

Posteriorment fou una de les primeres figures interpretant sarsueles.

Va fundar l’Agrupació Lírica Joan Gual, destinada a la formació de nous talents lírics.

Gravalosa i Gironès, Josep

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 24 juliol 1882 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 24 setembre 1975)

Compositor. Violinista de l’orquestra del pare de Juli Garreta i amic d’aquest.

El seu catàleg comprèn unes vuitanta sardanes i obres instrumentals per a cobla.

Excel·leixen les sardanes Evocacions gironines (1953) i Ramblejant (1964).

Grau i Sala, Emili

8 Respostes

(Barcelona, 22 juny 1911 – 14 abril 1975)

Pintor. Fill de Joan Grau i Miró.

De formació autodidàctica, es traslladà a París el 1936. Amb influències de Bonard i Vuillard, fou un dels membres principals de l’Escola de París.

Pintor elegant i amb un gran sentit cromàtic, realitzà també decoracions teatrals i cartells.

Es casà amb la també pintora Àngels Santos i Torroella, i foren pares de Julià Grau i Santos.

Front d’Alliberament Gai de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1975 – )

(FAGC)  Organització reivindicativa, autònoma i democràtica. Promoguda pels homosexuals de Catalunya.

Organitzà a Barcelona la primera manifestació de gais a l’estat espanyol i després aprovà el Manifest del FAGC, campanyes en defensa dels drets dels homosexuals i contra la discriminació per motius racials i religiosos, sovint en col·laboració amb els moviments sindical i feminista i amb forces d’esquerra de caràcter nacionalista.

Ha aconseguit importants reformes en la legislació civil i penal espanyola i és membre de l’Associació Gai Internacional. Aconseguí l’exclusió dels gais de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1979) i llur legalització el 1980; i contribuí directament a la fundació dels moviments gais del País Valencià i les illes Balears.

Foix, central tèrmica de

Deixa un comentari

(Cubelles, Garraf, 1975 – juny 2015)

Central elèctrica, engegada al març de 1979. Pertanyia a Tèrmiques del Besós SA.

Funcionà amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament; el grup turboalternador tenia una potència de 520 MW.

Al juny de 2015 l’empresa anuncià el desmantellament gradual de la central per la poca utilització de la mateixa.

Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1975 – )

(FAVB)  Organisme. Fundat per a la coordinació de les associacions de veïns creades a la ciutat els darrers anys del franquisme per tal d’aconseguir millores urbanístiques i d’equipaments per als barris.

Impulsada sobretot pels partits d’esquerra, participà en l’Assemblea de Catalunya, però perdé gran part de la seva incidència política després de les eleccions municipals del 1979.

Enllaç web: Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona